ELS “SERRATOSA” I “L’ACADÈMIA MARIANA”  (2)

CARTA AL DIRECTOR: Santiago Suñol i Molina

Sr. Director:

Deiem en el darrer article que el clan familiar dels “Serratosa”, a més de vinculat amb el “Clergat”, també estava força lligat amb el món de l’“Arquitectura” local d’ençà que el besavi “Jayme Serratosa” (µ1772-†1839) executés a finals del segle XVIII obres urbanes molt destacades, professió i tradició que seguiren els seus descendents, sobretot els membres eixits del matrimoni del mestre d’obres “Ramon Serratosa i Millàs” (µ1841-†31 desembre 1881), esposat amb “Concepció Queralt i Rauret” (?-†24 setembre 1915), unió prolífica ja que tingueren “set fills”, amb un seguit cronològic de “fins a tres germans amb vocació eclesiàstica”.

Una prole encapçalada pel primogènit, en “Josep”, casat amb “Mercè Raurich”, a qui abandonà per anar-se’n a Manila (Filipines), havent mort en aquest el seu exili, // la “Rosa”monja de les “Adoratrius” de Madrid, // el “Ramon” (µ1875-†1961), frare “Mercedari” i rellevant doctor en teologia, tres cops nomenat “provincial de l’orde” Castella, nat a Lleida i mort a Xeres de la Frontera, // l’Assumpta” (µ1875-†24/12/1959), coneguda com la “padrina de casa”, vídua de l’Àngel Bert i Biosca (µ1876-†1950), avia de la meva esposa i mare del seu pare “Jesús” com a un únic fill, qui va tenir una mala vellesa amb fortíssims dolors abdominals, segurament cancerígens, en una època aleshores en què no se’n sabia massa sobre el càncer, fins a morir a Lleida als 84 anys, sent inhumada l’endemà al nínxol familiar 242 de “Santa Cecília”, // la “Concepció” (µ1880-†1938), monja de l’“Ensenyança” o “Lestonnac”, convent on hi va morir, // la “Paquita”, casada amb “Manuel Mateos”, que tingueren dues filles, Trinitat i Pilar, respectivament residents a “Martinet de Cerdanya” i a Barcelona, // i, finalment, en Jaume”, casat amb Maria Falguera, amb dos fills, tot i que només sobrevisqué la “Carmina”, soltera i infermera a Lleida, mentre que el “Ramon” esdevingué difunt als dos mesos de néixer.

Però no acaba aquí l’esplet dels “Serratosa” vinculats amb el “Clergat lleidatà” en general, perquè en el matrimoni de l’“Assumpta” amb l’avi Àngel Bert i Biosca” cal fer avinent que aquest darrer tenia una germana biològica monja d’un convent de les “Hermanas de la Caridad” a tocar de lHospital Provincial de Madrid”, molt aprop de l’estació d’Atocha, de nom “sor Maria Bert i Biosca”, molt carinyosa i simpática, qui celebrà les “Bodes d’Or” de monja el novembre de 1956. I, a més, el besavi “Joan Bert” tenia una germana de nom “Josefa”, casada amb Manuel Cardona i Paris” (µ1846-28 novembre 1918, als 72 anys), secretari del Jutjat de 1ª Instància de Lleida, que vivia al carrer Sant Antoni núm. 9i era fill del filòleg “Gaspar Cardona”, a qui la “Societat Bibliogràfica Mariana de Lleida” el 1884 li premià un treball titulat “Iconografia de la persona de Maria Santísima”, traduïda del francés.

I per cloure aquest llarg repertori de persones, algunes del propi “estament eclesiàstic” (3 monges i un frare) i altres de l’entorn de l’“Acadèmia Mariana”, cità el fill del matrimoni suara referenciat, en Manuel Cardona i Bert”. (µ1885-†17 abril 1912), que morí molt jove, als 26 anys, després d’una penosa malaltia, havent estat advocat i prefecte de la “Congregació de Nostra Senyora de l’Acadèmia Mariana de Lleida”. Enterrat al nínxol 242 del departament de “Santa Cecilia”, en una inscripció separada de la “làpida sobre marbre negre” hi havia abans una emotiva dedicatòria d’una mare al seu fill, que fa de “poètic epitafi” així:

“Marcit caigueres com rosa càndida

al bes de rosada traïdora

¡Fill meu! recorda’t dels pobres orfes

donchs Déu t’ha obert amb vibracions de glòria”

 

I parlant d’obra feta arquitectònica, sembla que al contractista i mestre d’obres “Ramon Serratosa i Millàs”, també se li atribueix l’execució d’edificis notables de Lleida com el seu avi, ja que l’any 1876, cinc anys abans de morir, va reformar l’església de la “Puríssima Sang” al carrer Sant Antoni de Lleida, segons projecte de reforma de l’arquitecte del bisbat “Celestí Campmany” sobre el vell temple del convent i hospital de “Sant Antoni” (de l’orde dels “Antonians”, establerts a Lleida de 1271 a 1787 el convent i fins a 1844 l’hospital), gairebé a tocar de la muralla a la “Porta de Sant Antoni”, en el camí a “Gardeny”, ja que havent estat adquirit el 1804 per la “Congregació de la Sang”, varen decidir reformar-lo, havent-ne enderrocat la major part del malmès edifici vell i conservant només la portalada de l’antic temple, magnífica “obra renaixentista” del segle XVI. Entre els treballs d’ornamentació que s’hi van fer destaca l’“enteixinat” (teginat) que decora el sostre de la nau central, constituïnt una de les mostres més valuoses i alhora més ignorades de l’art lleidatà del segle XIX, i el retaule de “Sant Ermenegild”, aquest cremat l’agost de 1936 per un escamot anarquista. Però d’altra banda també féu una part de l’edifici de l’“Oratori de la Mariana”, juntament amb el seu cunyat.

