Viure en societat no és emmotllar-te.

ELS DIES COMPTATS / OPINIÓ. PER JOAN RAMON BUIXADERA

Evidentment que hi ha unes normes que regulen com ha de transcórrer la vida en societat. Una d‘aquestes normes però, no està escrita malgrat ser d’obligat compliment,gosaria dir que per tothom, és que cal conèixer tan bé com sigui possible la gent amb la que es conviu.

I no em refereixo a aquelles dades a les quals tothom té accés, com poden ser el nom, l’adreça, sinó a costums aficions, caràcter …i aquestes ja no són tan fàcils d’obtenir, a no ser que s’h tingui una relació una mica més propera. Quan formes part d’un àmbit més reduït pel que fa a les relacions personals més pròximes, saber-ne una mica més és important. Pots dir que algú és més proper a tu, que el coneixes millor, quan ets capaç de descobrir la intenció i el significat dels seus silencis. No es pot no comunicar res, però els silencis poden dir molt en segons quins moments i situacions determinades. 

Quan una relació ha d’anar més enllà de ser coneguts o saludats, necessita teixir i treballar uns lligams que facilitin la vida sense restringir-ne la llibertat d’acció. Una relació d’amistat veritable és la que s’estableix entre dos persones que avancen en la mateixa direcció i, quan els dubtes apareixen, que el dubte sempre apareix en algun moment, sigui normal que cap dels dos no deixi de tenir el seu propi punt de referència, ni deixi de seguir el seu propi camí.
Lo bonic d’aquesta vida és ser un mateix, sense que t’importi lo que diran de tu, podent seguir conservant la teua essència i sabent que, si ho necessites, tindràs i sentiràs una mà ferma i segura oa la teua espatlla, disposada a ajudar-te a fer el següent pas endavant.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA
Comments (0)
Add Comment