Quan els ànims estan sota mínims, un somriure, una mà a l’espatlla, una veu dient-te que t’entén perfectament, que comprén cóm et sents, lo que penses i que, per tot això, davant teu, et diu que te li acostis, que vol fer-te una abraçada ben forta.
No cal gran cosa més que estar amb algú diferent de tanta altra gent que ignora lo que et balla pel cap, lo que t’angoixa i només sap dir-te que “t’animis”, que no passa res i que tot anirà bé. A qui està patint, dir-li que s’animi, no l’ajuda en absolut, ans al contrari, perquè prou que ho voldria, animar-se.
Necessites tenir algú a prop per parlar-hi, per riure, plorar i, al mateix temps, voldries estar sol, a casa, protegit per les quatre parets que et cauen al damunt, aïllant-te del món que no t’entén. Per més aïllat que et creguis, sempre hi ha algú que pensa en tu, que, si calla, és per no molestar, però té tantes ganes com tu de retrobar-vos i, a partir d’una entretinguda conversa, volar ben amunt, lluny de lo que tens al cap.
Fer exercici et connecta amb tu, es posa davant teu per tal que us conegueu més i millor. Ser el teu millor amic, agradar-te, millorarà més del que t’imagines la teua relació amb el teu entorn. Acceptar qui és i cóm és la persona que portes dins, convèncer-te que és algú fantàstic i que, sobretot, és més a prop teu que ningú, t’ajudarà a obrir portes que estaven tancades des de féia massa temps. Sigues el teu còmplice, per fer del món el teu món.
Bona nit, gent bona !!
JOAN RAMON BUIXADERA