MOR EL “DESCOBRIDOR D’AMÈRICA” (1506)

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL MOLINA

Sr.Director:

Tal dia com avui d’ara fa mig segle (exactament 518 anys), l’eximi descobridor del “Continent Amèricà, en “Cristòfor Colom”, acompanyat del seu fill Ferran i el germà Bartomeu (o Lluís), tornava envellit, esgotat, xacrós i amb greu estat de salut el 7 de novembre de 1504 del seu “Quart i Fatídic Darrer Viatge”, farcit d’adversitats, i per boca del comerciant milanès “Girolamo Benzoni” en pocs dies Colom emmalaltí, i afegeix “agreujant-se progressivament per haver sofert tant en els seus viatges…”.

Penúries que refermà “Luís Arranz Màrquez” (µ1945), catedràtic de la “Complutense”, quan digué “…l’Almirall quedà molt agreujat de la gota i del dolor de veure’s caigut del seu estat; agreujat també amb d’altres mals…”. Un cop tornat a la Península i a la seva casa a Barcelona, en ple atac de “gota”, es quedà impossibilitat al llit sense poder moure’s i escrivint que li queden pocs dies de vida, incapaç doncs de fer cap mena de viatge per tal d’anar a la Cort Reial Catalano-Aragonesa, valent-se llavors de la representació del seu fill i del seu germà als qui va haver de recòrrer i fer-los-hi arribar les seves cartes i memorials instant perquè anessin “cap a la Cort”.

Tant és així d’extenuat i marcit, que unes tres setmanes després, arran de la mort el 26 de novembre de 1504 la “Reina Isabel” de Castella, en “Colom” no va poder assistir-hi, tot i que segons l’historiador “Samuel Eliot Morison”(µ1887-†1976) li hauria estat fàcil d’aparèixer en el funeral regi, sinó hagués estat quasi invàlid per a viatjar a causa de l’artritis. No obstant calia la seva presència perquè davant de la mort de la seva Reina bufen temps dolents per a Catalunya-Aragó amb una “Corona Castellana” entossudida ara a fer de l’Empresa Americana una “Questió d’Estat” reservada en exclusiva a ella d’acord amb la voluntat testamentària de la difunta reina quan envers a les “noves terres descobertes” es manifestà taxativament així: “ han de quedar incorporadas a estos mis reynos de Castilla y León… y mando que assi se cumpla”.

En consequència, d’ençà l’any 1522 l’aristocràcia oligárquica de Castella s’afanyà a menjar d’un pastís tan llaminer, tot creant la “Llegenda Nacional Unitària i de Destí Universal” a favor i a mans exclusives de Castella pel que fa a la “propietat dels territoris descoberts” i a la seva ulterior “colonització” (?) amb gent immigrada, deixant al marge i en absolut oblit tota la innegable col·laboració primerencai i precursora dels naturals de la “Corona Catalano-Aragonesa”, súbdits del rei consort “Ferran II”. I com ho fa? Doncs mitjançant la censura, el retoc i la reescriptura esbiaxada i adulterada de les fonts històriques originals colombines, tractant de capgirar, deformar i amagar la realitat, per a ocultar i desnaturalitzar així la capdavantera intervenció catalana i el segell colombí que tenia la ciutat de Barcelona com a penó i estendard.

Exemple d’això darrer és la contradictòria versió oficial dels cronistes sobre el lloc on es trobava malalt en “Colom”, ja que entre el 14 de març de 1505 i el 28 de març del 1506 el situen primer a Sevilla i el fan anar l’agost a Segòvia per aixecar testament, mentre que al desembre va a Salamanca a fer poders i a la primavera següent, pel maig, diuen que el moribund “Colom” rau instal·lat en una casa de la seva propietat i de la seva família, on redacta, poleix i signa l’última versió del seu testament i on mor als 92 anys, segons el capellà “Andrés Bernáldez” (µ1450-†1513) de “senectute bona” el dia 20 de maig de 1506. Però el més sorprenent encara és que l’ara vidu “Rei Ferran”, que l’anava buscant des del mes de febrer mitjançant carta cursada des de Toro per tal de concedir-li la llicència per anar en mula i no a cavall en evitació del molt dany de la salut, també era a Valladolid en les mateixes dates a la fi de contraure segon matrimoni amb “Germana de Foix” en una solemne cerimònia el dia 22 de març del 1506 i, no obstant, si ambdós eren a la mateixa ciutat, com és que el moribund Colom no es va poder entrevistar mai amb el monarca?

