SENYOR DIRECTOR;
De fet el títol és: com anem de dignitat respecte pels nostres referents i conservació del nostre patrimoni material i immaterial?
Els edificis que per diferents circumstàncies familiars, socials o polítiques estan relacionats amb Francesc Macià i Llussà, l’Avi, que fou el 122 President de la Generalitat de Catalunya, en son diversos i alguns d’ells situats a ponent. El 1933 a Barcelona el president va col·locar la primera pedra a un immoble amb projecció social compost de cinc edificis que contenen 207 habitatges impulsat al seu moment per la Generalitat republicana i denominat Casa Bloc. En canvi la residència familiar de Macià a centre de Lleida a la que el 1907 l’arquitecte i historiador Lluís Domènec i Montaner en va modificar l’interior amb una destacada decoració modernista amb vitralls i una gran llar de foc escultòrica però el 1980 va patir el destí que corren molts edificis notables de Lleida: l’enderroc.
Quan a la casa senyorial privada situada a la comuna de Prats de Molló i la Presta, (Vallespir), llogada el 1926 per Francesc Macià aleshores coronel a l’exili com a centre d’operacions i seu del seu Estat Major avui en dia està administrada per l’Associació Casa Macià després que fou adquirida el 2020 per l’empresari Jaume Aragall, membre d’Eines de País, que en cedí l’ús per 20 anys a l’esmentada associació de la que en formen part catalans del nord i del sud de Catalunya entre els quals l’exconseller de Cultura de la Generalitat a l’exili, honorable Lluís Puig i Gordi. Cal esmentar que el proppassat dia 17 una delegació composta per diversos socis i membres de la junta de la Confraria de Campaners i Carillonistes de Catalunya s’hi van desplaçar per fer el lliurament d’una campana commemorativa perfilada pel secretari de la Confraria, Blai Ciurana, que a més de campaner és músic i carillonista. Quan a la fosa de la campana es va fer sota el disseny de l’escultora Ció Abellí, vocal de la pròpia Junta, per situar-la a la fornícula existent a la dreta de l’entrada principal de l’esmentada Vil-la. L’acte d’agraïment de la donació fou presidit per propi exconseller Lluís Puig.
El balanç a Ponent de les cases de Macià no pot ser més desgraciat: a més de l’enderrocament de la casa familiar a Lleida abans esmentat, la finca d’estiueig i refugi polític del president, espai simbòlic del republicanisme català coneguda com Cal Macià o Casa Vallmanya d’Alcarràs, Segrià, clama al cel perquè fa anys i panys que pateix una constant i accelerada degradació i molts ponentins som testimonis del progressiu ensorrament del poc que queda, en un procés que és coneix prou bé un cop col·lapsen les cobertes i algunes parets d’un edifici. Em pregunto si des del Segrià i també d’altres indrets amb responsabilitat i poder de casa nostra ho podíem fer pitjor. Els alcaldes del pacte de govern a l’ajuntament d’Alcarràs a partir 2019 no van acceptar l’acord de compra a terminis a que fins aquell moment s’havia arribat; i a partir d’aquí tot es va complicar i encallar. I tot això no serà per falta d’escrits als mitjans així com d’accions i manifestacions de molta gent de la societat civil i d’entitats culturals conscienciades per la preservació del patrimoni material i per la memòria històrica. Esperem que l’acceptació a tràmit de la demanda a la Generalitat perquè de manera subsidiaria aturi d’una vegada la ruïna d’aquest edifici que ella mateixa va declarar BCIN l’any 2025 i sigui el punt d’inflexió que reverteixi aquesta negligència.
Josep M. CURRIÀ
ANC Lleida