Ja s’ho faran!

Tornant cap a casa, deixant enrere els darrers fanals dels vorals de la carretera, el cel, ennegrit pels núvols foscos que romanen immòbils malgrat el pas dels dies, m’atreia cap a ell, cap a l’oest, cap allà on el sol s’havia post tot…

Temps i temps …

I dimarts, Festa Major de Lleida, ja la tenim aquí! Res no s’atura, i el temps encara menys. S’estira i s’arronsa sempre a l’inrevés de la nostra voluntat. Corre i corre quan el voldríem aturat i s’allargassa malèvol quan el desitgem fugaç.…

Anar fent i criant pèl …

A empentes i rodolons, qui dia passa any empeny, i és que n’hi ha per llogar-hi cadires. No voldria pas posar-me a la pell dels polítics, tot i pensar que, ben sovint, se les guanyen ben descansats; sobretot ara que, sense fotre ni brot…

El castell de dubtes

No tan sols al cel hi ha foscor quan el dia fineix. Al meu cap, les preguntes i les incerteses fan pinya per aixecar un castell de dubtes i cercar, més amunt, la llum d’alguna resposta. La vida i el dia a dia, ja tenen les seves incògnites…