Dubtes, espectacle i mals actors.

S’amaga la lluna entre els núvols, foscos de la fosca nit. I així també, s’amaguen els decebuts, o no, polítics, per engegar-nos un cop més a votar. No s’aclareixen o juguen amb nosaltres, em pregunto des de fa dies. Si em responc,…

Gira … gira … gira … prou?

La mentidera lluna dibuixa, minvant, una gran “c” creixent. Ella, com sempre ha fet, segueix el seu cicle, monòton, invariable. La sínia roda infatigable, impulsats els seus catúfols per l’aigua de la sèquia, sempre igual. Només el seu…

Posem-hi el cor …

Després de tot un dia deixant anar quatre gotes, de tant en tant, quan ja és gairebé dissabte, la pluja s’ha decidit a fer acte de presència. Serà benvinguda, segur. Cal, i molt, amarar la terra eixuta de molts camps. Les oliveres,…

Diada i l’endemà.

Amb el pas dels anys m’he adonat de què, per més estrafolària que em sembli una idea, una manera d’actuar, una reacció davant d’un fet concret, mai no som únics. Sempre hi ha algú que reacciona de la mateixa manera, que pensa el mateix ...…

Contradiccions …

Contradiccions ... Escrit per Joan Ramon Buixadera Tot sovint, com més mandra ens provoca fer una activitat, més necessitat de fer-la tenim. Som així de contradictoris, oi? Malgrat no portar gaire bé aquestes oscil·lacions de les…

Cavilacions mentre corro.

Cauen gotes de pluja sobre el meu cap mentre corro pels carrers de la ciutat. Els semàfors semblen cincronitzar-se, com per art de màgia, per marcar-me el recorregut que, per altra banda, no havia previst. Em deixo portar. El ritme és suau.…

Les toxicitats no són mai bones

Dibuixa la lluna un bressol iens convida a reposar-hi. Mentrestant, des d’una aurèola blanca, acomiada el sol que, quan el dimarts es va acabant, se’n va per escalfar i donar la seva llum a unes altres terres. Ell se’n va i demà tornarà. I…

Si jo fos el petit príncep …

Aixeco la mirada cap al cel i, entre els núvols, busco al petit príncep. Sí, el personatge d’Antoine de Saint-Exupéry. Aquell que voltava per tot arreu i feia preguntes innocents a la gent que, malgrat la senzillesa d’aquelles, no sabien…