Joan Ramon Buixadera 171 posts 0 comments

L’1O vam escriure el primer capítol de la història de Catalunya, que ha de concloure amb la consecució de la nostra Independència i la nostra constitució en un nou estat d’Europa, Lliure i Sobirà. El pròleg narra el dolor dels cops de…

Gira la roda del temps … i gira i gira però no avança. Atrapada pels esdeveniments com un vaixell amarrat al port, passen les hores, els dies, els mesos i quan sembla que les aigües són netes, que el fang s’asseca i la roda es podrà…

Temps era temps es va fundar el Monte de Piedad para la Vejez y de Ahorros, o “Montepío” com li deien llavors. Era una entitat que, d’alguna manera, ajudava a la gent gran i a la resta de la societat. Treballar-hi era un luxe que no estava…

De sobte, un reguitzell de refranys i frases fetes em vénen a la memòria, sense saber amb quina quedar-me per acomiadar aquesta setmana, la darrera d’aquest mes de maig. Vaig rumiant mentre el vent bufa amb força al carrer i,…

Tornant cap a casa, deixant enrere els darrers fanals dels vorals de la carretera, el cel, ennegrit pels núvols foscos que romanen immòbils malgrat el pas dels dies, m’atreia cap a ell, cap a l’oest, cap allà on el sol s’havia post tot…

I dimarts, Festa Major de Lleida, ja la tenim aquí! Res no s’atura, i el temps encara menys. S’estira i s’arronsa sempre a l’inrevés de la nostra voluntat. Corre i corre quan el voldríem aturat i s’allargassa malèvol quan el desitgem fugaç.…

La foscor de la nit, amb mitja lluna i minvant al cel, se m’encomana i tinc una necessitat extrema de trobar un raig de llum  que m’aporti un poc d’esperança.  Després de sentir què ha passat a…

Escampant-se com taca d’oli el cas del presumpte maltractament de la Rocío Carrasco, em sorprèn i m’alegra alhora, la reacció que he anat observant a les xarxes socials. Ja fa uns quants anys, vaig viure indirectament un cas de violència…

A empentes i rodolons, qui dia passa any empeny, i és que n’hi ha per llogar-hi cadires. No voldria pas posar-me a la pell dels polítics, tot i pensar que, ben sovint, se les guanyen ben descansats; sobretot ara que, sense fotre ni brot…

Se’n va el sol i s’endú la temperatura plàcida que ens ha acompanyat aquest diumenge, sense fer calor, tampoc feia fred i el matí del diumenge convidava a sortir de casa i buscar algun camí encara per descobrir; res feia pensar en aquell…