Tot això, qui ho paga?

Fa quatre dies, el paer en cap de Lleida, amb el càrrec a punt de caducar, d’aquí a cinc mesos mes o menys, si el resultat de les eleccions no li permet renovar-lo, va començar a posar la ciutat potes enlaire per transformar els…

No perdre l’horitzó …

L’horitzó pot tenir mil i una maneres de ser observat, pot ser nítid i diàfan però també pot ser fosc i desdibuixat. Manta vegades, quan el mirem amb els ulls del cor, pot tenir un gust dolç i fresc però també pot ser agre i…

Progrés que destrueix?

Hi ha cançons que són com aquells clatellots que, en un moment donat, a tots ens agradaria fotre, amb la mà ben oberta, a aquells governants que, com es deia d’aquell rei, regnen però no governen, és a dir: cobren però ben poca cosa…

El temps … els temps …

Només el temps, el que compten els rellotges, va sempre i únicament endavant. Ells han evolucionat. N’hi ha hagut de sol, de sorra, dels que calia donar-los corda, dels que fumcionen amb les nostres pulsacions al canell, dels…

Quines coses té la boira!

Lleida, la meva estimada ciutat, la que m’ha vist créixer, la que, des de la Seu Vella, punt de referència visual, em saluda quan torno a casa, continua anant a contracorrent de la resta de Catalunya. Quan arriba l’hivern i a l’est…

Marededéusenyor, quin país!

Marededéusenyor, quin país! Mentre una parella, o exparella, de famosos, es foten els plats pel cap perquè ell se n’ha anat amb una de més jove, ves quina novetat! i ella es vol venjar amb una cançó que destil·la ràbia i venjança per…