D’AQUELLES NOCES AQUESTS CONFITS  [3]. País de Marca brostat de la Soca Carolíngia (759)

CARTA AL DIRECTOR, de Santiago Suñol i Molina

Sr. Director:

Catalunya:

1) Tarannà: (Idiosincràsiacaràcter d’un poble, disposició, temperament, manera d’ésser i d’obrar, peculiaritat, rumbjeiatranc o traça a fer quelcom)

Tarannà dels “mercaders”, proclius a “la modernitat”, impuls del progrés i del benestarl’europeïtatla bona feina i que tot rutlli. Amants de la creativitainstitucional: assemblees de “pau i treva”, // inventors de la banca pública i la lletra de canvi, // constitucionalisme dels 3 braços (noblesa, eclesiàstic i popular), // consolats de mar, // establiments emfitèutics, // portolans o cartes nàutiques, //amants del disseny i la invenció. //

Sobre el valor de la paraula negociar, una paraula positiva i desitjable per arribar a un acord amb altri. Negociar, pactar, acordar, ho fan els mercaders i esdevé la moral dels mercaders i de les àmplies capes mitjanes socials sobre les quals s’ha construït “la modernitat”. Però no oblidem que les democràcies liberalsel projecte europeula modernitat cultural, s’han construït sobre els valors dels mercaders. No dels soldats.

Catalunya sempre ha estat especialment europeista, de fet hi va néixer a l’empara de la soca “carolíngia”. I el nacionalisme català n’ha fet sempre banderaEuropa com a tercer angle per triangular la relació amb Espanya.

Per a Pierre Vilar, la identitat d’un poble no és només un tarannà o una llengua, sinó també l’evolució social.

Un dels exemples de la voluntat creadora catalana és l’expansió per la Mediterràniabatejada com el “Llac català”que va iniciar Jaume I (1213-†1276) i que va continuar el seu fill, Pere el Gran (1240-†1285). Lucrativa activitat comercial, de primer terrestre i en acabat marítima, d’una durada de dos segles (1219-1442), sempre sota una protecció reial que mai no regatejà adients mecanismes institucionals (consolats de marllotges i drassanes), jurídics (taula i lletra de canvidret de represàlia o marca) i fiscals (lleudadrets de pariatge i ancoratge). A banda que les ciutats-estat italianes de GènovaPisa i Venècia que ens havien ensenyat l’ofici no tenien els avantatges de Catalunya amb una allargassada façana litoral i un avançat arxipèlag enmig de la mar, país obert doncs a tots els vents de la navegació, cloent amb la incorporació de ValènciaSes Illes, la governació d‘Oriola (horta d’Alacant i Alt i Baix Vinalopó), Sicília i Malta. Força més endavant, cal assenyalat, a més, la gesta de l’epopeia colonitzadora de l’Alta Califòrnia per catalans i illencs (1764-1848).

L’altra empresa exemplar, tot i que frustrada, fou l’aventura possibilista del “Trienni Liberal” de 1820 a 1823, en la qual la major part de la burgesia catalana decimonònica havia apostat per crear un marc cultural únic a partir de la integració de la diversitat, de la mateixa forma que el desenvolupament industrial serviria per reforçar l’“estat-nació” naixent amb la necessària creació d’un mercat interior. Però aquest protagonisme català de tarannà burgès i capitalista va fracassar en no haver quallat mai per haver xocat de pet amb la tradicional “catalanofòbia” de les retrògrades oligarquies aristocratitzants i burocràtiques dominants a Castella, i la seva incapacitat secular per reconèixer la “plurinacionalitat peninsular”, trifulgues que acabarien per restaurar l’”absolutisme il·lustrat” més negre i repressiu del regnat de Ferran VII, farcit d’exilis i d’ajusticiats en l’anomenada “Dècada Ominosa” d’octubre de 1823 fins a la mort del monarca el setembre de 1833.

D’aleshores ençà anà succeint-se una delirant voràgine d’alternatives polítiquestemptejosvacil·lacionslluites i retrocessos per intentar construir una societat espanyola nova i moderna, projecte del tot inassolible pel fet que es va generalitzar el traumàtic, però fàcil, recurs al “pronunciamiento”, fals cop d’estat disfressat de moviment revolucionari en restar tutelat i controlat per la remor de sabres d’un abassegador estol de comandaments militars ociosos retornats de les immenses colònies americanes continentals emancipades entre 1810 i 1827.

