És bo tenir algun ‘Pep Consciències’ al costat per aconsellar-nos o ajudar-nos perquè rectifiquem, progressem i madurem, però també cal distingir la prima línia que separa aquesta bona gent de la gent tòxica que usa armes com la del victimisme per fer xantatge emocional i així fer-nos sentir ‘culpables’.
En política i societat també s’utilitza per distreure, tapar i/o desviar culpes d’errors, incapacitats o nul·la voluntat per resoldre problemes sense assumir responsabilitats. I és que, tot i ser real en alguns casos l’existència de real discriminació social, racial o de gènere per treure rèdit polític i econòmic, també ara són habituals els casos de gent emparada en una condició personal (raça, gènere, orientació sexual, ideologia política, etc) per fer victimisme basat en la ‘llibertat i no discriminació’ com excusa per obtenir privilegis i eludir responsabilitats esdevenint tot en llibertinatge: els casos de corrupció política basats en suposats atacs a un territori, una ideologia (independentista, no independentista, liberal, d’esquerres, de dretes, etc), un règim polític (‘democràcia’), institució ‘sacrosanta’ (la monarquia), per suposada discriminació ‘racial’, o fins fa poc pagar pel lleure en funció del gènere, etc..
Però si la llei és igual per tothom, tampoc s’ha de confondre igualtat d’oportunitats amb igualtat de resultats, ni igualtat i justícia amb igualitarisme, sinó premiar el talent i la meritocràcia i, provada la culpabilitat d’uns fets, assumir responsabilitats, donar respostes adequades sense eludir culpes en base a victimisme per condicions personals.
Però també la no imposició del pensament únic, llibertat sana i relativa, recordant que tothom és igual, però tothom és diferent. Evitem el xoc de trens; properes parades: recuperar la Primavera robada i, d’entre d’altres coses importants com els valors familiars, d’amistat, solidaritat, justícia, etc i la fi del Coronavirus i d’un sistema econòmic depredador?.
Toni Yus Piazuelo