L’ALTRA SETMANA TRÀGICA

Escrit per Santiago Suñol Molina

L’admirable tradició de l’escola catalana, laica i progressista, juntament amb la de l’escoltisme, el muntanyisme, l’excursionisme i l’esplai, foren hereves a principis del segle XX de la pedagogia de la llibertat de Ferrer i Guàrdia (1859-†1909)pedagog llibertari i lliurepensador que justament volia erradicar l’adoctrinament llavors imperant a mans de l’Església.

El crim pel qual fou afusellat a Montjuïc el 13 d’octubre de 1909, fa doncs 110 anys, després d’un judici sense garanties a càrrec d’un tribunal militar, va ésser per l’expressió de llurs idees, pel fet de ser republicà, socialista, lliurepensador i haver instruït milers d’infants en la moral independent a través de l’ensenyament laic a Catalunya. El diari anglosaxó The Times, arran del procés i execució, va deixar escrit: “Per negligència o estupidesa, el govern espanyol ha confós la llibertat d’instrucció i consciència, el dret innat a raonar i expressar el seu pensament, amb el dret d’oposició, que assimila a una agitació criminal”. Curiosament, a l’entrada de la Universitat Lliure de Brussel·les Ferrer i Guàrdia hi té aixecat un monument des de 1911, molt visitat i homenatjat.

I quina fou l’airada i brutal reacció de la societat catalana davant del crim d’Estat? Doncs, a parer dels meus pares –que sempre havien tingut present en la memòria la rebentada desencadenada en l’anomenada ‘Setmana Tràgica’– l’esclat de la ‘rauxa catalana’ ja feia dos mesos i mig que s’havia produït arran de l’embarcament de tropes cap a la guerra del Marroc –bàsicament reservistes catalans– i de l’arribada subsegüent de rumors i notícies sobre la derrota militar, la qual cosa mobilitzà la gent al carrer, però el dia 22 es prohibiren per via governativa les manifestacions, mentre que quatre dies després Solidaritat Obrera convovava arreu una vaga general contra la guerra marroquina.

Amb l’espifiada de declarar l’estat d’excepció i treure l’exèrcit al carrer per aturar els manifestants –en bona part dones i fills–, sobre les nou del matí d’aquell funest dimarts, 27 de juliol, la residència dels Maristes fou atacada i també la comissaria de les Drassanes de Barcelona. I a mig matí es generalitzà per tot arreu la construcció de fins a unes 250 barricades amb llambordes llevades de la mateixa calçada dels carrers, tapadores metàl·liques del clavegueram, més  somiers i reixes.

Al migdia, enmig d’una protesta general de fort sentiment anticlerical i donades per diversos polítics radicals consignes per calar foc als convents, esglésies, escoles i patronats, la ciutat s’omplí d’edificis religiosos cremant per una onada d’incendis que al final del dia arribà a més de la seixantena, gairebé la meitat dels de la ciutat aleshores, entre els quals el convent i col·legi de les Mares Escolàpies al barri de Muntanya, al Camp de l’Arpa del Clot, just al carrer Joan de Peguera, al darrera d’on el meu avi hi tenia una casa on naixeria jo 21 anys després.

Les topades foren contínues contra l’exèrcit espanyol fins que amb l’arribada el dia 30 de reforços militars enviats des de València la revolta s’anà apaivagant a poc a poc, i a començos d’agost tothom tornà a la feina, encara que amb un tràgic balanç de víctimes de 5 morts entre les forces repressores, tot i que amb 66 ferits, i de 82 morts entre la població civil, amb 126 ferits. La immediata repressió del govern espanyol fou molt dura i arbitrària. Foren suspesos diaris esquerrans i clausurats més de 150 centres i ateneus culturals obrers i populars, i escoles laiques de tota mena. Hi hagué gairebé dos mil processats per les jurisdiccions civil i militar, amb el resultat de més de dues-centes persones desterrades, sobretot anarquistes i republicans, i cinc afusellaments, entre els quals el del pedagog Ferrer i Guàrdia als seus cinquanta anys, amb una clara intencionalitat exemplaritzant presa per l’aparell repressor de l’Estat espanyol que el va escollir com a cap de turc, perquè sense cap prova se’l va acusar d’haver instigat els esdeveniments tràgics. I davant de tot plegat només la veu reconciliadora d’en Joan Maragall amb ‘La ciutat del perdó’.

Però la revolta arribà per quedar-se i continuà amb la vaga general indefinida de 1917 per enfonsar el règim monàrquic i en acabat l’aclaparadora i massiva vaga de la Canadenca de 1919, que formalment ens aportaria la jornada laboral màxima de vuit hores, i així fins a la dictadura repressiva de Primo de Rivera (1923-1930), perquè poc després de la Setmana Tràgica l’ànima social de Catalunya la va monopolitzar l’anarco-sindicalisme de la CNT, fundada el 1910, que sols a Barcelona arribà a tenir 160.000 afiliats –si fa no fa com els 140.190 avui de l’Òmnium– i el mític dirigent lleidatà Salvador Seguí, el ‘Noi del Sucre’, n’esdevingué el líder indiscutible en l’època més brillant del sector pacífic i realista de l’organització sindical obrera, enfront del violent i àcrata que acabaria donant lloc a la FAI. Però l’ànima de la CNTseria també assassinada l’any 1923 pels pistolers a sou de la patronal.

I encara més semblances històriques, ja que el catalanisme polític estava dividit entre les esquerres republicanes de Macià al capdavant i les obreres de Layret i Companys, d’una banda, i les dretes de Prat de la Riba i Cambó, després escindides pel desvetllament liberal i nacionalista d’Acció Catalana, d’altra banda. I enfront, a l’altra costat, talment com ara, la dreta monàrquica espanyolista molt conservadora i amb tics autoritaris i violents, aparellada amb la falsa esquerra demagògica de l’Alejandro Lerroux, que avui titllaríem de populista.

Està ben clar que estem fem història altre cop, com sempre amb seny i rauxa pel dret a la llibertat!

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.