LLEIDA, DE LA REGIÓ DE L’EBRE?

CARTA AL DIRECTOR. SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

El diari ARA d’ahir incloïa l’article del periodista Francesc Canosa en què sota el títol de Vallverdú, director de cinema tractava del projecte del franquisme de darrera hora, sortosament fallit, de crear l’anomenada Regió de l’Ebre.

       Al respecte, amb data 3 de desembre de 1966, ara fa doncs 57 anys, al Diario de Lérida vaig escriure en l’obligada llengua de l’ imperi espanyol un article intitulat Discrepancias sobre la regionalización de la provincia de Lérida, en protesta contra l’intent secessionista de incloure-la en una projectada nova i inèdita Regió de l’Ebre i bandejar-la de Catalunya, segons un projecte de reorganització del mapa territorial impulsat el passat mes de novembre al redós del Consejo Económico Sindical Nacional, emprant com a criteri bàsic les conques fluvials (cosa que ja havia fet Napoleó Bonaparte creant el departament de les “Boques de l’Ebre per a la part meridional de les terres de Lleida, juntament amb les pròpies de l’Ebre).

       Projecte, però, en que la llavor havia nascut tres anys abans a partir d’un llibre amb el títol de Lérida entre Aragón y Cataluña, en la geografía y en la historia la obra cumbre del leridanismo, falsa cima basada en l’afirmació de ni catalana ni aragonesa, Lérida es leridana” amb la qual pretenia fonamentar l’obra escrita per l’autor Antonio Hernández Palmés, conegut falangista i tresorer del Caliu Ilerdenc, l’elitista Grup gastronòmic i literari nascut l’any 1941 a l’empara de l’Eduardo Aunós.

       Els professors de l’Institut de Lleida d’aleshores em varen fer arribar d’amagatotis el seu reconeixement per l’airada protesta al respecte, contra escrits de prohoms o periodistes locals del falangisme, com GíasCepero Piñeiro.

       Arran de tot plegat, el Centre Comarcal de Lleida a Barcelona va engegar una campanya de 17 conferències entre el 19 de desembre i el 4 de maig de 1967, a càrrec de prestigiosos estudiosos, el contingut de les quals es va aplegar en el llibre Les Terres de Lleida en la geografia, l’economia i la cultura catalanes,

       I vet ací els principals i prestigiosos estudiosos de la intel·lectualitat catalana que van denunciar els motius polítics del projecte: el geòleg Lluís Solé Sabarís (µ1908-†1985), // l’economista Ramon Trías Fargas (µ1922-†1989), // el filòleg i lingüista Antoni Badía Margarit (µ1920-†2014), // l’historiador Josep Serra i Ràfols (µ1900-†1971), // el també historiador i polític Josep Ma. Ainaud de Lasarte (µ1925-†2012), // el centenari escriptor lleidatà Josep Vallverdú Aixalà (µ1923-), // el filòleg i etimòleg Joan Coromines Vigneaux (µ1905-†1997), // l’historiador lleidatà Josep Lladonosa Pujol (µ1907-†1990), // el demògraf Josep Iglésies i Fort (µ1902-†1986), // el geògraf Pierre Deffontaines (µ1894-†1978), // l’advocat lleidatà Simeó Miquel i Peguera (µ1919-†2007) i altres més. Com veieu la majoria dels relacionats ja difunts, tret del centenari Josep Vallverdú a qui en Canosa li dedica una allau de ben merescuts elogis.

       Fins i tot el Ministerio de Educación havia aprovat dos llibres de text de batxillerat que incloïen un mapa d’Espanya en què apareixia la regió del ‘Valle del Ebro’incloent-hi a banda de les 3 províncies aragoneses, Navarra, la Rioja, Àlaba i Lleida.

       Els plans del govern franquista espanyol varen suscitar el rebuig de bona part de la societat lleidatana, que es va mobilitzar a través de la premsa sobretot, mitjançant el reforç d’editorials punyents en diaris com Diario de Lérida, que pertanyia al bisbat, la VanguardiaCorreo CatalánYa, contraris a la ruptura proposada pel règim, i també gràcies al Club Esportiu Huracansque aconseguí de reunir 6.000 signatures en contra del projecte secessionista. A la fi, els llibres de text van ser retirats del mercat.

            També la Diputació de Lleida va emetre un comunicat el mateix desembre de 1966 per negar la separació de Lleida i reafirmar la catalanitat de la demarcació.

 

SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

 

 

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.