El temps és un bé molt preuat, escàs i fugisser. No en tenim mai prou. És per això que cal aprendre a gestionar-lo encertadament per tenir-ne suficient i poder dedicar-ne una bona part a escoltar qui realment ho mereix.
Perquè s’ha d’evitar perdre el temps amb qui només se sap escoltar a si mateix; gent el discurs de la qual no passa de ser un monòleg llarg, avorrit i exempt de tot valor pràctic o útil, a què treu cap dedicar-li ni un segon? Aquest tipus de gent sempre està a punt per explicar què els ha passat a ells, les experiències alienes els importen poc o gens. Tant els fa què et passa a tu, lo seu és sempre més greu i important i exigeixen, per damunt de tot, ser escoltats. Tampoc cal esmerçar gaire temps a escoltar temes que no ens despertin gaire interès. Ja ho farem quan tinguem temps o quan el tema en qüestió ens afecti directament.
Caldrà, ara sí, dedicar especial atenció a la gent amb qui ens sentim a gust, la gent que ens aporta energia, la gent que sap respectar qui té al davant, la gent amb la que el temps sembla entossudir-se a anar més de pressa que mai quan, tot i partir de punts de vista oposats, sabem arribar a punts en comú dels quals sempre n’obtindrem positivitat i conclusions valuoses, la gent que escolta i a qui val molt la pena escoltar, la gent amb la que, després d’haver-hi parlat, encara recordarem de bon grat i, qui sap si no en traurem encara una mica més de profit, del record.
Bona nit, gent bona !!