L’ “ATZAVARA”, REMEI TERAPÈUTIC

Sr. Director:

A l’abril de 1952, abans d’anar jo a la mili, lliuro la meva “tesina universitària” tractant sobre el conreu i explotació de l’“Agave”, l’atzavara catalana, curiosa planta d’origen mexicà, que em va sorprendre pels seus estimables usos farmacològics com a rica font subministradora de “sapogenines esteroides”, matèria primera per a l’obtenció d’“esteroides” (esterines, àcids biliars, digitaloides, hormones sexuals i del còrtex suprarenal, cortisona, alcaloides i glucoalcaloides, etc). 

L’amic “Serres” em va ajudar molt en els treballs de laboratori, sobretot per a la descripció histològica de les fibres de les fulles que vaig anar a tallar d’unes plantes ufanoses que havia vist prop de San Just Desvern. El trasllat a casa de les fulles, o com n’hi diuen “penques”, el vaig fer en transport públic i tothom no deixava de mirar-me encuriosit (“quines penques!” devien de dir en doble sentit, literal i metafòric). Un cop a casa, a la cuina, em vaig dedicar a matxucar-les per extreure’n les fibres i recollir-ne el suc. Bé, la meitat del suc, perquè la resta se n’anà en esquitxos que van ungir el meu cos de terapèutica i embriagant saba (no deixava de ser “pulque o tequila” abans de fermentar), tot i que em va produir una coïssor semblant a l’urticària.

Després d’haver-ne transcorregut cinquanta-cinc anys de la redacció de la tesina”, em vaig decidir a fer-ne pel juny de 2007 “la versió al català”, aprofitant l’avinentesa per a ampliar-la amb alguna informació complementària sobre els “esteroides” en general que havia aplegat l’any 1955, operació que vaig fer en el si de l’oficina lleidatana de Tècnics Agrícoles Units (la TAU) durant la meva primera estada a Lleida. A banda d’això, són molt poques les modificacions introduïdes, bàsicament limitades als avenços taxonòmics i fitopatológics i a les estadístiques sobre producció i comerç, a més d’algunes noves il·lustracions.

El summum, però, fou el juny de l’any 2020, quan per cortesía de l’editora barcelonina “Llibres de l’Índex” em van publicar sota el títol de “L’atzavara, remei terapèutic” el text de bona part de la meva tesina amb un total de 65 pàgines, on insistia sobre la “magia de les saponenines esteroides”, el “carácter bioelèctric dels éssers humans”, els efectes perniciosos sobre la salut de les “radiacions ionitzants i no ionitzants o de molt baixa freqüència”, per acabar pregonant un veritable “estat d’alarma” a la fi de tenir consciència d’haver-nos passat de rosca com a Civilització Tecnológica.                                                                                                                                                                      

Tot plegat ve a propòsit del que ha publicat a dia d’avui, 19 de març, el diari “Ara” en relació a la “dexametasona” i el seu ús com a alternativa a la “cortisona” i esdevenir pel seu “elevat poder antiinflamatori” el primer fàrmac contra la pandèmia de la Covid-19 del 2020 i pal·liar els símptomes dels casos més greus subjectes a “respiració assistida”, evitant-ne la defunció d’un terç dels casos. I tot gràcies a l’estudi “Recovery” publicat per la “Universitat d’Òxford”. De fet la síntesi de la “cortisona” era a partir de la “diosgenina”, una “sapogenina esteroidea” d’origen vegetal de les plantes “liliàcies” i famílies afins (amaril·lidàcies, iridàcies, discoreàcies), tribu de les “Agavees o Agavaceae”, o sigui de l’“Atzavara”, utilitçada en la síntesi de la “cortisona”, la “progesterona” i la pregnenolona. 

A més, curiosament el diari ha gravat l’esquema geomètric de l’estructura química orgànica de la “diosgenina”, igual de tal com és l’estructura molecular de les “sapogenines” de tipus “esteroide”, neutres, formades per un “nucli esterànic” amb 19 àtoms de carboni i estructura de 4 anells o cicles (un esquelet de 3 anells A-B-C de ciclohexà o fenantrè, amb forma de cadira, que es troba en nombroses substàncies naturals i un quart anell D de “ciclo-pentadiè” o compost alicíclic amb un sol cicle carbonat, més una cadena lateral tancada integrada per 8 àtoms de carboni distribuïts en una estructura “cetona-espirano-acetàlica”, formada per dos cicles o anells E-F, el darrer dels quals representa el “cicle pirànic” en forma anul·lar hexagonal i dues possibles formes estereo-isòmeres, anomenades α i γ, segons la posició de l’àtom d’oxígen cap a endavant (iso-derivats) o cap enrere (nor-derivats). A partir d’aquesta estructura, s’han trobat 15 “sapogenines neutres o esteroídiques” entre les nombroses espècies d’“Agave” estudiades, a les que han d’afegir-se 6 “neosapogenines”. Perdoneu el rotllo!. N’hi ha a manta d’exemples, però tot seguit en poso dos: 

* “Yamogenina” (C27H42O3). Epímer (isòmer que té una configuració diferent en un sol centre estereogènic) de “diosgenina” en cadena lateral. Descoberta en “Dioscorea testudinaria”, de Mèxic. S’ha aïllat en:

* Yuccagenina” (C27 H42 O4). Característiques: És una “gitogenina” amb doble enllaç: ∆ en 5-6, – OH en 2β i 3β i E-F en posició nor-. És la primera “sapogenina amb doble enllaç” que es coneix després de la “diosgenina”. S’ha aïllat en:

* I per acabar, un parell de fotos per tal d’amenitzar l’avorriment en l’abús de tanta química orgànica anterior:

     Santiago Suñol i Molina