Treballar per viure, no per sobreviure.
Jossef Koumia Martin. Secretari regional de Ciutadania i Drets Socials d’Esquerra Republicana de Catalunya | @jossefKM
El Primer de Maig, com hem vist aquests dies, continua sent una jornada imprescindible per recordar que els drets laborals no són conquestes definitives, sinó victòries que cal defensar cada dia. En un context marcat per la incertesa global, les guerres i les tensions econòmiques, la veu de la classe treballadora es fa més necessària que mai.
A Catalunya, la realitat és clara: treballar no sempre garanteix una vida digna. L’augment del cost de la vida, especialment en l’habitatge i els serveis bàsics, contrasta amb uns salaris que no s’hi corresponen. Aquesta desconnexió condemna moltes persones a la precarietat, malgrat tenir feina. Per això, és urgent avançar cap a un salari mínim adaptat a la realitat del país, que permeti viure amb dignitat i no simplement subsistir.
Alhora, cal repensar el model laboral. La reducció de la jornada fins a les 32 hores setmanals no és només una reivindicació històrica, sinó una aposta per repartir millor el temps, la feina i la riquesa. També és imprescindible reforçar els serveis públics, garantir una funció pública dignificada i assegurar unes condicions laborals estables i justes.
Les desigualtats, però, no són només econòmiques. La bretxa salarial de gènere continua sent una realitat persistent, i les discriminacions cap al col·lectiu LGTBIQ+ en l’àmbit laboral encara no s’han erradicat. Afrontar aquestes injustícies requereix polítiques valentes i un compromís ferm amb la igualtat real.
El món del treball també és un espai clau de cohesió social. Promoure l’ús del català en aquest àmbit contribueix a la inclusió i al progrés col·lectiu. Igualment, garantir drets a les persones nouvingudes és essencial per construir una societat més justa.
Finalment, no es pot desvincular la lluita pels drets laborals de la defensa de la pau. Davant un món sacsejat per conflictes, cal reivindicar el diàleg, la justícia social i els drets humans.
El Primer de Maig no hauria de ser només memòria, ha de ser present i futur i és el compromís de continuar lluitant perquè treballar sigui sinònim de viure dignament.