Joan Ramon Buixadera 171 posts 0 comments

Cau una fina pluja que dibuixa al terra el reflex dels llums de colors que guarneixen els carrers. Fa fred i tothom camina de pressa, tret d’aquells que s’aturen a contemplar el majestuós arbre de llums verds plantat davant…

Creix la lluna després d’un dia fred, que començava amb una boira espessa, seguida d’un matí assolellat i plàcid, fet miques per una trista notícia. La mort de “la Carulla”, una gran dona gran, amb noranta anys a les espatlles, ha…

Doncs, no, no n’hem après, o almenys no pas gaire. Mentre la lluna dibuixa un ample somriure per acomiadar el divendres i donar la benvinguda al dissabte, dins meu hi ha tristesa, desengany i dolor. Creient-se aixoplugats rere un mur…

Somriu la bella i blanca Selene, sempre encisadora i poderosa, saludant la tot just estrenada tardor. El vent, la pluja i les temperatures més baixes en confirmen la força i el poder de provocar canvis, de la gran dama de la nit. Tot i…

Deixant enrere aquelles nits xafogoses del tòrrid estiu i amb l’anunci d’unes pluges que el camp anhela, un cap de setmana de talla gran s’acaba. Al migdia, el sol encara es fa notar i, al carrer, encara cerquem el recer de l’ombra per…

Un cel rogenc que anuncia pluges i vent, acomiada el cap de setmana, el primer d’aquest setembre. El setè mes de l’any abans d’afegir-hi el juliol i l’agost per tenir el total de dotze que tenen els anys en l’actualitat. I aquests dos van…

Un cel rogenc que anuncia pluges i vent, acomiada el cap de setmana, el primer d’aquest setembre. El setè mes de l’any abans d’afegir-hi el juliol i l’agost per tenir el total de dotze que tenen els anys en l’actualitat. I aquests dos van…

Quan el setembre és tot just estrenat i la lluna llueix plena al cel envoltada d’estrelles, al meu cor hi ha fred i foscor i el meu cervell està fet un bon embolic. Les notícies de la COVID no són pas gaire bones o, almenys, no són tan…

Passen les hores. S’escolen els dies entre sons i despertars. Els somnis, dolços i bonics ballant enmig de la foscor de la nit, s’esvaeixen quan surt el sol i la seva llum, clara i potent, els esborra, de cop, del nostre horitzó i els fa…

Era tot just un adolescent i gaudia molt de les classes de francès que rebia a l’acadèmia de “Monsieur” Borràs. En realitat es deia Joan però, desconec des de quan, a Lleida tothom li deia monsieur i, si et coneixia, s’adreçava a tu sempre…