SOBRE ESPANYA I CATALUNYA (I). [Piulades del passat i del present]

Escrit per Santiago Suñol i Molina

* Segle XV (1480). Quan aquest any la reina Isabel de Castella viatjà per primer cop a la Corona d’Aragó, s’hi havia sentit tan estranya, a l’extrem de dir “Estos reinos no son nuestros; sería menester volverlos a conquistar”.

* Segle XVII (1605). Miguel de Cervantes en la seva clàssica novel·la ‘El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha’ deia això sobre Catalunya: “ejemplo de lealtad, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos y correspondencia grata de firmes amistades, y en sitio, y en belleza, única”.

* Segle XVII (Memorial de 1624). Gaspar de Guzmán y Pimentel Ribera y Velasco de Tovar, per abreujar més conegut però com el comte-duc d’Olivares, omnipotent privat del rei Felip IV durant 22 anys i inventor de les clavegueres de l’Estat, creà el projecte de la Unió d’Armes de “les Espanyes” (en terminologia de l’època) explicitat en aquest memorial amb l’objectiu de “Reducir estos reinos de que se compone España al estilo y leyes de Castilla, sin ninguna diferencia, que si Vuestra Majestad lo alcanza será el Príncipe más poderoso del mundo”. El projecte provocà el contrari: l’aixecament de Catalunya i de Portugal i la pèrdua d’aquest segon territori i del Rosselló català.

* Segle XVII (1640). Arran de la Guerra dels Segadors, Francisco de Quevedo va dir que “Son los catalanes aborto monstruoso de la política” i ho deixà escrit en la seva obra “La rebelión de Barcelona ni es por el güevo ni es por el fuero”, juntament amb aquesta altra despectiva frase “Son los catalanes el ladrón de tres manos”.

* Segle XVIII (1715). L’inspirador del Decret de Nova Planta, José Patiño, qualificava els catalans de “pueblo criminal” i afegia “prontos en cólera, rijosos y vengativos”.

* Segle XVIII (Decret de 1717). Entre el llistat infinit de prohibicions contra la cultura catalana hi ha aquest sucós decret del borbó Felip V, en què proclamava: La tenaz resistencia de los catalanes contra la debida sujeción a mi legítimo dominio […] provocó mi justicia y obligó a mi providencia a mandar que se cerrasen las Universidades”. I l’any següent dictava instruccions secretes al fiscal del ‘Consejo de Castilla’ José R. Villalpando i als corregidors per a la introducció de la llengua castellana de forma dissimulada i subreptícia “…para que se consiga el efecto, sin que se note el cuydado”.

* Segle XIX (3/desembre/1842). El general Espartero, duc de la Victòria, bombardeja Barcelona amb foc artiller indiscriminat per a sufocar un tumultuari avalot ciutadà a la Porta de l’Àngel per una qüestió de consums i deixà dit: “Hay que bombardear Barcelona cada cincuenta años para mantenerla a raya”.

* Segle XIX (1845). El sociòleg i crític d’art John Ruskin, mestre de Mahatma Gandhi, tenia una dita que sembla feta a mida per al judici del Procés: “Fes justícia a algú, i l’acabaràs estimant. Però si ets injust, l’acabaràs odiant”.

* Segle XIX (1880-1882). En l’epíleg a la ‘Historia de los heterodoxos españoles’ el polígraf i polític Marcelino Menéndez Pelayo deixà escrit que la grandesa i unitat d’Espanya radicava en la intransigència religiosa per allò de ser martillo de herejes, luz de Trento, espada de Roma…”, i que el dia que això es perdés tornaria al cantonalisme de “los arévacos y de los vetones o de los reyes de taifas” i encara bo que no hi afegís que als gallecs els hi tocarien altre cop ‘els suevos’.

* Segle XIX (1886) Fa gairebé un segle i mig, el polític federalista Valentí Almirall ja ho va encertar amb una lúcida tesi: “el gran problema polític d’Espanya no és Catalunya, sinó Espanya mateixa, la seva incapacitat per acceptar-se plural i modernitzar-se”.

* Segle XX (20/febrer/1900). En la sessió del Congrés de Diputats, el president del Consell de Ministres, Francisco Silvela, es va despenjà contra el sentiment català qualificant-lo com “una enfermedad nerviosa”.

* Segle XX (1907). En una famosa carta a ‘Azorín’, el filòsof de la generació del 98 Miguel de Unamuno deia Merecemos perder Cataluña. Esa cochina prensa madrileña está haciendo la misma labor que con Cuba. No se entera. Es la bárbara mentalidad castellana, su cerebro cojonudo (tienen testículos en vez de sesos en la mollera).

* Segle XX (1912, poemari XXIV de ‘Campos de Castilla’). El poeta Antonio Machado deixà dit del tarannà dels castellans aquesta perla: «De diez cabezas, nueve / embisten y una piensa. / nunca extrañéis que un bruto (necio) / se descuerne luchando por la idea.«. I en un altre poemari reblava: “Esa España inferior que ora y embiste, cuando se digna usar la cabeza.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.