SALVADOR DE BARCELONA DE LA DESTRUCCIÓ SOVIÈTICA

CARTA AL DIRECTOR. Per Santiago Suñol i Molina

Sr. Director:

Just el dissabte vinent, 23 de juliol, tindrà lloc el 86è aniversari de la creació del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), cinc dies després de l’esclat de la Guerra Civil espanyola. El nou partit fou el resultat de la fusió d’altres quatre: el Partit Comunista Català (PCP, desvinculat del PCE espanyol), // el Partit Proletari Català (PCP, escissió esquerrana d’Estat Català), // la Unió Socialista de Catalunya (USC), // i la Federació Catalana del PSOE. Com a secretari general fou elegit l’eximi cerverí Joan Comorera i Soler (1894-1958), militant de la USC, i la funció de vicesecretari i tresorer seria encomanada a Miquel Serra i Pàmies (1902-1968), un reusenc (Baix Camp) afiliat també al USC i obrer treballant a la companyia “Catalana de Gas i Electricitat”.

          L’efemèrides és especialment significativa per als “barcelonins” arran del paper jugat per Miquel Serra i Pàmies en haver evitat que es complissin les ordres dictades per un agent soviètic de la Komintern (III Internacional Comunista) d’arrasar i demolir la ciutat de Barcelona poques hores abans de que entressin les tropes de Franco, fet aquest que tindria lloc el 26 de gener de 1939, o sigui al cap de 116 dies de la fi de la decisiva “Batalla de l’Ebre” a l’octubre de 1938. El sinistre pla de Moscou d’esquilmar i cremar part de la ciutat en llocs clau i neuràlgics, –com ara infraestructures estratègiques de túnels del metro, estacions de ferrocarril, conduccions d’aigua potable, fàbriques i centrals elèctriques,– responia al criteri de Moscou que èrem a les portes d’una Segona Gran Guerra Mundial i per tant la Guerra Civil espanyola, que tothom donava ja per perduda, suposadament així podria perllongar la seva lluita armada durant més temps i amb altres bel·ligerants nous de l’escena europea.

Com a conseller de “Proveïments” de la Generalitat, assabentat Serra del criminal pla “soviètic” d’una solució absolutista i dèspota a “Victòria o muerte”, tot renunciant a una “defensa numantina” de la ciutat, de bon antuvi es va oferir davant dels “soviets” per enllestir-ne els detalls, coordinar les accions i donar-ne finalment l’ordre d’execució, sota el pretex de no deixar res en funcionament a l’enemic, per bé que disconforme ell amb la destrucció urbana projectada, la seva veritable intencionalitat fou dedicar d’amagatotis tots els esforços a “boicotejar el pla”, desobeint les ordres d’execució i salvant així oportunament la ciutat d’esdevenir “terra cremada”, mentre l’Exèrcit Republicà de ModestoLíster i Tagüeña estava ja gairebé a les portes urbanes en plena retirada del front de l’Ebre i quan també les tropes franquistes pel gener de 1939 ja havien travessat el riu Ebre.

L’URSS i la Internacional Comunista havien elaborat un pla per destruir Barcelona amb milers de tones de “trilita” i grans quantitats de munició d’artilleria provinents del 5è Cos de l’Exèrcit Popular per dinamitar les principals infraestructures de la ciutat. Els comandaments militars que van planificar el projecte de cremar Barcelona van calcular que una quarta part de la ciutat podia quedar destruïda, amb un elevat cos en vides humanes d’entre cent i dues centes mil persones, davant la impossibilitat d’evacuar totes les zones estratègiques.

Doncs bé, iniciat llavors l’exili multitudinari català cap a França davant les hosts franquistes desfilant ja per la Diagonal, el nostre heroi en Miquel Serra retroba en territori francès la seva dona, Teresa Puig i Sitges, que se n’havia anat abans, i la parella s’instal·la a París. Cridat el juliol de 1939 pels dirigents soviètics de l’URSS, juntament amb Comorera i Del Barrio anaren els tres a Moscou perquè eren partidaris d’advocar per la independència del PSUC en relació amb el centralisme practicat pel Partit Comunista d’Espanya, però un cop allí va ser arrestat i conduït als calabossos de la “Lubianka”, la seu de l’NKVD, els serveis secrets estalinistes, juntament amb el seu company Del Barrio. Interrogatoris, tortures i un judici el 14 d’agost de 1939, on l’acusen de tot: d’anticomunistatrotskista i maçó, d’haver perdut els arxius de PSUC, d’incomplir les ordres de “dinamitar Barcelona” i de perdre els fons econòmics del partit, a més de pertànyer als serveis secrets francesos i, fins i tot, de ser el principal culpable de la derrota republicana en la Guerra Civil espanyola.

Molt debilitat i defallit per les tortures patides, va tenir una crisi nerviosa que va obligar a suspendre la sessió i que li produí unes “seqüeles” que l’acompanyaren tota la vida en forma de paràlisi facial de la meitat dreta de la cara. En sessions posteriors es defensà fins al 20 d’agost, moment en que va acabar un processament del qual va sortir “exculpat” d’haver incomplert l’enderrocament de la ciutat de Barcelona, però no obstant fou declarat culpable dels altres càrrecs i en tren l’enviaren cap un “gulag Sibèria”, d’on s’escaparà junt amb molts dels seus companys, emprenent el cami de l’exili cap a Mèxic, retrobant-hi altre vegada la seva dona, la qual es creia que ell era mort, alhora que ell estava convençut que ella havia mort en un bombardeig a França. Emotiu, doncs, retrobament.

Va viure a Mèxic fins que morí el juny de 1968. Allà acabaria enfrontat amb alguns dirigents del PSUC i abandonant la seva militància, tot i que el novembre de 1940, amb exmilitants catalans del PSUC escindits, va crear a l’exili el Partit Socialista de Catalunya (PSC), que més endavant va confluir en el Moviment Social d’Emancipació Catalana (MSEC)embrió de l’actual PSC, en què un dels seus punts programàtics era donar suport a la independència de Catalunya i a la unitat nacional dels Països Catalans.

 

Santiago Suñol i Molina

37.404.384-J

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.