Ara bé, si com diuen els cronistes “Colom” va morir a Valladolid, l’hispanista britànic “John Elliott” (µ1930-†2022) es fa creus que el cronista d’aquesta ciutat “es va oblidar de recollir l’esdeveniment” i segons confirma i ratifica el catedràtic “Luís Arranz Márquez” “…que la mort no fou notícia a la ciutat vallisoletana, ni entre els seus habitants, ni entre els cronistes de la vila, per la qual cosa no apareix ni a les actes del Consell”. Vejam, però, què diu en “Ferran Colom” de la mort del seu pare: “l’Almirall va quedar molt agreujat de la gota i del dolor”, motiu pel qual “el Rei Catòlic sortí de Valladolid a rebre’l”, o sigui que és “el Rei Ferran” que, assabentat per l’ambaixada del germà i el fill d’en “Colom” de l’extrema situació en què es trobava, decideix deixar la ciutat de Valladolid i anar-lo a rebre per acomiadar-se’n, però ho fa massa tard, perquè es troba embolicat i entretingut a l’espera de l’arribada dels prínceps “Felip” i “Joana” que venen de “Flandes” per assistir a la cerimònia del seu casament amb “Germana de Foix”. Però, com diu l’acadèmic “Antonio Rumeu de Armas” (µ1912-†2006), l’any 1974 el Rei catalano-aragonès abandona Valladolid el 28 d’abril del 1506 i hom es pregunta cap a on es va desplaçar en dies successius? Doncs, al cap d’un mes a Villafranca de Valcàrcel (Burgos), quan “Colom” ja s’ha mort el dia 20, la qual cosa li comuniquen l’u de juny i ell envia llavors una carta al comanador “Ovando” notificant-li la mort de l’Almirall. Seguint amb la seva ruta cap a Catalunya, arriba el monarca successivament a Tordessillas, Calataiud, Saragossa, Lleida i finalment Barcelona el dia 7 d’agost de 1506, on hi romandrà tot el mes, abans d’embarcar a mitjan setembre al port de Cotlliure, a la Marenda del Vallespir, per passar a Itàlia amb l’esquadra de les Galeras de Catalunya. Per tant, si el “Rei Ferran” hagués tingut consciència que “Colom” es moria a Sevilla, s’haurtia desplaçat cap a Andalusia i no pas envers a Catalunya con féu en un darrer intent frustrat per rebre’l, o bé en últim extrem per retre-li un homenatge pòstum.

De la lectura dels textos exposats per tots aquests cronistes es dedueix en síntesi perfectament versemblant el següent: Que l’any 1498 consta que en “Colom” tenia una casa pròpia a Espanya i, per tant, si reconeixia que no era a Castella i que ja tenia una casa, on anava a viure entre viatge i viatge, i on guardava els seus escrits i redactava els documents notarials de més transcendència per a ell i la seva família, és prou raonable que fos en aquesta casa on anés a la tornada del “Quart Viatge” i on passés els seus dos anys d’agonia, immobilitzat al llit, realitzant doncs tota mena de diligències jurídiques i notarials, perquè tenia a l’abast un arxiu personal o familiar d’on extreu els documents i on, finalment, després de fer testament davant de notari públic, hi morís, envoltat dels seus parents més pròxims i del servei domèstic, al mateix lloc d’on va sortir cap al Nou Món, és a dir, a “Barcelona i on el “Rei Ferran” el va intentar rebre, o a ell o a les seves despulles.

Doncs bé, que respongués a tots aquests requisits només coneixem l’únic llinatge dels nobles “Colom” de Barcelona, amb béns, cases i ampla nissaga, i casa al “Barri de Ribera”, prop de la Catedral del Mar, segons el Llibre de Focs o Cens de Barcelona de 1398, propietat del banquer o caviador Guillem Colom”, i on hi restar malalt i morí en “Colom”, havent-la heretada d’ell el seu fill gran “Jaume Colom i d’Alòs”.

