EL TREBALLADOR TÉ DRET A UN PERMÍS RETRIBUÏT PER VACUNAR-SE?

En el món laboral, hi ha llicències o permisos, que estan regulats per una llei, en aquest cas per l’Estatut dels Treballadors (ET) o bé per Conveni col·lectiu (CCOO.) i que l’empresa no pot negar-se a concedir-los. Són els permisos per deure inexcusable, públic i personal, regulats en l’art. 37,3,d de l’ET.

Que s’entén per deure inexcusable, públic i personal? És tota obligació que té un treballador i l’incompliment del qual, donaria lloc a responsabilitats civils, administratives o penals. Un exemple seria la pertinença a un jurat popular. Un treballador que sigui elegit per sorteig personal per formar part d’aquest jurat, té l’obligació de presentar-se i en cas de no fer-ho, podria ser objecte de sancions legals.

Un altre deure inexcusable és l’exercici del sufragi actiu. És el dret i l’obligació de tot ciutadà a emetre el vot en tota mena d’eleccions. També seria un deure la compareixença en un judici en qualitat de testimoni o l’assistència a una conciliació administrativa, quan el treballador sigui part demandant. Un altre cas semblant seria l’exercici de càrrec públic, la renovació de documents oficials(DNI), etc.

Però té dret un treballador a un permís retribuït per posar-se la vacuna? Es pot considerar en el seu cas, un deure inexcusable, públic i personal? Tots tenim coneixement, que la vacunació contra el coronavirus, va per ordre invers d’edat i aviat començarà el temps per vacunar a tots els treballadors en general, el que comportarà un greu problema d’organització i econòmic per l’empresa. Aquest permís en l’actualitat, no està previst ni regulat en cap llei o conveni i ni tan sols s’ha tractat políticament i ni ara per ara, ha entrat cap proposta o iniciativa en aquest sentit en el Congrés dels Diputats.

Per tant l’actual legislació, no estableix cap permís retribuït per anar a vacunar-se contra la Covid-19, ni contra l’Ebola, ni contra cap mena d’epidèmia o pandèmia. Per altra part, tampoc es pot considerar un deure públic i personal, per la simple raó, que com ja hem subratllat anteriorment, aquest incompliment, comporta diferents tipus de responsabilitats per la seva obligatorietat i en Espanya, la vacuna és facultativa o voluntària, en cap cas obligatòria, per tant, la norma no seria aplicable. També s’ha d’afegir que els Convenis Col·lectius no diuen res al respecte, o com a mínim no conec cap conveni que reguli aquest tipus de permisos.

Segons la llei de Prevenció de Riscos Laborals, les companyies tenen “el deure de protecció” i els empleats tenen “l’obligació de cooperar” en aquest assumpte, però en cap cas poden obligar a vacunar als seus treballadors contra el coronavirus ni contra qualsevol altra malaltia. El que si és possible, és que en una situació de pandèmia com l’actual, per part de la Direcció de l’empresa, es pugui proposar la vacunació als treballadors, una vegada analitzats els riscos i sempre informant-los dels “pros” i “contres” i assumint amb el seu càrrec les despeses. Per la seva part, el treballador és “lliure” d’acceptar o no. En un altre ordre de coses i sempre referint-nos a les relacions laborals, les empreses no poden tenir un registre de vacunats, ni poden fer públics les dades de vacunació del seu personal, a efectes tant internes com externes, perquè podria suposar una greu discriminació.

En matèria de prevenció de riscos, sí que és cert, que el personal sanitari, que tingui una relació funcionarial o laboral amb l’empresa i que es trobi en contacte habitual amb malalts de Covid-19, podria considerar-se afectat per l’obligació.
Dins d’unes setmanes milions de treballadors hauran de vacunar-se. Si per exemple un empleat li comuniquen per anar a posar-se la vacuna a les 10 del matí, coincidint amb el seu horari laboral, que pot fer realment? Recuperar el temps en el seu dia lliure? Agafar un dia de vacances? Deixar que li descomptin el temps empleat de la nòmina? Dir que no es vacuna? Proposar que li canviïn d’hora?. En aquest cas seria un permís recuperable.
La solució correcta seria que el Ministeri de Treball i Economia Social, promogui una modificació legislativa necessària i urgent, per a garantir l’assistència a la vacunació de la Covid-19, com un permís retribuït. Al respecte, hi ha algun sindicat que ja ha proposat a l’esmentat Ministeri, per portar a terme aquesta modificació que, per altra part, és totalment urgent.

Finalment afegir que està damunt de la taula, la possibilitat que les empreses, puguin vacunar a les seves plantilles (evidentment no podrien comprar -les, és una potestat de l’Estat), permetent que les Mútues utilitzin al seu personal sanitari i les seves infraestructures, per participar en el Pla de Vacunació, seguint en tot moment l’ordre, protocol i les pautes, que estableixi Sanitat igual que amb la resta de la població.
La vacuna, a més a més, de ser un dret individual, és un deure col·lectiu. No vacunar-se, segon la meva opinió no només seria una greu irresponsabilitat personal sinó que posaria en perill la salut pròpia i la col·lectiva, per aquest motiu cada vegada més països endureixen la seva política cap aquells que optin per no fer-ho.

José Luis Solans Pueyo. Doctor en Dret. Professor de l’Escola Universitària de Relacions Laborals de Lleida. Adscrita a la UDL.