La vida a la Terra seria impossible sense el Sol i la col·laboració inestimable de la Lluna. Entre tots dos, l’harmonia estabilitza i deixa pas al dia a dia de la flora i la fauna del nostre planeta.
No demanen res, ho fan de franc. Fa milions d’anys que, i per més que visquem,cap de nosaltres veurà la fi d’aquesta simbiosi perfecta, la terra, tret dels déus i els humans, evoluciona lliurement. No podem, ni de bon tros, dir lo mateix d’aquests éssers que dicten normes, imposen llurs voluntats, castigant aquells que no fan cas o desobeeixen directament.
Algunes civilitzacions els han donat forma, una aparença física, un tarannà concret que els defineix i per acabar d’aconseguir la quadratura del cercle, ens diuen que estem fets a llur imatge i semblança. Cada déu ho ha fet a la seua manera?
Una vegada, un rei de França es va atorgar el sobrenom de rei Sol. Mai més no ha passat res semblant, ningú no ha gosat fer-ho. Els diversos déus ordenen amb l’obligació de creure. Tenen diferents maneres de castigar aquells que desobeeixen (ells en diuen pecar). El sol no parla, actua en silenci, deixa fer. Ens han repetit fins l’infinit que els déus són la representació de la bondat suprema, però els homes els han utilitzat per castigar qui posa en dubte aquest dogma de fe.
Quan som petits, ens diuen que hem d’obeir els grans, que un dia llunyà ja ho entendrem, quan siguem grans. I, quan ens fem grans, hem de seguir obeint les normes dels déus i d’altres éssers poderosos. Som o serem lliures en algun moment?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA