EL FILL I LA VÍDUA DE COMPANYS

Escrit per Santiago Suñol i Molina

El passat dilluns, 15 d’octubre, va tenir lloc el 78è aniversari de l’afusellament  del president Companys, el mateix dia de la festivitat de Santa Teresa. Anys després, la seva vídua de segones núpcies, Carme Ballester i Llasat, escrivia el 13 d’abril de 1969 des de París una carta al final de la qual detallava la detenció del seu marit per agents de la Gestapo alemanya i com aquesta retornà a casa seva a La Baule-les-Pins per escorcollar-la altra cop i emportar-se’n una càmera fotogràfica, uns prismàtics i 7.000 francs, tot i que més tard n’hi van tornar 5.000. El motiu essencial de la carta era posar de manifest haver donat compliment al deure que li havia encomanat Companys de no deixar mai sol el seu fill Lluís i tenir-ne cura d’ell, atès que malalt d’una esquizofrènia severa va romandre tostemps a França ingressat en un sanatori en no voler exiliar-se a Mèxic amb la seva mare biològica, Mercè Micó, i la seva germana, a les qui mai més no va tornar a veure. És per tot plegat que Carme Ballester no va voler faltar a la seva paraula i ‘amb molts treballs i angúnies’ va sobreviure i cuidar del noi fins que Lluís va morir el1956. És més, tot i no ser-ne la mare biològica, ella fou enterrada al costat del fill de Companys al cementiri parisenc de Saint-Mandé el 1972si més no fins a l’octubre de 1997, en què finalment van poder ser inhumades ambdues restes juntament amb les de Companys al nínxol de la família a Monjuïc.

          Carme Ballester havia estat militant del moviment d’Estat Català, i quan va conèixer Companys ja estava separada del seu primer marit. Treballant com a modista i dona de fer feines, no es va deixar intimidar pels alemanys, ans al contrari, va participar clandestinament en la ‘résistance’francesa allistant-se a la xarxa del general Margueritte i també col·laborà en l’organització combatent de la França Lliure del general Charles Delestraint, amagant i donant protecció a persones jueves. Acabada la guerra, una família jueva alemanya a qui ella havia protegit, la va voler ajudar a demanar indemnitzacions al govern de la República Federal Alemanya. Però, l’advocat li va dir que per obtenir la indemnització com a víctima del nazisme hauria de dir que Companys havia sigut conduït per la Gestapo a un camp de concentració alemany. Ballester s’hi va negar, al·legant que la mort de Companys pertanyia a la història de Catalunya, i que ella no la podia falsejar. No va rebre cap indemnització fins que no va tenir 70 anys i moriria dos anys després, el 7 de març de 1972.

          Com podeu veure, una altra avinentesa històrica en què l’ombra d’Alemanya es projectà sobre la trajectòria vital d’un president català.

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.