Lliçons d’ecologia: d’abans i d’ara

Ara es recomana que cadascú es porti la seva bossa en anar a comprar, ja que les bosses de plàstic perjudiquen el medi ambient (jo mateix ho faig, i amb compres petites no n’agafo cap). A més, ara es cobren a molts comerços (com sempre, la gent reacciona quan es toca la seva butxaca). La gent gran parla sovint de la inexistent moda ‘verda’ als seus temps i la gent jove (la conscienciada amb l’ecologia) dóna les culpes a les velles generacions per no haver parat compte en conservar el medi natural. I potser és veritat que no existia la moda ‘verda’ en aquells temps, però també cal recordar que llavors les ampolles de begudes es retornaven a les botigues i aquestes les enviaven novament als fabricants per rentar-les i esterilitzades abans de reomplir-les (així s’usaven les mateixes ampolles molts cops i realment es reciclaven); la gent pujava escales i anava caminant a la feina enlloc d’abusar dels vehicles per recórrer pocs metres; es rentaven els bolquers dels nadons; s’assecava la roba a l’aire lliure (realment l’energia solar i la eòlica feien bon paper); els germans menors usaven la roba dels seus majors; llavors només es disposava d’una televisió, ràdio i telèfon a casa i no un a cada habitació (cada bateria telefònica rebutjada es contamina el medi ambient); quan s’empaquetaven coses fràgils per enviar-les per correu s’usaven periòdics vells per protegir-la enlloc de tant plàstic de bombolles; es bevia directament de les fonts d’aigua o en vasos de vidre enlloc de vasos o ampolles de plàstic (per cert, massa presents als restaurants de menjar ràpid); es recarregaven les plomes estilogràfiques; es canviaven les navalles d’afaitar enlloc de llençar a les escombraries tot el rastell; la canalla anava a l’escola amb bicicleta o caminant; només es tenia un endoll a cada habitació i no varis per alimentar un munt d’artefactes, etc. És lògic així que les actuals generacions es queixin de la irresponsabilitat de la gent gran?. En certa manera caldria recuperar vells costums i harmonitzar-los amb la nova sensibilitat ambiental. Com en tot, sols conservar el que era just dels temps passats i no acabar amb tot el del present incloent allò just. Es tracta de valors eterns i, buscant els camins adequats, tot és compatible. Si mesures com separar deixalles pel seu origen per reciclar, o mesures interessants com les de centres comercials alemanys on introduint ampolles de plàstic dins de màquines de reciclatge es retornen diners per gastar-los en aquests (una mostra de compatibilitat entre negocis i medi ambient, incloent beneficis per gent sense llar o en mala situació econòmica), la crisi econòmica obligà a canviar la cultura d’usar i llençar i es retornà a la cultura de l’estalvi i reciclatge, reviscolaren els drapaires i altres negocis de reaprofitament de material (sabaters, sastres, etc) i varies entitats locals, ecologistes, moviments pel ‘decreixement’, l’economia circular i de foment del consum de productes de proximitat i frescos evitant despeses i contaminació per desplaçament i embalatge (de passada afavorir economies locals) han ajudat en aquesta direcció. No obstant, recordem que, tal com indiquen campanyes públiques al respecte, el millor residu és el que no es genera.

Toni Yus Piazuelo