“EL MÓN FELIÇ”  SEGONS ALDOUS HUXLEY

CARTA AL DIRECTOR: SANTIAGO SUÑOL I MOLINA

Sr. Director:

           Ahir dimecres, al capvespre en el programa “Més 324” que capitaneja en Xavier Graset, em va complaure l’entrevista de presentació que es va fer del llibre d’assaig del filòsof Jordi Pigem, titulat “Pandèmia i postveritat” i amb subtítol de “La vida, la consciència i la Quarta Revolució Industrial”.

           La meva complaença rau en què m’ha fet reviure fets llunyans de la meva biografia que remunten al març de 1951 quan algú em va donar a llegir “Un mundo feliz”, la novel·la més popular i profètica del britànic Aldous Huxley (µ1894-†1963), en què s’avança i pronostica sobre el desenvolupament de la tecnologia reproductiva humana, i això comporta un canvi en la societat que es descriu harmònica i avançada tecnològicament, regida per un estat paternalista i totalitari que no deixa espai ni a la llibertat ni a la tristesa, on la pobresa i la guerra són erradicades la ciència ho controla tot, pensaments i accions, fins aconseguir que la gent estimi inclús la seva servitud, és a dir, la condició de serf o esclau com a estatut personal.

           En aquest nou món, aparentment tothom és feliç, encara que a costa de sacrificar valors com l’art, la literatura, la cultura, la família, l’amor, etc. Em va impactar per la seva fina sàtira i perquè ataca la societat de la trepidant orgia consumista i ultracapitalista, i no diguem ara la “tecnològica”. Hi havia un Ministeri de l’Abundància, que s’encarregava que la ciutadania sempre visqués al límit de la subsistència. Esclar que també hi havia el “Ministeri de la Veritat”, que s’encarregava de reescriure la història i tergiversar-la a profit, qual nova “Santa (?) Inquisició”.

           La nostra actual societat tecnològica i els seus algoritmes de premsa i publicitat, que en treure informació dels conjunts de dades de les piulades de la “turba tuitaire” en les xarxes socials fan possible anar contra les notícies negatives o catastròfiques, no s’allunya pas massa, doncs, de la que va retratar i predir Huxley.

Més tard, vull dir passats ben bé vuit anys més, durant el meu temporal exili gallec a la vila d’Ourense () i per tal d’exorcitzar o conjurar l’enyorança per l’absència de l’esposa i la família i també atesa la llunyania de la terra lleidatana, passo el poc temps de lleure entre la biblioteca pública i el cinema. I pel que fa al cinema, veig la projecció de “Mon oncle”’ (1958), una magnífica pel·li del director i actor francès d’origen franco-russo-italo-holandès Jacques Tati (µ1907 †1982), un dels grans còmics del cinemahereu directe dels mestres del millor cine mut còmic. El secret de la seva comicitat radicava en la puresa del “gag visual” sense renunciar a un ric arsenal d’humor extret del món dels sorolls com a procedent ell mateix del món del “music-hall”.

Doncs bé, en aquest film feia la crítica de l’“humà modern” el d’aleshores i que ara ja és “postmodern”– inserit en un aclaparador món material i en el rerefons criticava la moderna civilització urbana pel seu funcionalisme, disseny i automatismes. Què diria ara de l’actual regne de l’electrònica i la devoció tecnològica envers la missatgeria mediàtica i automàtica de twitterfacebookwhatsappsmartphoneinstagramyoutube, etc.? Portem les notícies a la butxaca i aparentment estem ara hiperconnectats els uns amb els altres tot el dia, però en realitat estem bastant sols i allunyats, i no em puc treure del cap que en una reunió familiar ningú es connecta amb el que té davant o al seu costat, sinó que cadascú té un ull posat i el ditet índex o dit assenyaladoro apuntadoro saludadoro mestre, i ara digitalitzador, perquè converteix els senyals analògics amb nombres expressats en dígits– en la seva pantalleta del mòbil i alhora n’és amo i esclau del mateix, per haver-ne esdevingut una extensió que ha colonitzat el nostre cos, cervell i cor. I com més ens aviciem públicament donant informació nostra gratuïta, més digitalitzada i poc transparent serà la societat i més podran bombardejar-nos en missatges i productes de consum específics.