Atès que Barcelona fou la ciutat on va morir “Colom”, segons diu l’“Olga Martínez Escobar” aquí tingué lloc el sepeli i se li feren funerals fastuosos a la Catedral l’any 1518, als quals hi assistí tota la Cort i les personalitats més distinguidas i nobles d’Espanya, així com alguns marins lleals i fidels que navegaren amb ell i que en gran nombre devien ser de la mateixa “Ribera” de Barcelona, barri de mariners i port principal de la Mediterrània. Segons un document extret del “Llibre de la Sagristia” de la “Catedral de Barcelona”, que porta data 6 abril de 1518, hi diu: “Donam al Senyer en Terrer, pintor, dos sous que foren per pintar al brandonera en que stan los V·ciris den “Colom” denant lo moniment” [o sigui, la sagristia paga 2 sous a en Terrer perquè pinti la “brandonera” o canelobre que hi ha davant del monument d’en “Colom”] (ACB, Llibre de la Sagristia, 1517-1519; foli 51, R). És a dir que en “Colom” era enterrat a la “Catedral de Barcelona”, al 1518, i a més “Colom”, com a seguidor de “Sant Francesc d’Assís”, el van ficar a la tomba vestit amb els hàbits dels monjos franciscans”, talment com va voler també “Ramon Llull”. I quan el “Rei Ferran” hi va fer cap posteriorment a la ciutat de Barcelona on “Colom” va morir, aleshores va prendre les oportunes disposicions perquè hi tingués sepultura i per tant es ben natural que fos inhumat en aquesta “Catedral” abans no el traslladessin definitivament a “Santo Domingo.

I ja per acabar cal posar l’ull i l’èmfasi en el paper cabdal jugat per la ciutat de Barcelona com a referent dels principals “esdeveniments colombins” d’acord amb el següent llarg llistat:

* 1). Es van redactar i arxivar les “Capitulacions” (registre 3.569 de la Reial Cancelleria de la “Corona d’Aragó”).

* 2). Hi van tornar els expedicionaris, rebuts multitudinàriament després del Primer Viatge.

* 3). S’hi va editar la Primera Carta anunciant al món la Descoberta.

* 4). S’hi van rebre les Butlles del Papa Alexandre VI, fetes públiques pel bisbe de la ciutat, Pere García.

* 5). S’hi van batejar a la Catedral els primers Set Indígenes.

* 6). S’hi va cantar el “Te Deum Laudamus”.

* 7). Es van pagar els sous dels mariners del “Primer Viatge” a Amèrica.

* 8). Es va projectar la divisió de la Terra pel “Tractat de Tordesillas”.

* 9). Hi va ser cridat a consulta el cartògraf “Jaume Ferrer de Blanes”.

* 10). Hi va venir el cardenal “Pedro González de Mendoza”, ideòleg de la Unió Peninsular.

* 11). Hi residia el cronista “Bartomeu de Les Cases” o “Casaus”.

* 12). Hi era “Pere Màrtir d’Angleria” (Pietro Martyr de Anghiera), milanès cronista de la “Cort Reial” i preceptor de “Ferran Colom”, segon fill de “Colom”.

* 13). Hi era també “Gonzalo Fernández de Oviedo”, cronista d’Índies.

* 14.) Hi havia ancorada la nau capitana La Gallega o Santa Maria.

* 15). Hi havia la “Casa de Contractació o Llotja” més antiga del món (1352), 151 anys abans de la fundació de la de Sevilla (1503), amb participació de “Joan de la Cossa”, cartògraf provençal company d’en “Colom” i iniciador de l’“Escola Cartogràfica Sevillana”.

* 16). Hi havia les “Drassanes” amb experts “mestres d’aixa”.

* 17). S’hi va preparar íntegrament el Segon Viatge Colombí de colonització.

* 18). Hi va ser designat cap de la “Casa de Contractació”, l’ardiaca “Joan de Fonseca”.

* 19). Hi van sortir els fundadors de la “Casa de Contractació de Sevilla” (1503).

* 20). S’hi va fer lliurament als Reis del “Diari de navegació de Colom” o Diari de bord.

* 21). Hi van ser confirmats els privilegis de l’“Almirall”.

* 22). Hi va arribar presoner i emmanillat el “Descobridor” segons la tradició, i la nau en què retornà pres, anomenada “S’Antiga”, va atracar al “Port Vell” de Barcelona.

oOo

Santiago Suñol i Molina

 

Tal dia com avui d’ara fa mig segle (exactament 518 anys), l’eximi descobridor del “Continent Amèricà, en “Cristòfor Colom”, acompanyat del seu fill Ferran i el germà Bartomeu (o Lluís), tornava envellit, esgotat, xacrós i amb greu estat de salut 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.