Tinder, Badoo i Bumble: eina social o servei condicionat pel pagament?

SENYOR DIRECTOR;

Tinder, Badoo i Bumble són aplicacions de cites que han canviat la manera de conèixer gent i relacionar-se. Des del meu punt de vista, tot i que poden ser eines útils, el seu model presenta diversos problemes relacionats amb l’experiència dels usuaris i l’accés a les funcionalitats.

En primer lloc, aquestes aplicacions permeten contactar amb persones de manera ràpida i senzilla, però sovint l’experiència real no és tan positiva com sembla. En molts casos, els usuaris es troben amb poca visibilitat dels seus perfils i un nombre reduït de “matches”, cosa que dificulta realment establir converses o connexions significatives.

A més, un altre problema habitual és el fenomen del ghosting, és a dir, quan una persona deixa de respondre de manera sobtada, sense donar cap explicació. Això pot generar frustració i una sensació de relacions molt superficials o poc compromeses.

També considero que el fet que algunes funcions importants estiguin limitades a pagament pot accentuar aquestes dificultats, ja que no tots els usuaris tenen les mateixes oportunitats dins la plataforma. A més: el classisme en el context de les cites es dona quan es jutja o es tria una persona segons la seva classe social, com la feina, els diners o el nivell de vida.
Això fa que algunes persones tinguin més oportunitats de connectar només per la seva situació econòmica.
En conclusió, el classisme limita relacions més autèntiques i reforça desigualtats socials.

En conclusió, tot i que Badoo i Bumble poden facilitar el contacte entre persones, el seu funcionament actual presenta limitacions com la baixa visibilitat, la dificultat per obtenir matches i la presència del ghosting. Per això, caldria reflexionar sobre com millorar aquestes plataformes perquè fomentin relacions més econòmiques, reals i equilibrades.

Josep Maria Castells i Benabarre-

Fundador del periodisme optimista de Catalunya, emprenedor i divulgador social