Tancar portes … obrir finestres … respirar

Quan es viu en un món resclosit, on l’aire fètid és irrespirable, quan sortir al carrer és una activitat de risc (segons per quines zones es passa), quan anem de pet a la idiòcia, sense voler-ho veure ni reconèixer-ho. És preocupant la deriva que està prenent la societat actual: guerres arreu del món se sumen a la violència de gènere, exercida a l’interior de les cases i silenciada per les dilacions constants de la justícia que sembla menystenir-la, vist que no s’apressa per aturar-la. Inseguretat en barris i carrers per on hi ha gent obligada a passar per raons òbvies (anar a la feina, per anar a casa). Són constants les manifestacions dels docents, sanitaris, treballadors en general. La societat està malalta i emmalalteix cada dia una mica més.

Està molt bé queixar-se per aquest desastre organitzatiu, però cal anar més enllà de la queixa. A les P.A.U. d’enguany (es toleren les faltes d’ortografia en algunes assignatures). No n’hi ha prou amb aconsellar no passar per alguns barris. És insuficient electrificar la xarxa viària, crear Z.B.E. en una mínima part del món. El món s’ofega en la merda que produeix mentre els parlamentaris parla-menteixen i divaguen als Parlaments sense actuar amb contundència. Si un arbre creix tort, no s’adreçarà tot sol, un delinqüent no es rehabilitarà tot sol. Ser permissiu i excessivament tolerant no és la solució. Deixar les feines que tothom considera urgentíssimes per d’aquí a uns anys és enganyar qui en pateix les conseqüències. Quan començarem a tancar la porta a la ineptitud per obrir finestres a la feina ben feta i poder respirar?

Bona nit, gent bona !!