Joan Ramon Buixadera 169 posts 0 comments

Temps era temps es va fundar el Monte de Piedad para la Vejez y de Ahorros, o “Montepío” com li deien llavors. Era una entitat que, d’alguna manera, ajudava a la gent gran i a la resta de la societat. Treballar-hi era un luxe que no estava…

De sobte, un reguitzell de refranys i frases fetes em vénen a la memòria, sense saber amb quina quedar-me per acomiadar aquesta setmana, la darrera d’aquest mes de maig. Vaig rumiant mentre el vent bufa amb força al carrer i,…

Tornant cap a casa, deixant enrere els darrers fanals dels vorals de la carretera, el cel, ennegrit pels núvols foscos que romanen immòbils malgrat el pas dels dies, m’atreia cap a ell, cap a l’oest, cap allà on el sol s’havia post tot…

I dimarts, Festa Major de Lleida, ja la tenim aquí! Res no s’atura, i el temps encara menys. S’estira i s’arronsa sempre a l’inrevés de la nostra voluntat. Corre i corre quan el voldríem aturat i s’allargassa malèvol quan el desitgem fugaç.…

La foscor de la nit, amb mitja lluna i minvant al cel, se m’encomana i tinc una necessitat extrema de trobar un raig de llum  que m’aporti un poc d’esperança.  Després de sentir què ha passat a…

Escampant-se com taca d’oli el cas del presumpte maltractament de la Rocío Carrasco, em sorprèn i m’alegra alhora, la reacció que he anat observant a les xarxes socials. Ja fa uns quants anys, vaig viure indirectament un cas de violència…

A empentes i rodolons, qui dia passa any empeny, i és que n’hi ha per llogar-hi cadires. No voldria pas posar-me a la pell dels polítics, tot i pensar que, ben sovint, se les guanyen ben descansats; sobretot ara que, sense fotre ni brot…

Se’n va el sol i s’endú la temperatura plàcida que ens ha acompanyat aquest diumenge, sense fer calor, tampoc feia fred i el matí del diumenge convidava a sortir de casa i buscar algun camí encara per descobrir; res feia pensar en aquell…

La lluna, creixent, es mou entre núvols negres de pluja i les temperatures cauen, arrossegades pel fred, quan ja semblava que s’acostava l’estiu i les mànigues curtes es deixaven veure als carrers. Els catúfols que marquen el ritme de…

No tan sols al cel hi ha foscor quan el dia fineix. Al meu cap, les preguntes i les incerteses fan pinya per aixecar un castell de dubtes i cercar, més amunt, la llum d’alguna resposta. La vida i el dia a dia, ja tenen les seves incògnites…