Imagineu-vos que el bloc de nínxols és com una bresca d’abelles, és a dir, una estructura complexa en forma de caixa prismàticacomposta de petites cel·les o cambres buides, disposades verticalment en columnes de cinc unitats cadascuna i un total de 32 columnes en rastellera, l’una al costat de l’altra. En definitiva, amb un entramat d’obra de fàbrica ceràmica interiorment dens, atapeït de parets laterals de càrrega, sostres i soleres de cada cel·la executades amb peces del clàssic maó de pla massís o rajola amb junts de morter, seguint la valuosa, senzilla, ràpida, segura i versàtil tècnica de la volta catalana d’arcs molt rebaixats, àmpliament utilitzada des de fa més de sis segles, i que en el nostre cas no es redueix només a la façana frontal vista de les làpides, sinó que es perllonga endins per tot el llarg de 2,60 metres de fondària de cada nínxol.
Doncs bé, per a la paret o bloc ‘A’, a tall d’exemple i arrodonint, el volum total del bloc construït que fa de bresca és de 388 m3, mentre que el volum total del material ceràmic emprat en formar els paredats i forjats de pis de l’entramat de cel·les o espais buits és de 147 m3, o sigui que el material constructiu ceràmic ocupa un 38 % del volum global edificat del bloc o caixa, la qual cosa ja dóna idea de laimpressionant solidesa, compactació i estabilitat estructurals del conjunt de maçoneria (que no pas de tova d’argila com alguns argumenten), tant interna com externament, atès que té prou resistència mecànica a la deformació i a la ruptura per dependre bàsicament de la cohesió interna del material ceràmic, alhora que gràcies al seu elevat comportament elàstic davant d’esforços axials de tracció i compressió, pressuposa una capacitat de reversió del fenomen quan acaba l’aplicació de l’acció que en provoca la deformació, propietat inherent a la pròpia peça de material ceràmic que s’acompanya d’altres qualitats com la porositat, la difusibilitat al vapor d’aigua, el bon envelliment i el gairebé nul manteniment, sense que d’altra banda calgui travar parets perimetrals del bloc amb llosa de formigó armat.
Ara bé, de les quatre cares exteriors del prisma que conforma el bloc, una, la superior, que fa de teulat, és l’única que òbviament pateix de les inclemències i estralls per l’acció mecànica i química dels agents erosius atmosfèrics, principalment desperfectes per filtració d’humitat pluvial amb la consegüent degradació del morter de juntes en teulades a dues aigües, a més d’algunes escadusseres esquerdes, clivelles i fissures no estructurals, i sí que molt puntuals, en què penetrant-hi l’aigua per capilaritat i dilatar-se pels canvis de temperatura les parets de la cavitat on es troba continguda es comprimeix per la pressió exercida en esdevenir túmida o inflada, i aleshores pot arribar a fer miques el material per laminació i generar una escletxa, convertida més endavant en esvoranc o forat en haver-se’n desprès un bocí. Degradació aquesta deguda sobretot per incórrer en negligència extrema pel que fa a la conservació i manteniment patrimonials, atès que cal tenir cura sempre delsanejament i impermeabilització de cobertes. Tant és així, que aquestes esquerdes i fissures són avui malauradament prou generalitzades, i fàcilment detectables mitjançant fotografia aèria, en teulades d’altres pavellons funeraris molt més moderns que els de Santa Cecília i amb esvorancs en estat més extensament ruinós (assenyalats en vermell en el gràfc adjunt), inclosa alguna vegetació aflorant espontània (en verd).
En resum de tot l’anterior, doncs, cap necessitat tècnica d’enderrocar el bloc per ruïna parcial atesa la seva solidesa i compacitat estructurals, així com per les propietats inherents d’uns materials nobles ad hoc que han resistit entre 123 i 137 anys en el cas que ens ocupa i en millor estat que altres edificis urbans de la mateixa època.
Altra cosa són, però, els riscos que comporta l’anunciada demolició massiva d’un bloc de nínxols tan consolidat, sòlid i estable, qüestió que tractarem en un tercer lliurament, junt amb la no menys esbiaixada i restrictiva interpretació que se’n fa del text de l’articulat reglamentari sobre les dimensions mínimes internas dels nínxols.
Santiago Suñol i Molina
Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.