Una deixalleria és plena d’escombraries però amb sort podem trobar alguna cosa valuosa; y Lenin deia que podíem aprofitar els instruments del capitalisme. També podem trobar gent vàlida (indiferentment de la seva condició social, nivell d’estudis o cultura) de la qual podem aprendre quelcom que ens pot inspirar en la vida, deixant de banda actituds supremacistes on alguns ‘il·luminats’ es creuen en possessió de la veritat absoluta i menystenen qualsevol opinió, discrepància o aportació d’altra gent de base.
Als meus temps d’activisme social jo mateix vaig comprovar en persona com tota aportació per part de gent de base d’intentar ajudar-se entre organitzacions que (almenys aparentment) busquen la justícia social, era menystinguda i fins i tot reprimida pels capitostos d’aquestes organitzacions autoproclamades ‘antifeixistes’ (obligant-nos literalment la gent a callar o aquests mateixos grifons ‘ens farien callar’), i menystenint gent vàlida i llegida sols per raons d’origen social o no tenir estudis, molt impropi d’aquests que diuen voler una societat ‘sense classes’ (sabem que hi ha gent sense estudis però prou culta, com jo he conegut). De fet, el dramaturg i poeta francès Alfred de Vigny ja deia que mai havia trobat una persona de qui no hagués après alguna cosa.
Tal qual, aquesta idea es pot aplicar al món de l’empresa, l’economia i altres àmbits de la pròpia vida si volem cercar talents que poden aportar valor afegit a una empresa, país, associació, ideologia, etc. Un exemple de foment del talent es troba a empreses inversores en ‘capital llavor’ (els anomenats ‘starts-up’, o finançament ‘llavor’), una oferta d’accions on un inversor adquireix part d’un negoci (el terme ja suggereix inversió primerenca, el recolzament a un negoci en fase de creació en els costos d’activitats com la investigació de mercat i el desenvolupament de productes, fins aconseguir el seu propi flux de caixa o poder fer noves inversions), incloent opcions com el finançament familiar, d’amistats, o per micromecenatge. Sense haver de ser un capital massa gran (a diferència del capital risc, amb quantitats molt superiors). Són vehicles per liderar inversions en fase ‘llavor’ a l’ecosistema emprenedor nacional, ajudant a catapultar bons equips i idees de negoci, moltes oportunitats iniciades amb fort component tecnològic o en empreses joves de l’economia real (negocis tradicionals).
És el cas de l’aliança de l’empresa Abac (assessora de gestores de capital risc) i el cofundador de Fractus (empresa originada a la UPC, desenvolupadora de tecnologia que posà fi a la visibilitat de les antenes dels mòbils). I és que cal recolzar el nou talent i buscar-lo també als llocs més inversemblants seguint la lògica d’Alfred de Vigny, i sense oblidar la vessant social i humana de l’economia. A pesar que, d’entre marees de colors, haguem de fer front a la gran Marea Gris de la Mediocritat actualment predominant que eclipsa els talents. Què fem?.
Toni Yus Piazuelo