Aclariments sobre l’adquisició de la Casa Vallmanya

L’ajuntament d’Alcarràs insisteix a explicar al poble que la casa de Vallmanya no ens convé, no ens interessa, no té cap valor històric, no té cap valor sentimental, etc. Com sempre, l’exalcalde Ezquerra es creu amb la raó absoluta per sobre de tècnics, historiadors i professors, menyspreant-los com fa amb tot aquell que no segueix els seus propis arguments o que intenta explicar altres punts de vista.

Per menysprear el què és la casa de Vallmanya (la casa de Macià) s’hauria d’escoltar les famílies que han estat vinculats a la mateixa. El poble d’Alcarràs no seria el que és sense les finques de Vallmanya i de Montagut; el sistema d’explotació d’aquestes grans finques eren com a tot arreu, grans explotacions de propietaris adinerats que per al bé de la finca necessitaven que es treballés i al mateix temps treure’n un profit econòmic. Les famílies del poble que no teníem suficients terres pròpies per subsistir vàrem tenir l’oportunitat de treballar una part d’aquestes finques per tenir més possibilitat de tirar endavant, evidentment a canvi de pagar al propietari una part de la collita. Això que sembla tan injust que feien totes les grans finques de Catalunya en aquells temps equivaldria als arrendaments que, en l’actualitat, es fan a € x hectàrea. Ho va fer la família Macià Lamarca amb Vallmanya i ho van fer els canonges amb Montagut i això va permetre que les famílies agrícoles d’Alcarràs anéssim subsistim de l’agricultura i que, amb el temps, passéssim a lluitar per aconseguir la possibilitat de tenir en propietat la terra que treballàvem.

La comentari de l’exalcalde Ezquerra dient que, pràcticament, s’obligava un vassallatge obligant a pagar una part de les produccions és totalment qüestionable perquè és curiós explicar així un tracte que es feia a les famílies a l’entrar a la finca per treballar-la. Les famílies acordaven amb els administradors l’espai de terra que treballarien i la part de la collita que recaptarien; l’administrador deixava que les famílies amb aquesta terra, si ells ho volien, també poguessin construir la masia per viure i els corrals per tenir bestiar per venda o per consum propi. Les possibilitats que va donar a moltes famílies d’Alcarràs van ser molt grans.

Aquesta finca i la seva casa van ser importantíssimes pel nostre municipi. Avui, Alcarràs és un referent agrícola i ramader en l’àmbit europeu, els seus pagesos i ramaders són molt respectats al sector i això és graciés a aquestes dues finques que, amb el treball i l’esforç, han fet més fortes a les nostres famílies com hi ha pocs llocs de Catalunya. Si adquirir la casa de Vallmanya no té valor pel municipi, vol dir que les persones que prenen la decisió de no adquirir-la no són NASCUDES aquí o que tenen una especial OBSESSIÓ o PARANOIA amb tot el que durant 8 anys s’ha fet a Alcarràs.

Aquestes finques tenen molt valor per entendre la societat alcarrassina i a més, a la finca de Vallmanya encara hi ha en peu l’única casa que era del Molt Honorable President Macià del territori català, en la que passava temporades d’estiu i en la que segurament es van prendre decisions polítiques de transcendència per al nostre país. Tergiversar tota aquesta realitat és no estimar-se el poble i la seva història recent.

Entrar en el despropòsit de desqualificacions que fa l’exalcalde a tothom, tècnics, historiadors, arxivistes del nostre territori, professors, polítics municipals, polítics de la generalitat i, fins i tot, als MHP Macià i Torra és inadmissible. Quan has de llançar tantes culpes cap als altres, cap a totes les direccions, se m’acut que potser aquesta persona té un problema i perd tota la raó en la seva argumentació.

La informació continuada que fa l’ajuntament de la falta de disponibilitat econòmica i d’explicar el sobrecost d’1,5 milions d’euros que costarà la casa és indecent, perquè es vol manipular l’opinió del poble per l’alt preu que diuen. Voldria agrair la disponibilitat i predisposició dels propietaris de la finca i de la casa de Macià amb qui durant 2 anys del meu mandat com a alcalde d’Alcarràs vam negociar i vam arribar a un acord profitós per les dues parts.

Diuen que és falta de disponibilitat econòmica?

1/ Adquirir la casa segons l’acord signat el 23 de maig del 2019 val 30.000 € anuals durant 4 anys

(l’actual equip de govern es va augmentar el sou a l’inici del mandat 50.000 €/any).

2/ 1,5 milions valdria algun projecte definit que no tenen per valorar aquest cost. Per tant, aquesta informació es dóna sense tenir cap justificació d’aquest valor.

3/ Mantenir la Casa, per tal que no es degradi més, val aproximadament 125.000 € i,ara per ara, hi ha el compromís de la Diputació de Lleida i del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya de fer aquestes aportacions. Tan sols queda que l’Ajuntament adquireixi la Casa Vallmanya.

La falta de voluntat de no comprar la casa ve per altres motius, i l’evidència de les dades i dels fets ho deixen clar. Només queden els motius personals d’obsessió i de ràbia cap als col·lectius, associacions i persones que no pensen com el senyor Ezquerra, i ell és capaç d’anteposar-los a la seva responsabilitat de gestionar correctament una institució pública.

Miquel Serra i Gòdia, alcalde d’Alcarràs entre 2011 i 2019. @mserragodia