I llavors en prengué el relleu el seu cunyat, l’arquitecte “Josep-Antoni Queralt” (µ1846-†1929), brillant mestre d’obres a Ourense i a Lleida, qui retornat de la vila gallega seria nomenat el 9 de gener de 1885 arquitecte d’Hisenda de Lleida com a cap de negociat de 1ª classe dels Registres, romanent-hi fins a la jubilació el 1927, període durant el qual va construir a Lleida la “Torre Queralt” (1917) de gust modernista al barri del “Secà de Sant Pere”, ara convertida en escola (1 febrer 2017) i, a més, per encàrrec del director, el canonge “Josep Brugulat”, entre l’11 d’abril de 1896 i el 17 d’octubre de 1897, n’aixecà un dels 3 cossos de la “Reial i Pontifícia Acadèmia Mariana” al carrer Acadèmia 17i en féu obrar els altres dos cossos pel mestre de cases “Francesc Nadal”.

El “segon cos”, designat com a “Paraninf”, seria usat com a saló d’actes i beneït pel bisbe “Meseguer”. Anava adossat a la dreta del primer, la planta baixa l’ocupava l’imprempta i a sobre s’hi va disposar el “Paraninf”, ocupant dues plantes i acabat en una cúpula lluminosa. Poc més tard, sota la direcció del “canonge Brugulat”, el 1915 es comprà el solar del costat esquerre i s’hi va construir el “tercer cos”, simètric o parió al segon, a la fi d’allotjar-hi la Biblioteca i els Museus, concebut pel mateix arquitecte “Queralt”, havent beneït amb el bisbe d’origen mallorquí “Josep Miralles i Sbert” (1914-1925) la col·locació de la primera pedra el 28 de agost de 1916, i amb l’obra acabada el 1918.

Més tard, l’any 2003 es van iniciar les obres de restauració i rehabilitació de l’edifici i el 2 d’octubre de 2006, amb ocasió dels actes en honor a la “Verge Blanca”, va tenir lloc la inauguració de la nova “Acadèmia Mariana”

         El dissabte 10 de març de 2012, el mateix dia que va nèixer l’“Assemblea Nacional Catalana” (ANC), amb la companyia de la meva esposa visito l’oratori o capella i el claustre de l’“Acadèmia Mariana” un cop restaurada, obra que fa molta patxoca, incloent-hi ja la preeminent presència a l’alta major de l’imatge de la “Verge Blanca”, que temps enrere nosaltres havíem regalat al “Col·legi Episcopal” d’ençà la mort del corredor de comerç l’Arturo Nofre Morell” el 20 de juny 1956, del qual, –un cop ja vidu de “Mercè Cardona i Bert” (µ1881-†1946) – només li quedaven un parell de parcel·letes de gairebé no res a Lleida (un hortet al voral d’escales al “Balcó de la Mariola”) i també a “Fet” o “Viacamp·(una altre engolida en inundar-la el pantà de “Canelles” a la Baixa RibagorçaOsca), del seu empobrit patrimoni, descabalat pel seu propi administrador que li buidava les butxaques, i a més guardava un exemplar únic a Lleida de la imatge de la “Verge Blanca”, lliurada fortuïtament a la meva sogra “Carme Amigó i Godia” com a hereva universal dels seus béns, mercè instituïda el juny de 1953 en recompensa i agraïment per la dedicació dispensada, dia rere dia, mentre estigué prostrat durant la seva llarga i greu malaltia al seu pis. Bé, fins i tot ens va encuriosir en la nostra visita l’ascensor al segon pis de l’“Acadèmia”, amb cabuda per a “onze places”.

         Aquesta sacra Acadèmia” és, doncs, la seu de l’“Oratori de la Verge Blanca de l’Acadèmia”, patrona de Lleida, una institució fundada el 12 d’Octubre de 1862 pel Rvd. Josep Mª Escolà i Cugat” (µ1820-†1884)sacerdot oriund de la “Terra Alta”, en col·laboració amb el Sr. “Josep Mensa i Font”, professor figuerenci el Dr. “Lluís Roca i Florejachs (µ1830-†1882), metge i poeta lleidatà, amb el propòsit de glorificar la “Mare de Déu” amb les arts i les lletres i com a monument a la definició dogmàtica de la seva “Immaculada Concepció”. El papa Pius XI li concedí el títol de “Pontifícia” el 15 de maig de 1923 i el rei Alfons XIII li atorgà el títol de “Reial” el 26 de juliol del mateix any.

         A més, ha estat seu del “Diario de Lérida” i de “Radio Popular”. I com a “Casa de l’Església i d’espiritualitat”, en el seu espai s’hi apleguen diverses entitats del “Bisbat de Lleida” i, que recordi, al diumenge 29 de novembre del 2009 l’Orfeó Lleidatà” va celebrar-hi al “Paraninf” un acte d’homenatge a “Romà Sol i Clot” (µ1927-†2009) i a “Carme Torres i Graell” (µ1932-†2010)dos intel·lectuals de Lleida

.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.