Dins de totes les esferes que defineixen la nostra vida, cal albirar un principi, que almenys per a mi, entapissa una importància fonamental dins la nostra experiència. Ser conseqüent no sempre ens porta als millors terrenys, però considero és una de les qualitats en què hauríem de treballar tots els éssers humans, sobretot en l’entorn professional. No està bé que avui donem suport una causa i demà una altra totalment contrària només per acomodar-nos a una situació favorable. La conseqüència és poder actuar amb base als nostres propis pensaments. El no ser-ho ens deixa com una persona poc autèntica i sense principis.
No hem de confondre ser conseqüents amb ser obstinats o tossuts, és vàlid equivocar-se i després assumir l’error. És vàlid analitzar millor una situació o deixar que altres ens il·lustrin amb una perspectiva diferent que acabi canviant la nostra. Però en tot això, ha de prevaler la sinceritat amb nosaltres mateixos. Si cometem errors, el millor és reconèixer-los amb humilitat. Abans de veure o atacar amb ull crític als altres, és altament recomanable recapacitar uns moments i reencaminar aquest dit inquisidor, gentilment, cap al nostre interior, aquest és el gran valor de ser conseqüent. Aprendre a pensar és inútil. Pensar sense aprendre és perillós.
Tots tenim una opinió depenent de qui tinguem davant. Tots tenim una opinió més o menys feta sobre les coses que ens envolten, sobre la manera de viure i pensar. Normalment construïm el nostre pensament depenent de les idees essencials que tenim. Tals idees neixen generalment de la mateixa experiència, o d’experiències properes que hem analitzat i ens permeten treure conclusions. Ser conseqüent ens obliga a una línia de conducta que de vegades provoca dificultats en la vida de les persones sigui en el laboral, social o de relació. Jo personalment solia ser una persona tremendament assenyada i crítica del meu entorn, sense ser capaç de vegades d’observar si més no la meva pròpia actitud i les meves accions diàries. Amb el temps i l’experiència de la vida he pogut adonar-me de la immensa capacitat de concordança, i de com el meu entorn me n’anava espejando, contínuament, aspectes de mi mateix. I per acabar posaré com a referència a aquesta frase que Abraham Lincoln (Gran polític nord-americà), va pronunciar en el seu moment: «Mesurar les paraules no és necessàriament endolcir la seva expressió, sinó haver previst i acceptat les conseqüències d’elles»
PERE SERRET BESA