Natàlia Mas: “El sistema de finançament ens penalitza fortament i implica un dèficit fiscal ingent”

En un acte al Col·legi d’Economistes de Catalunya per presentar els Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’any 2023 i abordar l’actual situació econòmica, la consellera d’Economia i Hisenda Natàlia Mas ha assegurat que “l’economia catalana es mostra resilient davant de la multitud de xocs globals que estem patint».

 La consellera d’Economia i Hisenda Natàlia Mas i Guix ha protagonitzat un nou acte del cicle “Converses del degà” per parlar dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2023, dels principals projectes contemplats i del seu finançament, entre d’altres qüestions, en conversa amb el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya Carles Puig de Travy.

La consellera Natàlia Mas ha recordat les principals xifres dels Pressupostos de la Generalitat de Catalunya per a l’exercici 2023, destacant que “se centren en enfortir els serveis públics i en dibuixar una trajectòria de millora del benestar col·lectiu i de creixent valor afegit de la nostra economia” amb una despesa de fins a un màxim històric de 41.025 milions d’euros i la incorporació de 3.842 milions d’euros addicionals al sistema. “L’increment anual pressupostari del 2022 al 2023 es situa en un 11%, una xifra molt superior al 4% de mitjana dels darrers 2 anys i que representa l’augment més gran dels darrers 17 anys”, ha destacat. Natàlia Mas ha afegit que “a diferència de les perspectives que hi havia després de l’estiu, l’economia està esquivant la recessió i aquest 2023 seguirem creixent però de forma més mesurada”. Tot i així, la consellera d’Economia i Hisenda ha mostrat la seva preocupació per “l’impacte de l’increment de preus i el conseqüent augment dels tipus d’interès en l’economia de les famílies i pel risc d’episodis d’inestabilitat financera”.

Natàlia Mas ha repassat els tres eixos principals dels pressupostos a curt termini: activar un escut econòmic i social, desplegar i accelerar la transició verda i  promoure una prosperitat compartida. Entre les diverses mesures que es contemplen als nous comptes, la consellera ha subratllat els 680 milions per al desplegament del Pacte Nacional per a la Indústria. D’altra banda ha apuntat que el dèficit de la Generalitat continua en nivells d’economia sostenibles occidentals i que el deute sobre el PIB es redueix.

La consellera d’Economia i Hisenda ha afirmat que “la situació internacional és complexa i amb multiplicitat de xocs que impliquen una sacsejada important” però ha assegurat que “l’economia catalana es mostra resilient gràcies a la seva base industrial i al seu capital humà”. Natàlia Mas ha afegit que “som una economia oberta al món, que segueix creixent amb exportacions i capacitat d’atracció d’inversions estrangeres i que continua generant ocupació”. “De fet, hem tancat el 2022 amb la taxa d’atur més baixa en els darrers 15 anys (9,7%)», ha destacat.

Natàlia Mas ha comentat que “Catalunya té un catàleg de projectes industrials molt important” i ha posat com a exemple el nou hub europeu d’R+D de la farmacèutica Astrazeneca, que crearà 1.000 llocs de treball. “Volem enfortir les nostres capacitats industrials i tecnològiques», ha subratllat.

En relació al sistema de finançament autonòmic, Natàlia Mas ha assegurat que “l’actual sistema de finançament ens penalitza fortament i no assoleix cap objectiu redistributiu o de convergència econòmica entre els territoris” i ha afegit que “implica un dèficit fiscal ingent de 20.000 milions d’euros anuals que ja assoleix el 8,5% del PIB català”.

Un altre dels temes tractats durant la conversa ha estat el Pla de Prevenció i Reducció del Frau Fiscal a aplicar a partir del 2023 i fins el 2026. Natàlia Mas ha apuntat que les línies del pla, que es presentarà properament, aniran en la línia del pla 2019-2022 apostant per la confiança i la pedagogia fiscal i reforçant les eines tecnològiques. A la conversa també s’ha parlat del suposat drenatge empresarial de Madrid respecte de Catalunya. Sobre aquest tema, Mas ha assegurat que des del 2014 el diferencial de la creació neta d’empreses entre Catalunya i Madrid és favorable al Catalunya en 10.000 empreses.

D’altra banda, preguntada pels plans en infraestructures, la consellera ha admès que hi ha estudis de planificació al respecte però ha advertit que “el marge de maniobra de la Generalitat de Catalunya quan es reprengui el control sobre el dèficit serà molt reduït”. També ha reiterat la importància del Corredor Mediterrani, assegurant que “ara hi ha calendari, recursos, planificació i acord entre administracions per complir amb l’objectiu de posar en marca l’estació intermodal de Vilamalla a finals de l’any 2025”. Finalment, la consellera ha apuntat que “tenim el repte de territorialitzar bé el pressupost”.

Des de la fila zero han traslladat preguntes a la consellera la vicedegana del CEC i rectora de la Universitat Oberta de Catalunya Àngels Fitó Bertran, el president de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana del CEC Joan Ràfols Esteve i els presidents de les seus de Girona, Lleida i Tarragona del CEC Lluís Bigas de Llobet, Josep M. Riu Vila i Miquel Àngel Fúster Gómez del Campo, respectivament, en un acte moderat pel vocal de la Junta de Govern del CEC Jaume Menéndez Fernández.

La conversa amb la consellera d’Economia i Hisenda forma part del cicle “Converses del degà” amb el qual el CEC vol acostar de forma periòdica als col·legiats i a les col·legiades destacats representants de l’administració pública, empreses, entitats i institucions econòmiques, per abordar qüestions d’actualitat i d’interès per als professionals de l’economia i de l’empresa.

El Col·legi d’Economistes de Catalunya és una corporació de dret públic de caràcter professional, que compta amb més de 7.400 col·legiats i col·legiades i 1.500 societats i despatxos vinculats dedicats a les diferents vessants de l’economia i l’empresa. Mitjançant l’organització d’activitats i prestació de serveis, es configura com un centre de formació i actualització professional i com un fòrum d’opinió obert a la societat en general. www.coleconomistes.cat