SENYOR DIRECTOR;
Avui dia trobar un habitatge a un preu raonable s’ha tornat gairebé impossible per a moltes persones. No cal mirar estadístiques, només cal parlar amb qualsevol jove que vulgui independitzar-se o amb famílies que veuen com el lloguer puja cada any sense parar.
La realitat és clara, els sous no creixen al mateix ritme que els preus. Això obliga molta gent a fer malabars per arribar a final de mes o a renunciar a viure on realment vol. Molts acaben compartint pis durant més temps del previst o tornant a casa dels pares, no per elecció, sinó per necessitat. Mentrestant, els barris canvien ràpidament. Comerços de tota la vida desapareixen i donen pas a altres pensats per als quals en poden pagar més.
De mica en mica, es perd aquest sentiment de comunitat que feia especials els nostres pobles i ciutats. I amb això, també s’afebleix la vida quotidiana que dona identitat a cada lloc. No es tracta de cercar culpables, sinó de reconèixer que és un problema que ens afecta a tots. Si volem llocs vius, necessitem que la gent es pugui quedar, construir la seva vida i sentir-se segura.
Potser ha arribat el moment de donar més importància a allò essencial. Apostar per solucions reals i pensar en el bé comú hauria de ser el camí. Perquè tenir un lloc on viure no hauria de ser un luxe, sinó quelcom a l’abast de qualsevol. I acabaré amb una bonica frase que va pronunciar aquest gran filòsof xinès. Confuci: «La força d’una nació es mesura pel benestar de la seva gent».
PERE SERRET BESA