Segueix bufant el vent. No sé si vent de canvi, com el de la cançó dels Scorpions, perquè no s’albiren grans canvis a l’horitzó, o és allò del “bon vent i barca nova!”, fent al·lusió a un personatge que abandona, diu, l’escena política després de, em sembla, setze anys.
Posats a triar, em quedaria amb una mica de tots dos. No era pas sant de la meva devoció aquest que se n’ha anat. Per tant, adéu sense recança. I, al mateix temps, frisós per una petita esperança de canvi, vistos els resultats obtinguts per alguns partits.
Aquells que volien eixamplar la base, sembla que l’han reduït una mica. Recapacitaran? O brindaran amb cava per la davallada?
Aquell que esperava, a Madrid, augmentar el nombre d’escons, també ha fet figa. Vigilarà una mica amb el que diu, abans de deixar-se portar per una mena d’eufòria descontrolada? No es pot esperar un pacte fàcil, amb aquells a qui, fa quatre dies, es treia de sobre com si fossin mosques, oi?
Sigui com sigui, com a ciutadà que només vol viure en pau, en un país Lliure i Sobirà, m’agradaria veure com, els d’aquí i els d’allà, s’asseuen i parlen, com a parlamentaris que són. Amb el respecte mutu com a únic límit, parlar de tot, perquè hi ha molt de què parlar. I, si hi ha bona voluntat, arribar a acords. Com diu en Llach en una de les seves cançons: “hem après a esperar i ho esperem tot”. Que no sigui, però, pel segle vinent, si pot ser. Som molts els que voldríem veure resultats satisfactoris, i el segle XXII ens agafa massa lluny.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera