Progrés que destrueix?

Hi ha cançons que són com aquells clatellots que, en un moment donat, a tots ens agradaria fotre, amb la mà ben oberta, a aquells governants que, com es deia d’aquell rei, regnen però no governen, és a dir: cobren però ben poca cosa…

El temps … els temps …

Només el temps, el que compten els rellotges, va sempre i únicament endavant. Ells han evolucionat. N’hi ha hagut de sol, de sorra, dels que calia donar-los corda, dels que fumcionen amb les nostres pulsacions al canell, dels…

Quines coses té la boira!

Lleida, la meva estimada ciutat, la que m’ha vist créixer, la que, des de la Seu Vella, punt de referència visual, em saluda quan torno a casa, continua anant a contracorrent de la resta de Catalunya. Quan arriba l’hivern i a l’est…

Marededéusenyor, quin país!

Marededéusenyor, quin país! Mentre una parella, o exparella, de famosos, es foten els plats pel cap perquè ell se n’ha anat amb una de més jove, ves quina novetat! i ella es vol venjar amb una cançó que destil·la ràbia i venjança per…

El poder màgic de la pluja.

La melangia que niua en els dies plujosos ens accentua els sentiments que ens poden arribar a fer més vulnerables. Com l’aigua, quan ens banyem, no es deixa atrapar però, a través de la pell, penetra dins nostre sense que ens en…

No progressa adequadament.

Temps era temps, hi havia uns edificis de titularitat pública on s’educava en uns valors i se’n castigava els incompliments. Uns temps en què, quan arribaves a casa i deies que el mestre t’havia castigat, els pares…