¿NOVA EVANGELITZACIÓ?

L’any 2010 el papa Benet XVI va crear el Consell Pontifici per la Promoció de la Nova Evangelització per lluitar contra el declivi del cristianisme a les nacions occidentals. Avui, nou anys més tard, el Consell de Cardenals,  ara conegut com C6 per la pèrdua de tres dels seus membres, ha estat treballant en la nova Constitució Apostòlica <i>Predicate Evangelium</i> (Prediqueu l’Evangeli) que es convertirà en el dicasteri (ministeri vaticà) més important, un “superministeri”. Davant d’aquesta renovació, em pregunto: Què li passa a l’Església catòlica que li costa tant posar en practica el mandat que Jesús li va donar a l’Església apostòlica “d’instruir tots els pobles, batejant-los en el Nom del Pare i del Fill i de l’Esperit Sant, ensenyant-los a guardar totes les coses que us he manat. I heus aquí jo sóc amb vosaltres tots els dies fins a la fi del temps”? (Mateu 28: 19-20).

Tant l’Església catòlica com totes les esglésies cristianes han de fer un examen de consciència i plantejar-se quina és la causa del fracàs evangelitzador. ¿És  a causa que Jesús no és en elles? L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els diu “que la nostra capacitat ve de ´Déu, que també ens va capacitar com a ministres del nou pacte, no de la lletra, sinó de l’Esperit, perquè la lletra mata, però l’Esperit dóna vida”                       (1 Corintis 3:6). ¿És possible que la promesa de l’Espert Sant que es va complir en la Pentecosta hagi quedat com un referent històric vuit de contingut avui?

El cristianisme decadent dels nostres dies que és incapaç d’aportar llum per sortir del caos actual, li convindria fer una lectura atenta del llibre dels Fets, el primer text d’història de l’Església, i examinar acuradament la causa que va produir el creixement espectacular del cristianisme en l’entorn d’un paganisme salvatge.

Quan es parla d’evangelitzar s’ha de tenir ben clar que  evangeli significa: Bones Notícies: Jesús ha vingut a aquest món a salvar els pecadors. L’apòstol Pau escrivint als cristians de Corint els va dir: “Perquè sóc gelós de vosaltres amb gelosia de Déu, perquè us he esposat amb un sol espòs per presentar-vos a Crist com una verge pura. Però temo, no fos que així com la serp va enganyar Eva amb la seva astúcia, així els vostres pensaments siguin corromputs apartant-se de la simplicitat envers Crist. Perquè si vingués algú predicant un altre Jesús, que no hem predicat, o rebut un esperit diferent, que vingués algú predicant un altre Jesús que no hem predicat, o rebut un esperit diferent, que no heu rebut, o un evangeli diferent, que no heu acceptat, ho suportaríeu bé” (2 Corintis11: 2-4). En aquest text, l’apòstol introdueix la serp que en el paradís va seduir Eva amb la seva astúcia. Ens ve a dir que Satanàs segueix seduint els homes a desobeir Déu. L’astúcia maligna segueix fent les seves trapelleries de manera diferent. Ara s’apodera dels hipòcrites que fent-se passar per fidels cristians que en realitat són “falsos apòstols, obrers enganyosos que es disfressen d’apòstols de Crist. I no és estrany perquè el mateix Satanàs es disfressa d’àngel de llum. Per tant, no és gran cosa si els seus servidors es disfressen de servidors de justícia, la fi dels quals serà segons les seves obres” (vv. 13-15). Un avís perquè no ens deixem seduir per les floritures que destil·len els falsos apòstols de Jesucrist: “Tota la Paraula de Déu és pura: Ell és un escut per als qui confien en Ell. No afegiràs res a les seves paraules: no sigui que et reprengui, i sigues trobat un mentider” (Proverbis  30: 5,6). Només el contingut de la Bíblia, des de la primera lletra de Gènesi fins la darrera d’Apocalipsi és Paraula de Déu. Aquest text és l’únic que “és inspirat per Déu, i és útil per a ensenyar, per reprendre, per corregir, per instruir en la justícia, a fi que l’home de Déu sigui complet, preparat per a tota obra bona” (2 Timoteu 3: 16,17). ¡Quant necessària és que la Bíblia sigui la llum que il·lumini les consciències dels cristians d’avui. Desapareixerien les barroeries que es donen en les esglésies i els infidels reconeixerien que el Senyor Jesús és en elles.

Tornem al tema de l’evangelització. La clerecia jueva s’escandalitzava perquè els apòstols predicaven Jesús i en el seu Nom feien miracles. Els convoquen per preguntar-los: “¿Amb quin poder o en quin Nom heu fet això vosaltres? (Fets 4:7). Pere, en nom dels altres apòstols els respon el que és el cor de l’Evangeli: “ Ja que avui se’ns interroga sobre la bona obra feta a un home malalt, de com ha estat guarit, sapigueu tots vosaltres i tot el poble d’Israel que és en el Nom de Jesucrist el Natzarè, a qui vosaltres vau crucificar, a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts: és per Ell que aquest home es troba sa davant vostre. Ell (Jesucrist) és la pedra rebutjada per vosaltres els constructors, que ha esdevingut cap de l’angle. I en ningú altre no hi ha salvació: perquè no hi ha cap altre Nom sota el cel donat als homes en que haguem de ser salvats” (Fets 4: 9-12).

¿Costa tant sortir al món per dir-li que només Jesús salva? ¡Tant difícil és dir-ho! ¿De què serveixen tantes reunions d’alt nivell per discutir sobre evangelisme mentre les persones moren condemnades en els seus delictes i pecats? ¡Tant costa dir: “Tingues fe, Jesús et salva”!

Octavi Pereña i Cortina