EL FUROR DE JÚPITER

         Un altra record que guardo de “Sant Miquel de la Vall”, és la torre mestra o d’homenatge del “Castelló Sobirà” (o de “Sant Gervàs”) que penja i treu el nas al capdamunt del vessant sobre el “riuet de Barcedana”. 

Es tracta d’un jaciment medieval d’entre els segles XI al XIII, consistent en un “hàbitat fortificat”, encimbellat a la muntanya, formant un recinte clos per una muralla, de la que es conserven trossos dels paraments dels murs, en alçades diferents, que mostren un “aparell de carreus molt ben escairats i perfectament col·locats en filades regulars”, destacant al mig del mur de llevant la “torre mestra o d’homenatge” i tres “bestorres o torrelles” (garitas) als escaires del recinte

Segons les excavacions arqueològiques que s’hi han fet pel departament d’”Història Medieval” de la universitat de Barcelona entre 1978 i fins a 1980, el conjunt de tot plegat correspon a les ruïnes d’un castell del segle XI (època de la conquesta del territori) amb fossat, la planta del qual recorda la del “castell de Mur”, dins del qual, i en un extrem, hi ha les restes d’una “església romànica”, mentre que al centre i a l’extrem de ponent s’hi estenen els fonaments i les filades basals dels murs de les cases d’un “vilatge abandonat”, on s’hi endevinen restes de la plaça, carrers, casa rectoral i diversos habitatges medievals de planta rectangular, constituïts per dues o tres cambres i algun enterrament infantil ritual a l’entrada de les cases. Sembla que el vilatge encara fou habitat per una vintena de famílies almenys fins al segle XVI, tot i que els pobles que avui hi ha més avall s’anaren dreçant segurament des del mateix segle XI. Per estar situat en un lloc privilegiat per al control dels diversos passos d’entrada i sortida de la comarca, sembla que tingué una importància cabdal durant la “Reconquesta del territori”.

Finalment, un altre lloc d’interés és l’anomenada “Cova Negra”, a la capçalera del riuet de “Barcedana”, al sud-oest del llogaret de “Mata-solana” i a ponent de l’“Hostal Roig”, anant-hi pel camí del “Peu del Bosc” al vessant obac de la “serra del Montsec” i tot de pujada uns dos-cents metres per un sender ben dret, amb una “immensa cavitat o sala única” gairebé circular en desnivell descendent d’uns 23 metres i dimensions de 70 x 60 metres. Mig amagada per la vegetació, la boca d’entrada té forma de mitja lluna i fa 28 metres d’ampla per 4 d’alçada. Les filtracions d’aigua del sostre l’han farcit de petites estalactites i n’han creat alguna que altra gran “estalagmita”. En l’“edat del Bronze” la cova hauria estat segurament “necròpolis d’urnes d’incineració”.

A la segona de les imatges anteriors, jo i un company que alhora feia el “Cadastre” del municipi veï de “Llimiana”, al costat del meu, el relleu del qual es veu difusament al fons de la fotografia. Per arribar-hi, a banda de passar el pont dels “Terradets” i d’evitar la carretera d’accés per la seva “vintena de revolts”, millor calia enfilar-se a peu pel camí que feia “drecera costeruda”, el qual menava cap al poble situat al cim de l’anomenada “Serra de Llimiana”, a cota de 790 metres d’altitud, i per cada pedra amb que ensopegaves hi descobries una peça de “museu de fòssils”, atesa l’orografia constituïda per “calcàries” compactes blanquinoses d’“alveolines del “Lutecià” en bancs gruixuts alternants de “margues blaves nummulítiques” de l’“Ipresià”. I aquest darrer tram margós té, a més, unes “calcàries aspres”, color bru fosc, en part arenoses, que contenen “ostrèids” –moluscs fòssils –, o sigui que són els llogaters de la “drecera” de pujada.

Però, la “Conca de Tremp” no només és el “paradís dels geòlegs”, sinó també el lloc on es van iniciar el 1912 les obres de l’embassament de “Sant Antoni” per la companyia “Riegos y Fuerzas del Ebro S.A.”, amb una presa a l’estret de “Susterris” que en aquell moment era la més gran d’Europa i la quarta del món. Després seguirien les grans instal·lacions hidroelèctriques de l’“Alt Pirineu”, on s’hi construïren les centrals de Cabdella (1914-1917), Molinos (1915- 1919) i la Plana de Mont-rós (1931-1940), a la “Vall Fosca”, i les de Sossís (1912), la Pobla de Segur (1918-1923), Gavet de la Conca (1931) i Terradets (1931-1935), a la mateixa “Conca de Tremp”. En acabar-se la “Guerra Civil” es van reprendre les obres de la Plana (1931-1940), i les noves de Vielha (1942-1947), Senet (1947-1951), Vilaller (1947-1952), Benòs (1947-1952), Bono (1947-1953), Escales (1947-1955), Espot (1948-1953), i ja en la dècada de 1950 Arties, Llesp, Pont de Suert, Sant Maurici, Boí, Caldes de Boí, la Torrassa, Bossòst, Unarre, Esterri d’Àneu i Oliana. Déu n’hi dó!

Santiago Suñol i Molina