SENYOR DIRECTOR;
Escric per denunciar una realitat que ja afecta el 55% dels treballadors aquest 2026: l’estrès laboral crònic. Hem normalitzat viure amb un nus a l’estómac, però el burnout no és una debilitat personal, és el fracàs d’un sistema que prioritza la immediatesa sobre la salut.
La hiperconnexió digital ens ha robat el dret a descansar. Quan un correu o un missatge de feina ens arriba a sopar, la jornada no acaba mai. El resultat? Milers de baixes per ansietat i una societat esgotada que ja no té energia per a la seva vida personal.
Treballar és un mitjà per viure, no un motiu per emmalaltir. Necessitem empreses que respectin la desconnexió real i una societat que deixi de premiar l’esgotament com si fos un èxit. Posar límits no és ser menys professional, és ser humà.
És hora de trencar el silenci i exigir un entorn laboral que no ens destrossi la ment.