icaragua: proper objectiu imperialista?
El Front Sandinista d’Alliberament Nacional (FSLN) de Nicaragua (acompanyat de sectors peronistes ‘montoneros’ argentins i falangistes espanyols no franquistes) assolí el poder l’any 1979 un cop caiguda la dictadura d’Anastasio Somoza (recolzada pels EUA). Però els EUA intentaren destruir el procés revolucionar recolzant a la dretana ‘Contra’ durant els 10 anys de govern sandinista. El govern sandinista fou recolzat pel bloc comunista de l’Est però no era un model comunista en reconèixer el pluripartidisme i les eleccions, amb una economia mixta estatal, privada i social-cooperativa reconeixent la propietat privada i la religió (el cristianisme mateix reconegut i incorporat a la Constitució). Una Revolució que, malgrat els seus errors, assolí grans fites en sanitat i educació, fomentà la cultura i l’art, instaurà una reforma agrària, xarxes d’assistència social, projectes industrials, aigua potable, habitatges protegits, projectes de transports i comunicacions, nacionalitzant la mineria, renovant el sector pesquer, etc. Però la guerra criminal va fer fracassar aquell procés transformador i per això l’any 1990 un poble cansat escollí a l’oposició (recolzada pels EUA). Però l’any 2006 Daniel Ortega (de nou candidat del FSLN) tornà al poder via electoral, i ara l’ombra de l’imperialisme USA amb Donald Trump torna a planejar sobre Nicaragua per rematar la feina bruta que no van fer els seus antecessors. Que Nicaragua no defalleixi ni es descafeïni. Perquè Nicaragua, Cuba i la resta de pobles del món assetjats i tiranitzats pel capitalisme mereixen tornar a mirar al futur amb esperança.
Toni Yus Piazuelo