           Amb els riscos que se’n puguin derivar d’això en una societat de l’era digital tecnològicament avançada en què regeixen els patrons sota el domini del nou virus de les dades i algoritmes informàtics com a mecanismes per al seguiment i la monitorització en tot moment del capteniment i del lliure pensament de tots i cada un dels seus ciutadans, movent-se per tortuosos i insospitats terrenys, i com diu el filòsof italià Giorgio Agamben (µ1942), sacrificant-ne llurs valors culturals seculars i singulars en aras d’aconseguir un estat totalitari, opulent, uniformat i homogeni en els comportaments i estils de vida dels individus, disciplinadament esclavitzats per la dèria digital i obedients als mecanismes psíquics i algoritmes imposats pel poder en ordre a nova tecnologia i a consum massiu i compulsiu en haver optat pel benestar material i una exasperant bona vida –ara ho tenim tot molt a l’abast–, però hem abdicat de la llibertat i com suggereix la catedràtica Annie Ernaux (µ1940) “ja no creiem en res”, en cap ideologia ni religió, ni en Déu, desaparegudes de les nostres vides contràriament a com féiem abans quan no teníem res de res material, i això reforça estereotips retrògrades d’estigma, menyspreu, escarni i crispació, que l’imperi mediàtic actual s’apressa a vendre com a banderes de relació entre les persones i obren la porta a l’opressió ideològica, convertint-nos tots en “enzes o beneitons” com els que amb un toc d’humor ens van descriure i predir Aldous Huxley i Jacques Tati a la seva manera, o ara recentment el “Quality Land” de Marc-Uwekling, o bé les reflexions i mirades critiques al voltant d’aquestes temàtiques sobre l’americanització –o millor dit, “siliconització”– del món pel grup ·”Ars Industrialis” creat pel filòsof francès Bernard Stiegler (µ1952 †6-08-2020), que just ens acaba de deixar a mitja pandèmia de Covid-19.

Com deia en el colofó del meu darrer llibre de tarannà autobiogràfic i encara inèdit al mercat per no haver donat a llum, ves que amb la gestió de la pandèmia no assistíssim a la liquidació del poc que ens queda de la tradició i herència liberal democràtica del capitalisme postindustrial fent-se fatalment escàpoles la llibertat, la felicitat i la plenitud de la societat del benestar amb el “neoliberalisme digital” en expansió els darrers 25 anys, consolidant en canvi sense escrúpols el radical autoritarisme a recer de l’obscena lògica neoliberal del mercat i del productivisme sorgits en la postdemocràcia de les temptacions d’una globalització salvatge, brutaldesbordada anàrquica per mantenir en disciplinada “obediència” una ciutadania sovint insatisfeta i escèptica, que ha perdut pes polític en un món sota domini d’unes poques mans i el capteniment d’una societat en què, a la fi, l’única llibertat tolerada no és la dels drets individuals, sinó la de l’orgia d’ingenus consumidors que gasten massivament en coses i riqueses ocioses que s’esvaneixen, tot convertint-se les nostres experiències personals i vitals en simples dades que introduir, acumular i processar en el càlcul dels algorismes per a control i hipervigilància social amb major capacitat cada cop per decidir sobre el comportament de cadascú sense que en siguem conscients, i al capdavall domini absolut sobre la vida pública, laboral i privada de la ciutadania, com més va esdevinguda més monitoritzada i narcisista, i col·lectivament força menys socialitzada i mancomunada.

           A priori d’acord, doncs, amb els continguts de l’específica temàtica exposada “avant la lettre” segons el subtítol de l’obra de Jordi Pigem, que espero tenir el plaer de llegir pròximament i que crec coincident fil per randa amb l’esperit de quant acabo de relatar.

Santiago Suñol i Molina

37.404.384-J

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.