UNA GRANDE LIEBRE

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

L’arrasadora victòria d’Ayuso en les eleccions de dimars passat en la castissa Magerit, m’ha retrotret en el temps a la simbòlica pancarta franquista d’’España una, grande y libre’, la qual va popularitzar el divertit acudit dels còmics en la ficció d’aleshores, els alemanys l’Otto i el Fritz amb forta càrrega satírica, els qui havent arribat el primer a l’aeroport madrileny de Barajas amb un fussell a la mà i essent interpel·lat pel seu amic el Fritz per què coi duia l’arma?, ell tot donant-li la volta a una paraula aleshores tabú com és el terme ’libre’ i que no es deia mai explícitament, li va  replicar que duia l’arma per a matar la ‘grande liebre’ que hi havia segons s’havia assabentat pels cartells.

Si bé això passava en la ficciò, en la realitat també se li donava la volta a d’altres mots. I recordo que mentre jo estava encara de permís fent la ‘mili’ per cap d’any de 1953, el meu regiment Badajoz 26 va traslladar l’aquarterament de Figueres a l’antiga caserna d’artilleria de Mataró, a la vora mateix de la vermella estació de tren, amb una cartell al frontis per fer públic el tronat eslògan que deia ‘¡Todo por la patria!’ i que els mateixos capgrossos o mataronins de mal nom no addictes a tota aquesta mandanga de simbologia que es vanta d’excessiu patriotisme de tarannà legionari traduïen per ‘¡Todo por la tapia!’.

En certa manera tot plegat era un instrument de la rèplica popular a l’objectiu del ‘franquisme’ de prohibició de tots els signes externs de catalanitat i, en definitiva i de retruc, l’aniquilació del catalanisme. La ‘senyera’ prohibida i també els escuts i els himnes catalans (Els segadorsEl cant de la senyera,…). I fins i tot el mateix nom de Catalunya bandejat dels rètols de carrers i places.

També s’obligà al Barça a espanyolitzar el nom del club, que originalment tenia les sigles segons l’ordre sintàctic anglès de F.C. Barcelona, havent-lo de convertir en el Club de Fútbol BarcelonaI van desaparèixer els 20 diaris i els centenars de revistes que s’editaven en català.

Un altre canvi de castellanització generalitzada, i jo diría que molt estúpid i ridícul, va ser l’afegitó d’una “e”, sovint més petita que la resta de lletres, als cartells on s’hi anunciava un ‘Restaurant’. O la prohibició dels noms dels establiments comercials d’idioma estranger –norma que també es va aplicar als ‘idiomas regionales’–. Així, Service Station del carrer Aragó va passar a dirse Servicio Estación. I també, a Lleida, el canvi en la designació de l’Hotel Palace per Hotel Pal·las (com la deessa grega de la guerra, Pal·les Atenea).

Però la gent en feia conya de tot plegat i fins i tot corria un acudit en què un castellanoparlant li deia a un català de soca-rel que quan parlem sembla que fem ‘lladrucs’, i el català li replica amb la interjecció de la llengua on ha nascut repetida de‘au, au, au!’. O bé traduïa el topònim Maçanet de Cabrenys, municipi de l’Alt Empordà, pel de ‘Demasiado limpio de Cabritos’. O al nacionalitzar i agrupar en una sola empresa pública totes les companyies espanyoles d’ampla de via de 1.668 mm. i formar el febrer de 1941 la RENFE, paradigma de les coses que no funcionaven sota aquell tràgic règim de postguerra, la gent en feia broma de les sigles i les traduïa per Retrasos Especiales. Necesitamos Fuerza. Empujen.

Ara bé, el súmmum històric fou la denominació del full 293 del Mapa Topogràfico Nacional espanyol corresponent al serrat d’Els Tres Hereus, turó de 681 metres d’alçada entre els termes d’Avià i Casserres, al Baix Berguedà, per la seva traducció del francés tot confonent ‘Tres Hereus’ per Très Heureux’, o sigui que el van rebatejar com ‘Los muy felices’.

D’altra banda, això em recorda aquell company de la ‘mili’ que sempre demanava a algú si volia anar a caçar ‘pipus’. Quan l’interpel·lat preguntava què eren els pipus, ell li replicava tot seriós que no ho sabia, però que per això mateix calia anar a caçar-los.

No està gens malament, doncs, en certes circumstàncies tenir una dosi de cultura i humor de l’absurd, com la conreada sense límits pels germans Marx –amb el Groucho al capdavant– o la revista satírica de la Codorniz, apareguda amb ironia mordaç el mateix‘Dia de la Victòria’ de 1941 o quan donava el mític comunicat meteorològic amb ‘Reina en toda España un fresco general procedente de Galicia…’, en la línia del dramaturg madrileny Jardiel Poncela (µ1901/†1952), que destil·lava un humor ilògic i intelectual. O l’‘albaceteño’ cineasta José Luis Cuerda (µ1947 / †2020), qui se’n reia de gairebé tot i just va morir un mes abans que l’apocalíptica i històrica sotragada de la pandèmia del covid-19 capgirés les nostres vides.

Però ves que tot aquest sorollós enrenou no torni i vinguin maldades per la frívola reivindicació i el triomf radical del tradicional i singular Magerit del ‘bar i la canya’ o dels calamars a la romana dels ‘xiringuitos’, on tot és permès i tenyit d’un marcat i demagògic populisme ultradretà, ara de patent Trump.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.