En el rerefons de tot aquest estèril procés, doncs, hom hi descobreix el drama de la burgesia catalana pel seu fracàs en fer entendre a la resta de l’Espanya contemporània de mitjan segle XIX la necessitat d’una modernització econòmica com corresponia a l’era del desenvolupament de la industrialització i el capitalisme. Però mentre que la Catalunya contemporània col·locava a partir dels primers decennis del segle XIX els fonaments d’una pionera indústria transformadora, esdevinguda la ”fàbrica d’Espanya” veritable revolució industrial a escala europea, semblantment als dos països occidentals més avançats i precursors del maquinisme, el Regne Unit i els Països Baixos, la mentalitat retrògrada encara “precapitalista” de l’oligarquia territorial castellano-andalusa s’oposava de totes a la realitat modernitzada que exigien els nous tempsesclava com era dels seus grans interessos latifundistes en una societat agrària i feudalista com la que dirigia i controlava des de les Corts de Madrid, en estar instal·lada des de sempre en el poder hegemònic absolut.

I per posar un exemple senzill de la creativitat i l’enginy inventiu català i del seu inveterat i arrelat desig de “modernitat”, doneu un cop d’ull a les següents cinc infraestructures en què Catalunya fou la introductora a Espanya i la Península Ibèrica:

* Primer ferrocarril a la península: fou el 28 d’octubre de 1848 amb la inauguració de la línia de Barcelona a Mataró, d’una longitud de 29,1 km amb que unia cinc poblacionsBarcelonaBadalonaSan Adrià de BesósPremià de Mar i MataróLa iniciativa, promoció i autoria fou deguda al mataroní Miquel Biada, qui mort el 2 d’abril no va poder veure acabat els seu somiat projecte.

* Els primers assaigs de comunicació per telefonia amb cable a Espanya es van fer a Catalunya el 16 de desembre de 1877, pocs anys després de l’invent el 1854 de l’italià Antoni Meucci i de que l’escocès Graham Bell en patentés el dispositiu el gener de 1876, mitjançant un circuït estès a Barcelona entre Montjuïc i la Ciutadella, i poc després amb una línia cablejada provisional entre Barcelona i Tarragonaa imitació d’un altre intent poc abans a La Havana.

* El primer automòbil fabricat a Espanya fou de l’any 1889, un tricicle muntat a Barcelona per l’empresari tèxtil català Francesc Bonet, amb la roda motriu al darrera i motor de explosió alemany de l’enginyer Daimler. Poc després, un militar, Emilio de la Cuadra, va crear una companyia per fabricar al carrer Diputació xamfrà Passeig de Sant Joanpioners automòbils amb motor elèctric, alimentat per bateries d’acumuladors i un aparell electrogen, tecnologia que en acabat va canviar per motors d’explosió. Però la gran companyia constructora de vehicles en sèrie i, a més, de models de luxe, serà finalment la Hispano-Suïssa, societat anònima fundada a Barcelona el 14 de juny de 1904 per l’industrial Damià Mateu i, com a tècnic, per l’enginyer Marc Birkigt.

* Primera emissió de ràdio a Espanya, el 14 de novembre de 1924, a las sis i mitja de la tarda, a l’hotel Colón de Barcelona des de “Radio Barcelona” amb el distintiu d’EAJ1, amb la Maria Sabaté com a primera locutora.

* La primera autopista de peatge posada en servei a Espanya i la Península fou el de juliol de 1969 en el tram Mongat-Mataró i el 1970 els dos restants trams, i el seu traçat original era Barcelona–Mataró, amb un recorregut paral·lel a l’antiga carretera N-II, les vies del tren i la costa litoral mediterrània, adjudicant la concessió del tram de peatge a l’empresa ACESA.

2) NAIXEMENT HISTÒRIC

Castella:

2) Naixement històric: (Origen o principi d’un nou país i d’una consciència nacional)

Contràriament a Catalunya, a la resta de la península ibèrica la colla de nobles eclesiàstics de l’aristocràcia dirigent “visigoda” foragitada de Toledo per la invasió sarraïnaes refugiaren en els petits i miserables nuclis tribals de pastors isolats en l’agrest muntanyam de l’extrem nord-oest (AstúriesLleó i Cantàbria), ancorats encara en ancestrals tradicions paganes atesa la seva escassa romanització i, per això, aquestes elits només trobaren en la restauració de la “tradició visigòtica” i en el “legitimisme hispano-got” l’impuls encoratjador per empènyer la reconquesta territorial i política de gran part de la resta de la península ibèrica envaïda pel jou musulmà.

