Sr. Director:
M’assabento que el passat dimecres 23 de juny ens ha deixat als 90 anys el 32è baró d’Albi, dignitat feudal originària del 1118, recaiguda darrerament a la noble persona d’en Carles de Montoliu i de Carrasco, fill de Carles de Montoliu i de Duran i de Pilar Carrasco Mila de la Roca, cognoms tots de prosàpia i molt més que ranci avior nobiliari i nítidament conservador. Ell va ser impulsor i president de la Fundació de Castells Culturals de Catalunya i senador del club Círculo Ecuestre de Barcelona, considerat un dels centres socials més selectes de la ciutat, amb un indissimulat biaix conservador. Fer-se’n soci només costava aleshores 12.000 euros d’entrada. Però, compte, no hi anéssiu pas sense corbata perquè no hi entrareu. A no ser que li en demaneu una al conserge, que en té algunes en un petit armari per a les ocasions.
A més, arribà a ser governador civil i president de la diputació de Guadalajara, havent estat rebut pel dictador Franco en audiència al palau del Pardo el 29 d’abril de 1970. Però no acaben aquí ni de bon tros la tirallonga d’honors i privilegis rebuts. Vegeu-ho: cavaller de la Soberana Orden Militar de Malta // de la Orden del Santo Sepulcro de Jerusalén // del Real Estamento Militar del Principado de Gerona // de la Sagrada Orden Militar Constantiniana de San Jorge (Nàpols) // encomienda de número de la Orden de Isabel la Católica // premi Creu de Sant Jordi de la Generalitat // president de l’Instituto de Estudios Nobiliarios de Cataluña // membre de la Junta Directiva de la Liga Europea de Cooperación Económica (LECE) // de la Fundación Real Monasterio Santa Maria de Poblet // del Patronato Conde de Barcelona, presidit per S.M. el Rei Juan Carlos I // de la Real Cofradia de Caballeros Nobles de Nuestra Señora del Portillo // del Patronat de la Fundació Joan Oró // de la junta directiva de ‘Casas Históricas y Singulares’ // president de l’Associació per a l’Agermanament de Catalunya-Califòrnia ”Amigos de Gaspar de Portolà” // Gran Cruz de la Orden Civil del Mérito Agrícola // oficial de la Orden del Mérito Agrícola de Francia // i delegat a Espanya i Gran Cruz de las Órdenes Dinásticas y Meritorias de la Real Casa de Saboya. I de bon segur que me’n deixo al tinter.
Bé, nat com jo el 1930, el vaig conèixer arran de matricular-nos ambdós a l’Escola d’Enginyers Tècnics Agrícoles de Barcelona l’any 1950 i compartir estudis durant tres anys de carrera amb la resta de companys de la promoció del 1953, que ell va acabar un pèl més tard en ajornar-ho perquè alhora cursava també per a advocat civil a la UB.
Poc després ens vam retrobar a Lleida perquè el baró d’Albi va tenir necessitat de salvar de la pura ruïna el seu Castell de Montsonís, situat en un turó del terme de Foradada a la banda esquerra del Segre, estès entre Cubells i Artesa de Segre, on a més de la vila el municipi comprèn els pobles de Marcovau, els dos Rubió i Montsonís, aquest darrer amb el castell del meu amic Carles de Montoliu dominant l’estret de Salgars i amb una vista fantàstica sobre l’horta veïna d’Artesa de Segre.
De conversa agradable i tarannà obert, xalavem la mar amb el Carles perquè ens contava als de la plebs anècdotes íntimes que ningú no coneixia sobre el seu amic de jove, l’aleshores príncep Juan Carlos de Borbó, escollit per Franco com a futur rei i successor seu. Entre aquestes anècdotes els ‘amoríos’ principescs i els del seu amic hereu al tron italià Victor Manuele, duc de Savoia, amb una tal Casanovas, filla d’un industrial tèxtil català.
I vet ací que pel setembre de 1960 l’amic i company Carles, llavors ja senyor de l’enrunat castell, em convida a anar-hi per escoltar ‘in situ’ els plans que s’havia proposat de dur a terme per tal d’endegar el conreu de la colla de finques rústiques seves a la subcomarca del Mig Segre. M’hi va portar des de Balaguer, juntament amb la seva jove esposa, una noia estrangera, la noble flamenca de nom Anina Heydrickx Delhez, de la família dels barons Rijckvodrsel. I allà vaig descobrir un gentleman pagès, enamorat del camp. La tornada la vam fer muntats tots plegats en el mateix llampant i rabent cotxe roig descapotable de l’anada, després d’haver-se mudat i empolainat per anar de vint-i-un botó a un sopar de gala a Lleida, ell amb smòking i ella amb un elegant vestit de nit amb abric de pell.
Les escarseres trobades posteriors varen ser per celebrar alguns aniversaris de la promoció d’enginyers tècnics agrícoles del 1953, el principal dels quals corresponent al 42è de la carrera al seu castell com a trentè senyor del mateix i un cop ja totalment restaurat, visitant després de la missa a la capella la diversitat de dependències i pertinences que aixopluga i en acabat fent el dinar de germanor en un restaurant de Foradada mateix. Ell va qualificar de ‘miracle’ el fet de retrobar-nos la vintena de companys amb les seves respectives parelles, tots presumint de feudals i amb una vista encisadora del paisatge des de la terrassa del castell.
Castell força gran, que té 5 plantes i 22 estances i va ser construït pel comte d’Urgell, Ermengol II ‘El Pelegrí’, l’any 1024, per tal d’assegurar la ràpida repoblació cristiana del Pla d’Urgell –aleshores conegut com el Mascançà– un cop reconquerit i evitar així les ratzies musulmanes. Part de la superba torre d’homenatge fou enderrocada per ordre del rei Joan II en sollevar-se contra ell part de la noblesa catalana. A banda de la magnífica façana exterior, cal destacar el saló dels avantpassats –on hi entra llum natural per un magnífic finestral gòtic amb els festejadors, pedrís que hi ha a cada costat per a seure-hi // l’oratori privat // els oficis // la cuina // el forn de pa // la masmorra // el celler –ple de botes firmades per personalitats com ara Pasqual Maragall, Luis del Olmo i Joan Oró– // el passadís secret per fugir en cas de setge del castell d’uns 2 km. que arriba fins a prop del santuari de Santa Maria del Salgar, situat en una concavitat de la roca // la cambra del pelegrí –lloc de pas del Camí de Sant Jaume– // la sala d’armes // el hall amb diverses armadures // la resta de sales amb records d’altres èpoques // les parets atapeïdes de tapissos i retrats pintats // i l’escalinata, on ens vam fer la foto del grup de companys amb parella.
I a tall de colofó voldria recordar que el 14F de l’any 2018, TV3 va tornar a emetre el programa ‘El foraster’ de Quim Masferrer dedicat a Foradada i els tres altres llogarets que formen el municipi, on hi sortien en el seu castell el meu company Carlos Montoliu, baró d’Albi i l’Anina, la seva esposa, Medalla d’Or de la Creu Roja Espanyola i mare dels quatre fills del matrimoni, tots ells ensems casats i amb descendència: Carlos (1960), Daniel (1961), Lorenzo (1964) i Diego (1971). A tots els quals lliuro el meu pregon sentiment per tan sensible pèrdua, però com versifica Martí i Pol ens haurà deixat l’empremta de la seva vida, no en solitari, sinó plens de la seva companyía. Descansa en pau, amic.
Santiago Suñol i Molina