Joan Ramon Buixadera 171 posts 0 comments

La lluna, creixent, es mou entre núvols negres de pluja i les temperatures cauen, arrossegades pel fred, quan ja semblava que s’acostava l’estiu i les mànigues curtes es deixaven veure als carrers. Els catúfols que marquen el ritme de…

No tan sols al cel hi ha foscor quan el dia fineix. Al meu cap, les preguntes i les incerteses fan pinya per aixecar un castell de dubtes i cercar, més amunt, la llum d’alguna resposta. La vida i el dia a dia, ja tenen les seves incògnites…

El 9N del 2014, amb tota la il·lusió i, llavors sí, tots junts vam expressar el nostre sí unànime a la Independència. Vaig tenir la gran sort de presidir una mesa electoral. Les emocions estaven a flor de pell; les llàgrimes,…

Després d’uns quants dies de boira i dies grisos, freds i amb poc sol, el sol tornà a aparèixer. Aquella letargia pròpia dels dies hivernals es va anar fonent igual com es fonia aquell mantell de neu caigut en només dos dies. La pràctica…

Cau el teló d’aquest dimarts d’hivern, el darrer d’aquest gener, mentre la lluna, gairebé plena, il·lumina un cel ennuvolat. Diuen que vénen uns pocs dies de temperatures més altes d’allò que hauria de ser habitual per l’època.…

Ja s’acaba la jornada que era el dia de l’abraçada que enguany ens està vetada. La maleïda Covid s’ha erigit en mestressa directora de les nostres vides i les nostres relacions. Ellla, la síndrome malèfica, ens vol sols, aïllats, lluny els…

Cau la nit aquest dijous i allà dalt, al cel, les estrelles glaçades pel fred del bell mig de l’hivern esperen la lluna. Ella, la blanca i bella Selene resta amagada en la foscor esperant que li facin arribar el vestit nou. De tant…

Ja ha arribat la nit més desitjada per a aquells petits éssers humans que tenen l’ànima pura i el cor net; aquells que, diuen les veus sàvies, diuen sempre la veritat. Tremolosos, neguitosos, emocionats i nerviosos, aniran a dormir d’hora…

S’agombolen les festes i els caps de setmana ben alineats, tot alterant aquell enquadrament gairebé perfecte, de feina i descans, de la resta de l’any. Els propòsits pel nou any recent estrenat agafen forma i el desig de dur-los a un bon…

No m’ho puc creure! Cóm es possible prendre aquestes decisions, com si d’un déu es tractés, i dormir tranquil? És una infàmia que, pel que sembla, quedarà impune per sempre més. On queda aquell jurament hipocàtic que dignificava i…