‘SOM UNS GALLINES?’

Escrit per Santiago Suñol Molina

El 10 de setembre d’ara fa onze anys, aleshores arran de l’enrenou sobre el problema del finançament català, publicava al diari Segre el següent article, en què de sortida em preguntava al títol si Som uns gallnes?. Vet-ho ací:

“De jove tenia un vell amic que em va introduir en la lectura dels textos iniciàtics del catalanisme polític: Prat de la Riba, Cambó, Vicens Vives, etc. Decebut, però, sovint em confessava que els catalans no teníem prou dallonses per recuperar la sobirania perduda. I tot plegat ho atribuïa a la nostra maleïda tendència al pacte. Perquè el pactisme va estar una eina força eficaç a l’hora de conciliar el poder sobirà amb les institucions i estaments del país mentre vàrem tenir una dinastia nostrada, però que esdevingué funesta quan haguérem d’heure-nos-les amb els nostres veïns de l’Ebre enllà sota una monarquia comuna, tot i que aliena per a nosaltres. Dues guerres i la fi de la pèrdua de la sobirania i de les llibertats nacionals, vet aquí el tràgic balanç que en resultà. Després, tres-cents anys de repetits intents maldant per encapçalar iniciatives de redreç encaminades a atansar-los a la modernitat, a la democràcia i a l’europeïtat, i treure’ls del multisecular tarannà aristocratitzant en què romanien submergits, no han servit de res davant de les atrotinades pàtries messiàniques i del carpetovetònic i irreductible nacionalisme castellà d’exarcebat sentit hegemònic i uniformista. L’amic es preguntava si al cap i a la fi no seríem uns gallines, els catalans. Si n’hauríem fet un gra massa del pacte i del seny. I si, a l’inrevés, ens havíem oblidat de la rauxa. Esguardant tot l’enrenou que ens envolta sobre el ‘finançament’ (ara seria per la ‘sentència de sedició’), em demano, com de bon segur ho faria ell, si no som en una cruïlla en què ens cal la rebentada, esmolar les eines i que tremoli l’enemic. Recordeu, sinó, el començ de la tercera estrofa de l’autèntic cant dels segadors de 1640: ‘Contra tots els catalans, ja ho veieu, quina n’han feta…Seguem arran’.

I en una altra ocasió posterior recordo haver deixat escrit que és una mentida podrida que els catalans siguem naturalment pactistes i, per tant, assenyats i pacífics. La història de Catalunya és la història de l’enfrontament dels reformistes de la Busca contra l’oligarquia de la Biga; de la barricada anarquista i dels avalots de les faves i del pa; dels alçaments de la pagesia remença i de les bandositats entre nyerros i cadells; del ‘Maig roig de sang’ entre CNT-POUM i ERC-PSUC; és la història d’una revolta sempre asimptomàtica. Com correspon a un poble històricament dinàmic, gresol de nouvinguts, amb fluxos d’expectatives de canvi. I no hem de penedir-nos-en. Ho deia Orson Wells: ‘Cinquanta anys de caos italià van generar el Renaixement; cinc segles de pau suïssa només van crear el rellotge de cucut’. Cal menys pacte i seny i més rauxa i rebentada.

L’Espanya profunda, aquesta que mai ha aconseguit superar el seu propi nacionalisme identitari i excloent, s’ha tornat a equivocar en no voler escoltar-nos i no fer cap gest, ans al contrari practicar ’la dialéctica de los puños y las pistolas’ com a vergonyant recurs succedani venjatiu derivat de les servituds d’una mitificada Transició política claudicant, pactada per demòcrates de bolquer i nou encuny amb el règim feixista dels ‘quaranta anys’. Si es creuen haver esclafat el moviment a favor de decidir el propi futur, el que han aconseguit és augmentar el grau de desafecció de milions de catalans fins ara en exemplar convivència social i lingüística, entre vells i nous (inclosos aquests 800.000 nouvinguts adults ‘sense papers’ arribats en darreres onades migratòries i que encara no poden votar per manca de plenitud en tots els drets civils i polítics per una imposada i carrinclona llei d’estrangeria malgrat ser residents a Catalunya des de fa temps), envers l’Estat espanyol durant generacions. En suma, i tot comptat, sembrada la llavor del divorci definitiu en el 79è aniversari del judici que donà lloc a l’afusellament del president Companys. I tal vegada al voltant del 2029 es compliran, doncs, les prediccions matemàtiques d’Alexandre Deulofeu sobre el col·lapse d’allò que entenem per decrèpit Imperi hispànic.

Santiago Suñol Molina

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.