Reconquesta que d’antuvi es va iniciar lògicament a la frontera política del riu Ebre sobre terrenys en disputa entre col·lectius islàmicsnavarresoslleonesos i d’Aragó, amb el resultat a la fi d’incorporar a la corona de Castella el 1176 el regne de Nájera i la diòcesi de Calahorra, després de batallar durant dos segles i mig d’estira i arronsa per la seva possessió, sense arribat a cap acord perpetu, atès que era un indret clau en la ruta pel Camino de Santiago al peu del vessant oriental de la serralada de la Demanda que separa la meseta castellana de la vall fluvial ebrenca.

Tanmateix, el regne de Lleó va sofrir també diverses guerres civilsatacs dels “andalusins”disputes internes i assassinats, la qual cosa va dur a la segregació i independència parcial de Galícia i de Castella, separació que debilità les forces cristianes. És per aixó que com a entitat política autònoma el regne de Castella va néixer el 929dos segles i escaig després de la invasió musulmana en haver-se independitzat del regne de Lleó del qual n’era comtat vassall.

Regne de Lleó original poblat de forma majoritària per gent d’origen càntabre i d’ètnia euskera, amb una parla diferenciada en llengua romanç i ocupant un territori farcit de castells en l’interior peninsular, a l’est del propi regne de Lleó i a ponent de la taifa andalusina o àrab de Saragossa, amb els dominis septentrionals de Burgos, comarca càntabre d’Astúries de Santillana, castell i jurisdicció de Lara, municipi alabès de Lantarón i província basca d’Àlaba, possessions que va unificar i en feu patrimoni hereditari el seu primer comte independent Ferran González (931970), fill burgalès de Castrojeriz. A més, ell va ser el primer en aplicar un fur com a sistema de colonització d’un territori reconquerit.

Amb tot, a la península ibèrica la majoria de la població indígena no emigrà i va romandre com a súbdita sota dominació i protecció islàmica, constituint comunitats a part que no obstant conservaren la religió cristiana i les formes de vida anteriors, fenomen que es coneix com el “mossarabisme”, particularment nombrós a les antigues ciutats episcopals de Mèrida, Sevilla, Còrdova i Toledo. // Gràcies a la seva condició de bilingües per haver mantingut la seva llengua originària, els “mossàrabs” col·laboraren en el procés d’intercanvi sòcio-cultural entre cristians musulmans. Tot i que les seves condicions de vida empitjoraren arran de les posteriors i brutals invasions almoràvit (1086) i almohade (1147).

Ara bé, com a entitat històrica la corona de Castella va néixer més tardanament, el 1230, quan Fernando III “el Santo”, monarca dels regnes visigots de Castella i Toledo (1217-1252) per herència de la seva mare Berenguela de Castella, i alhora com a fill d’Alfonso IX de Lleó i d’aquesta la seva segona muller, es va convertir concordadament i tot d’una en rei també de l’entrepà de Lleó-Galícia (1230-1252), unió definitiva de tres corones més tard refermada per unes Corts en comú d’ambdós regnes sota el mateix i únic sobirà.

Però, a més, l’important del regnat de Fernando III és que va saber aprofitar el període de defalliment en que caigué el regne almoràvit per fer un avanç transcendental de la reconquesta fins a la conca mateixa del riu Guadalquivir, de manera que el territori a mans musulmanes es va reduir significativament sobre el mapa peninsular amb el recobrament dels regnes islàmics de CòrdovaJaénSevilla i la part restant de Badajoz, i llavors els àrabs tan sols varen conservar el domini sobre el comtat de la vila andalusa de Niebla i la de Tejada a Huelva, a banda del regne de Granada tingut com a feu castellà i el de Múrcia també com a senyoriu de la corona un cop conquerit pel seu fill Alfons. En total, Fernando III va aconseguir augmentar en un 247% el territori de Castella que havia heretat.

Castella, geogràficament força més allunyada que no pas Catalunya del Midi francès i amb desvetllaments sovint retardats, restà gairebé al marge de la “societat feudal-senyorial” franca europea, contràriament a l’empremta i el nítid referent de la distintiva filiació europeista i occidental en què de bell antuvi s’inscriví el grup històric català, malgrat certes afinitats per obligat veïnatge amb les restants terres de l’occident peninsular, les quals sempre tendiren a reproduir amb un retard de dos segles pel cap baix el cicle evolutiu català, seguint els mateixos impulsos i ritmes adaptats, però, a l’escenari geopolític de cada moment, com ara els fenòmens comuns de reconquesta i repoblament que s’hi donaren a cada etapa de l’avenç cristià contra els invasors sarraïns.

(Continuarà)

Santiago Suñol i Molina

Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.