SENYOR DIRECTOR;
Els homes amb actituds masclistes que no mostren estima pels seus fills representen una de les formes més nocives de relació familiar. El masclisme imposa rols basats en el poder i el control, allunyant l’home d’una paternitat sana, empàtica i present. En lloc de construir vincles afectius, es genera distància, fredor i, sovint, por.
Quan aquesta actitud es combina amb l’ús de les herències com a eina de pressió —condicionant l’afecte o el reconeixement a interessos materials—, la relació es degrada encara més. Els diners es converteixen en un instrument de manipulació, i els fills deixen de ser persones per passar a ser subjectes de control. Les amenaces, explícites o implícites, trenquen qualsevol base de confiança i creen un entorn emocionalment tòxic.
En alguns casos, fins i tot, apareixen afirmacions extremes com dir que “es vol anar a la presó”. Lluny de ser un desig real, aquest tipus de frases solen reflectir un estat de frustració, ràbia o descontrol emocional. Des de la psicologia, s’entén com una expressió de malestar profund o d’incapacitat per gestionar una situació conflictiva.
També hi ha persones que poden dir que volen anar a la presó “per estar calent i cuidat”. Aquesta idea no correspon a la realitat. La presó no és un espai de confort ni de cura, sinó una mesura de privació de llibertat amb condicions dures i estructures estrictes. Sovint, aquest tipus de frases reflecteixen necessitats emocionals no expressades correctament, com la recerca d’atenció, afecte o seguretat, però no una voluntat real o informada.
També hi ha pares que arriben a dir als seus fills que “són el pitjor que els ha passat”. Aquest tipus de frases constitueixen maltractament emocional. Marquen profundament l’autoestima dels fills i poden generar inseguretat, sentiment de rebuig i dificultats emocionals a llarg termini. Cap infant hauria de rebre missatges que el facin sentir una càrrega o un error.
En el cas de persones més vulnerables, l’impacte pot ser encara més gran. Aquestes persones poden ser més sensibles a les paraules i tenir més dificultats per gestionar situacions emocionals complexes, cosa que fa que el maltractament verbal o la falta d’afecte els afecti de manera més profunda. En aquests casos, és especialment important un entorn estable, respectuós i comprensiu.
Aquest conjunt de comportaments pot tenir conseqüències greus en el desenvolupament emocional dels fills: inseguretat, baixa autoestima i dificultats per establir relacions sanes en el futur. Tot i que en alguns casos poden estar relacionats amb mancances emocionals o patrons apresos, i podrien millorar amb ajuda professional, això només és possible si hi ha una voluntat real de canvi.
Cal ser clars: no es pot etiquetar lleugerament aquestes persones com a “psicòpates” sense una avaluació professional. Però tampoc s’han de normalitzar conductes basades en la manipulació, el control i la manca d’afecte.
Ser pare no és només una condició biològica, sinó un compromís emocional. Educar implica estimar, escoltar i respectar. Cap herència pot substituir l’afecte que no s’ha donat, ni reparar el dany causat per anys de distància, autoritarisme o menyspreu. Les relacions sanes no es construeixen amb por, sinó amb respecte, responsabilitat i amor.
Josep Maria Castells Benabarre-LLEIDA
Divulgador social, emprenedor i fundador del periodisme optimista de Catalunya