EL BLOC FUNERARI ‘A’ DE SANTA CECÍLIA (3)

Darrerament dèiem que altra cosa són els riscos que comporta la demolició massiva d’un bloc de nínxols tan consolidat com aquest i, a més a més, adossat al mur perimetral del recinte primigeni, on s’hi recolza pel costat oposat un dels blocs prefabricats nous de nínxols de Sant Anastasi, cosa que obligaria a fer malabarismes amb excavadores i grues de gran tonatge per moure’s dins d’un espai de sandvitx, limitat a banda i banda entre aquesta estructura nova i una d’antiga però de notable interès històrico-arquitectònic com és la tirallonga que sortosament es vol i s’intenta conservar d’arcades i pilastres llavorades de la galeria porticada contínua i que, per tractar-se d’elements esvelts comprimits només encastats a la base dels pedestals i lliures a l’extrem superior, aquest tendiria a desplaçar-se en horitzontal i a vinclar l’estructura, fins que a partir de cert valor de la càrrega crítica axial de compressió acabés tot per produir una inestabilitat elàstica tal que augmentant llavors la tensió de ruptura provoqui a la fi la caiguda o ruïna de tota o gran part de l’estructura per l’efecte dòmino, que és tant com trencar el somni del seu autor, Ramon Portusach i Barrató (1845-1915), en concebre-la figuradament com a frontera o llindar entre la vida i la mort, i convertir així el dol també en patrimoni per perpetuar-ne la memòria, tot i que en el fons respectant la unitat material en donar-li forma unívoca al conjunt d’ambdós cossos de galeria porxada i bloc de nínxols, inseparables des del punt de vista no només conceptual sinó també constructiu, arquitectònic i temporal, avantçant-se en més d’un segle al principi d’unitat predial consagrat per l’article 258 del text refòs i reglament de la Llei catalana d’Urbanisme del 2006. Perquè, i ho he repetit molts cops, jo no em puc imaginar l’estètica d’una galeria porticada del segle XIX i al seu costat el nyap d’un mòdul de nínxols de formigó pretesat del XXI mútuament adossats.

         Tornant ara a l’elevat percentatge de material ceràmic del conjunt del bloc ‘A’, és obvi que la seva demolició generaria un volum equivalent de runa de l’ordre d’1,675 tones per cada metre cúbic, la qual cosa suposa haver de tenir en compte el cost de la càrrega, transport i descàrrega fins a abocador de 246 tones de runa ceràmica pel cap baix, o sigui la capacitat equivalent d’uns 15,4 camions de 16 tones, tan sols en el cas que ens ocupa de la referida paret o bloc, i sense incloure-hi el runam del més que probable enderroc atzarós en paral·lel de la tirallonga d’arcades i pilars per llur temerària exposició a riscs absolutament innecessaris, fruit d’interessos bastards que res tenen a veure amb el patrimoni, l’arquitectura, la cultura o la salut pública. I em pregunto, quan s’agafaven a que era més barat construir de nou que restaurar o reparar, comptabilitzaven aleshores aquest sobrecost? I també el de les bastides per evitar-ne el vinclament en horitzontal dels pilars de galeria mentre es practica el temerari enderroc dels blocs de nínxols?

Pel que fa a l’excusa al·legada per justificar l’enderroc basada en el subtil subterfugi o parany de voler donar així compliment a l’article 48.1 del Reglament de Policia Sanitària Mortuòria, segons decret 297 de 1997, a la fi d’adaptar-se a la normativa vigent sobre mides dels nínxols, d’altra banda sembla que incumplida durant dues llargues dècades més tard d’haver-se exhaurit el termini d’un any per fer-ho fixat en la disposició transitòria final del decret un cop arribat el moment de la seva entrada en vigor, és obvi que si aleshores no es va fer és perquè es devia considerar que les dimensions s’hi ajustaven prou bé.

En efecte, quan a l’any 1882 es començaren a obrar els nínxols de Santa Cecília, òbviament no podien aplicar les mides que avui fixa l’article 48.1, però sí que la normativa d’aquest va adaptar-se ‘mutatis mutandis’ en el seu articulat al que fixava el pretèrit reglament de laJunta Administrativa del Cementiri General de Barcelona de 1880, on es deia literalment: ‘los nichos que se construyan deberán tener once palmos de largo, cuatro de ancho y tres de alto,…’ I com que en aquella època era vigent el pam de 23,30 cm, equivalent a 1/12 part de lacana de destre de Barcelona, obtenim les següents mesures: llarg de 2,563 m (ara en demanen 2,60 m i en té 2,60); ampla de 0,932 m (ara en demanen 0,90 m i en té 0,95); i alt de 0,699 m sense extradós de l’arc (ara en demanen 0,75 m. i en té 0,81). En tercer lloc, doncs, les mides que projectà de bon antuvi l’arquitecte Portusach en el seu plec de condicions facultatives de gener de 1882, que anava acompanyat d’un plànol en què a banda de dibuixar a escala l’alçat de les galeries porticades, mostrava la planta de nínxols i galeries, a partir de la qual es dedueixen les mides de nínxols i en confirma el gruix de 15 cm dels envanets de maó de separació, segons l’article 8è del seu plec, amb una fondària de 2,60 m. Alhora descrivia en el document les característiques de les voltes, que seran dobles i emprant rajoles senceres, reomplint els carcanyols dels arcs amb maó fi premsat al descobert, d’acord amb l’article 9è.

Però què diu literalment l’article 48,1 del Reglament vigent de 1997? Doncs això: ‘Las dimensiones mínimas internas de los nichos deben ser de 0,90 m de ancho, 0,75 m de altura y 2,60 m de profundidad’. És a dir, l’articulat parla literalment de ‘dimensions mínimes internas’, sense especificar en el supòsit d’amplades, per exemple, si es tracta de llums, o sigui de distàncies netes horitzontals entre dos suports o parets, o bé simplement fa referència a l’espai situat endins, la part compresa entre els límits d’una cosa, els límits de cada unitat nínxol en el nostre cas, que de fet és l’autèntic significat lexical del mot interior o interno, i aleshores l’ampla comprendria a més de l’espai buit interior del nínxol la meitat del gruix de cadascuna de les dues parets laterals de càrrega i separació que el conformen, és a dir, una amplada de 95 cm per a Santa Cecília, equivalent si fa no fa als quatre pams de la cana de destre que assenyalava la Junta Administrativa del Cementiri General de Barcelona de 1880.

         Per tant, es tracta d’una interpretació restrictiva del dimensionat d’amplades, tal vegada esbiaixada, atès que podria tractar-se d’un subtil subterfugi o parany intencionadament buscat per fer-hi entrar el dit Reglament de Policia Sanitària Mortuòria de 1997, no per cap risc epidèmic immediat, ans per introduint-hi així de retruc la no gens menyspreable possibilitat de l’enderroc per ruïna tècnica, econòmica, etc., sense indemnització als perjudicats, veritablement desposseïts i expropiats dels seus drets funeraris familiars disfrutats durant entre 110 i 136 anys.

Llevat d’alguns pocs matisos, sovint irrellevants, les consideracions específiques exposades fins ara per a aquest bloc funerari ‘A’ són extrapolables als tres restants blocs B, F i G, construïts entre els anys 1880 i 1907.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.