Noves eleccions…

Estic cansat. Suposo que ja sabeu per què. Tinc la sensació de cansament només de veure com el panorama polític acapara la programació de la televisió i les ràdios, com també omple moltes pàgines de diaris quan les veritables protagonistes haurien de ser les persones.

En la majoria d’ocasions ens trobem enmig d’un clima de crispació i de confrontació (perquè hi és) entre el govern entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana de Catalunya. L’independentisme existeix, però des del fracàs que ha viscut el nostre país molta gent s’ha adonat que un dels únics partits que pot posar pau al Parlament i recuperar el prestigi de les institucions és el PSC-PSOE, un partit de centreesquerra que reconeix Catalunya com a nació, amb molts anys d’experiència en la gestió pública municipalista i que ha fet una gestió en positiu sense amagar-se dels seus postulats.

Mentre els socialistes ja planifiquen unes eleccions municipals on poden recuperar gairebé totes les alcaldies dels municipis catalans em ve al cap que podria ser que podrien ser dues eleccions les que es farien: les autonòmiques i les municipals.

Mentre JuntsxCat està gestant una nova declaració unilateral d’independència que no està ben vista pels seus socis republicans s’ajunten un cúmul de dubtes que ni un catedràtic neutral o expert ho podria esbrinar.

Apreciats lectors, s’acosten eleccions municipals i alhora ens acostem a una etapa de desgast del partit d’Aragonès (si es convoquen eleccions autonòmiques), que és el més probable que passi a curt termini tenint en compte la realitat política i tot el panorama que estem veient. La gent que està cansada de tant procés acabarà votant al PSC perquè és l’únic partit on durant aquests prop de 15 anys de procés no ens han mentit amb falses promeses i revoltes de somriures amb la intenció d’aconseguir la cadira.

També és possible que en el cas que se celebrin eleccions entrin a la Generalitat de Catalunya partits extremistes tant de dretes com d’esquerres obtinguin representació perquè s’aprofitaran de la situació actual per robar vots als partits que ens hauran dut per un túnel sense sortida. Ens calen polítics vocacionals que vetllin per les ciutats i que sàpiguen distingir el municipalisme i gestió dels municipis entre el debat nacionalista i independentista català i en el cas que hi hagin noves eleccions els més afavorits serien els socialistes que sempre han dit que són federalistes i que no volen dividir el país malgrat acceptar bona part els postulats d’ERC. Això no vol dir necessàriament que tots els governs siguin liderats per republicans i socialistes.

Jo veuria en bons ulls qualsevol pacte amb qualsevol partit, sempre i que els independentistes sàpiguen acceptar la seva derrota i es comprometin a governar ciutats amb optimisme i molta empenta, abandonant la política de despatx i estar presents als carrers per solucionar els problemes reals de la ciutadania com ha estat capaç de fer el govern espanyol, l’equip de Pedro Sánchez que si tot va bé guanyarà les eleccions vinents segons les darreres estadístiques oficials del CIS. Espero doncs que l’optimisme s’apoderi dins de les institucions perquè si no ens veurem abocats a canviar de sistema. La ciutadania necessita un respir i una bona forma per millorar la situació econòmica de tots els conciutadans seria implantar la renda bàsica universal incondicional i mileurista a Catalunya que promou ERC i s’hi ha de sumar el PSC.

En fi: que val més una renda bàsica universal que ens ajudi a fer front tota mena de despeses que una independència que no la reconeix ningú. Jo soc optimista i ja penso en les noves eleccions per a iniciar una nova etapa plena d’optimisme i lleis que afavoreixin les polítiques socials i que s’oblidin del que s’han d’oblidar o almenys que governin per tots i no per una minoria…

Josep Maria Castells i Benabarre.

Emprenedor, estudiant, divulgador social i fundador d’ElMercadal.cat