No progressa adequadament.

OPINIÓ. Joan Ramon Buixadera

Temps era temps, hi havia uns edificis de titularitat pública on s’educava en uns valors i se’n castigava els incompliments.
Uns temps en què, quan arribaves a casa i deies que el mestre t’havia castigat, els pares no dubtaven del càstig, ans al contrari, et preguntaven directament què havies fet tu per provocar el càstig.
Uns centres on s’ensenyaven uns coneixements, es feien exàmens i es puntuaven les respostes amb notes que anaven del 0 al 10, sent necessari arribar al 50% de respostes correctes per aprovar, és a dir, un 5.
Tot això ha canviat: un professor no pot menystenir un alumne, evidentment, però si un alumne intenta agredir, o agredeix un professor, ben aviat la família atacarà el professor, queixant-se del seu comportament i aquest no en sortirà gens ben parat. Les normatives han canviat, i molt sovint, al professor se li diu: “doncs encara has tingut sort!”, per exemple. Si es tracta d’un examen, ja no hi ha números, ara es considera que l’alumne va en la bona direcció, que suspendria però ja s’hi esforçarà més la propera vegada. L’alumne content, el professor desesperat, els pares fa temps que han dimitit de les seves obligacions i culpen l’administració del que està passant, i … l’administració està en mans d’uns personatges que van adaptant les normes, segons qui es troben al davant, tret dels docents en la majoria dels casos.
L’administració està controlada pels que, des dels despatxos on han arribant grimpant per damunt dels caps dels seus rivals de partit, es justifiquen amb excuses com “no tenim diners”, “és lo que tenim” … Ja fa temps que no es fan comparacions amb altres països. Potser tenen vergonya els d’aquí i no volen admetre la seva ineptitud per corregir la situació?
I mentrestant, el meu petit paìs es dessagna, espoliat i agredit des de la capital del reino, governat per una gran incongruència contradictòria en forma humana, fidel al seu amo espaÑol, que el deixa fer mentre no molesti, no surt de la desgràcia de tenir unes escoles que són fàbriques de mà d’obra barata al servei de les grans multinacionals estrangeres, que s’aprofiten, elles també, de treure suc de la situació que no volen pels seus països, que tontos no són eh!. Com diria aquell MHP que sempre tenia un peix al cove, “fins quan ha de durar la broma”?
Bona nit, gent bona !!

Joan Ramon Buixadera

Globallleida
Deixa una resposta

La vostra adreça de correu electrònic no es publicarà.


Totlleida t'informa que les dades de caràcter personal que ens proporcions omplint el present formulari seran tractades per Eral 10, S.L. (Totlleida) com a responsable d'aquesta web. La finalitat de la recollida i tractament de les dades personals que et sol·licitem és per gestionar els comentaris que realitzes en aquest bloc. Legitimació: Consentiment de l'interessat. • Com a usuari i interessat t'informo que les dades que em facilites estaran ubicats en els servidors de Siteground (proveïdor de hosting de Totlleida) dins de la UE. Veure política de privacitat de Siteground. (Https://www.siteground.es/privacidad.htm). El fet que no introdueixis les dades de caràcter personal que apareixen al formulari com a obligatoris podrà tenir com a conseqüència que no atendre pugui la teva sol·licitud. Podràs exercir els teus drets d'accés, rectificació, limitació i suprimir les dades en totlleida@totlleida.cat así com el dret a presentar una reclamació davant d'una autoritat de control. Pots consultar la informació addicional i detallada sobre Protecció de Dades a la pàgina web: https://totlleida.cat/politica-de-privacitat / , així com consultar la meva política de privacitat.