Joan Ramon Buixadera 91 posts 0 comments

Continua, el vell camí, amagat rera la boira. A estones hi lluu el sol, a estones tot és difús. Quan el dia es lleva clar, podem agafar embranzida i, fins i tot, accelerar el pas i córrer. De sobte, però, sense tenir gens clar ni com ni…

La boira, aquesta dama abillada amb gases que amaguen i deformen la realitat, que fa possibles mil i una interpretacions d’allò que pugui estar succeint, estén els seus vels espessos i translúcids per damunt dels camps i ciutats de la…

Ha sigut com un miratge! Després de tants dies de grisor, aquest matí semblava d’un altre lloc, no pas de Lleida. Pel carrer, hi havia ombres desplaçant-se plàcidament, algunes façanes estaven molt ben il·luminades. Les cares de la gent…

Cau el sol a l’horitzó i el cel gris d’un dia gris veu com la tossuda boira, un dia més, torna caure sobre la plana de Ponent. Si aquesta nostra boira difumina el paisatge i desdibuixa les formes, el dia abans de les cavalcades reials…

I ja el tenim aquí. Un nou Any Nou farcit d’incògnites, dubtes, temors, i també esperances, però. Intento estar, més o menys, al corrent d’allò que passa i pot, de ben segur, afectar al meu petit país i, de rebot, a mi, com a un dels…

Potser per haver hagut d’esquivar, durant molt de temps, molts entrebancs. Potser per haver-me equivocat manta vegades. Potser per haver-me sentit incomprès tot sovint. Potser perquè em sento més a gust corrent quan tinc el vent en contra,…

Cau el teló del dilluns. Primer acte d’una setmana d’intrigues. Els diversos coprotagonistes d’aquest sainet branden les espases i llancen proclames cercant complicitats, o deixant clares les seves discordances amb el protagonista principal…

Després de llegir alguns comentaris crítics amb les darreres edicions de “la pujada”, i amb la 26a edició de la Sant Silvestre a quinze dies de distància, em venen a la memòria els meus primers nou anys, com a director, organitzador ... de…

En un cel escombrat per un vent fort i fred, només la lluna plena i algun estel hi fan un xic de llum. La foscor de la nit d’aquest dimecres ja gairebé finit, marca una trista continuïtat amb tot lo que passa a la terra, trist…

Cau el teló del dilluns i deixa mil sabors diferents. Alegries i tristeses han conviscut durant el dia i, totes elles, s’han anat succeint, deixant pas les unes a les altres, alhora que han anat construint un collage ple de contradiccions.…