Manta vegades, hom es pregunta cóm algú amb un coeficient d’intel·ligència justet ha pogut arribar tan amunt en l’escala social, perquè es dóna per suposat que, per arribar a alguns llocs, es requereixen unes qualitats determinades, quan es tracta de raonar adequadament i prendre decisions que, mal preses, poden provocar danys greus, econòmics sobretot.
S’atribueix a Fiodor Mijailovixh Dostoievsky el pensament que diu que, algun dia, es prohibirà que els intel·ligents pensin per no ofendre els estúpids. Corre la brama que la gent que pensa i raona pertorba la pau mental dels que treuen profit de la gent ignorant, per la facilitat amb què se’ls pot controlar.
La gent que brilla sol no ser gaire brillant en alguns casos, resultant fàcil veure’ls el llautó. En el món de la política, quan s’accedeix a un càrrec important, com quedava clar a la sèrie britànica “Sí, ministre,” o la següent “Sí, primer ministre”, qui prenia les decisions importants romania a l’ombra, lluny dels mitjans de comunicació: era el secretari; aquest personatge, hàbil pensant i bon manipulador de la ment del ministre, era qui pensava, dissenyava i feia que el ministre estampés la seua signatura al peu de pàgina del document que, prèviament, havia redactat, no pas ell.
Si un ministre ha sigut bon minyó, en deixar el seu càrrec al govern, pot rebre una gratificació en forma d’assessor en una multinacional que s’ha vist, en algun moment, afavorida per la feina del ministre. És potser per a això que serveixen les portes giratòries?
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA