La vida no és un compte enrere.

ELS DIES COMPTATS / OPINIÓ. Per Joan Ramon Buixadera

 Cada dia, quan et lleves, les hores, els minuts, els segons, passen endavant, mai no tornen ni van enrere.

Cada matí és el final del principi del dia i, és des d’aquest punt de vista que cal veure’l i, a partir d’aquí, començar a comptar, a moure’t a posar-te en marxa. Mai no pots mirar res des del final, perquè mai no hi has estat, al final. Constantment, en cada acció que fas, hi va afegida una llavor que germinarà i donarà un fruit, si has sabut triar el lloc on l’has sembrada i l’has abonada correctament. Som éssers vius que ens nodrim d’allò que bevem, mengem, veiem, escoltem, sentim. Cada vivència, cada contacte, serà una pinzellada al nostre paisatge, una frase en el nostre llibre, un tret distintiu que ens farà únics respecte dels altres.

Vivim, creixem, necessitant tothom. Això no vol dir que hàgim de seguir tothom, fer com tothom. Triar, discriminar què, qui cal seguir, qui cal deixar de banda, és una de les tasques més complicades a què ens enfrontem a la vida.nAprendre és equivocar-se, caure, aixecar-se i seguir endavant. No creix qui no s’equivoca. I tot plegat, seguint el tempo que toca.
No hem de córrer quan toca caminar perquè ens perdrem aquells petits detalls importants, ni caminar quan toca córrer perquè se’ns escaparà el tren. L’esforç té premi quan es fa correctament, quan toca i en la mesura correcta. Esforçar-se inútilment no millora res i tampoc té cap utilitat abandonar quan algú et diu que ja no pots més. Ningú no et coneix millor que tu mateix.
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera
Comments (0)
Add Comment