Les bones persones (1)

Rotary Club Lleida em va invitar,  fa unes setmanes, a donar una conferència, sobre persones i valors. Al finalitzar l’acte, alguns dels presents,  em van proposar publicar-la en els mitjans de comunicació. Ara, passat un cert temps, he cregut convenient fer-la extensible, als nostres estimats lectors, per si podia  ser del seu interès.

      És sobradament conegut , que les persones naixem com un llibre en blanc i ho anem omplint  al llarg de tota la vida, plasmant les nostres experiències , vivències i sobre tot , els valors que adquirim dia rere dia , bé sigui de la família ( venir  “d’una bona família, no és quan creixes amb diners; venir de bona família es quan t’alimenten de valors i principis”); de la societat  ( una societat necessita valors per relacionar-se i els necessita per a ser compartits i acceptats, per tots); de l’Escola; Universitat etc. Tenir valors es tot el contrari de ser una simple titella, oportunista i sense personalitat. Una persona sense valors,  és com una persona amorfa i sense vida.

Recordo que quan era petit, en l’Escola i la família se’ns inculcava que ser una bona persona, era aquella que no robava ni matava. Desprès ens hem donat compte, que això no era suficient i que es necessitava algunes coses més. Però que s’entén  per ser una bona persona? Encara que és un tema molt subjectiu, considero que ser bona persona es aquella, que transmet bones vibracions, que se sent segura i desprèn serenitat que contagia a la resta de persones. Però quins valors ha de reunir , el que podem considerar socialment, com una  bona persona? :

     a)Aprendre a conviure amb les dificultats, sense drames i sobre tot aprendre a  superar-les ,fent-nos millors persones i més sàvies.

     b)Humilitat. Ser humil es ser autocrític; és ser senzill. Ser humil  no és ser passiu ni superb. Humilitat significa saber que no ets superior a la resta de persones, ni les mires de dalt a baix i reconeixent sempre, que un és vulnerable i fràgil (“la fragilitat és un gran poder que fa resistent a l’home” -Carmelo Gomez-) . Ser humil és  tenir empatia i capacitat d’escoltar i aprendre; amb capacitat de reconèixer els seus propis defectes i errors, sense necessitat d’atribuir-los als altres. Ser humil significa estar disposats a admetre que podem estar equivocats i a reconsiderar la nostra postura sobre algun tema concret, sense enfadar-se  ni posar-se a la defensiva. També és saber reconèixer les nostres pròpies limitacions ; ser humil és tocar amb els peus a terra i respectar als altres.

    c)Ser amable i bondadós. El meu mestre,  un dia ens va explicar: que la senzillesa, la compassió, la bondat, l’amor i l’alegria, són magnífiques pedres per edificar la casa de la vida. Saber perdonar, deixant al costat el ressentiment , la venjança, l’odi i la ira. Aquestes emocions negatives mai  poden fer ombra a l’alegria i la pau interior. Cada dia dia se’ns presenta l’ocasió de manifestar la nostra bondat. Obrint la porta al que ho necessita; un gest amable; el conductor del cotxe que cedeix el pas al ciutadà en el pas de vianants i aquest ho agraeix amb un somriure ;saludant a la gent amb alegria i sentit de l’humor( per desgràcia el mal humor està enquistat en les nostres vides); dir els bons dies; deixar el seient a les persones grans o malaltes; ajudar a algú al qual  se li ha caigut algun objecte. Ser feliç es gaudir de cada moment ,mostrar actitud positiva, posar-te il·lusions, expressar el teu amor a les persones que estimes i això no es cursi. Per ser feliç ,s’ha de ser amable amb els altres. Per ser feliç has de trobar una finalitat, un objectiu, un sentit a la vida

En resum: humanitzar el dia dia. Ser amable es una ganga, et sents millor i és  gratis. Ningú et recordarà per el teu currículum ni pel teu èxit professional, sinó  per la teva manera de ser i la teva actitud. Ens agraden les bones persones, les que són honestes, generoses (Avui dia impera l’egoisme  i un pragmatisme ferotge , en el qual cadascun es tanca en si mateix ,per protegir-se dels altres –Gomez-); obertes, amb la mà estesa, les que són íntegres i  no la gent que discuteix, protesta, es queixa i es lamenta permanentment i estan tot el dia enfadades. Tots sabem que lamentar-se és castigar-te a tu mateix contínuament i no et porta enlloc. La ciutadania ens valora ,per la nostra manera de ser, no per tenir molts mitjans materials . Ens agrada la gent fàcil i amb sentit de l’humor (Kuppers).  “La bondat es l’única inversió que mai fa fallida” (David) i “l’únic instrument que desarma als homes “(Lacardaire).Sense oblidar que la millor vida no es la més llarga, sinó la més rica en accions. “Que cap s’acosti a tu, sense que en marxar , és senti una mica millor i més feliç” ( Teresa de Calcuta) .

                  Però ser humil i amable  són uns valors importantíssims,  però deixen de ser bons quan altres persones, t’aixafen i et perden el respecte, fins al punt de posar en perill la teva salut emocional i física o la de la família.

                  Ser honest es un gran valor, però ho deixa de ser, quan pots ferir els sentiments i les sensibilitats  dels altres.

                  Ser bona persona es molt bo, però ho deixa de ser quan et pugui ser trepitjada la dignitat pels altres.

Voldria finalitzar aquest article, dient que els músculs més importants no són els dels bíceps, sinó els del cor. Que una persona ha de portar les regnes de la seva pròpia vida; s’ha d’envoltar de persones positives i el seu pensament ha d’utilitzar paraules alegres, constructives i amb una gran càrrega d’il·lusió. S’ha de treballar en la vida, amb la finalitat de  construir i incloure, no per destruir i excloure. Sense oblidar que hi ha unes paraules, que sempre toquen el cor dels altres: perdó, gràcies i si us plau. Per que no les utilitzem més?

Jose Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida.