En 12 anys que porto agafant el primer tren del matí des de Tàrrega cap a Lleida per treballar, pocs dies he trobat que cap dels dos primers trens en direcció Lleida i Cervera hagi arribat puntualment al seu lloc de destí seguint l’horari fixat per la companyia. Molt diferent a la resta del dia, on els trens surten i arriben gairebé sempre a l’hora (excepte causes de força major). Al seu dia la companyia decidí endarrerir l’horari de sortida per quadrar l’hora ‘real’ d’arribada, tot i que el més normal seria sortir a l’hora o, si ni s’és capaç de complir aquest mínim requisit, avançar més l’horari de sortida per almenys arribar a bones hores. Més tenint en compte que molta gent agafa l’AVE o l’Avant per anar cap a Barcelona o Tarragona, perdent-los per aquesta incompetència sistèmica. De fet el punt negre és a Tàrrega, on es creuen els dos trens i un no pot sortir sense arribar l’altre, trobant-nos que les poques vegades que el tren de Cervera fins a Tàrrega és puntual, s’ha d’esperar al que ve de Lleida (amb tot, el que ve de Cervera és el que acumula més retards, amb retards sistèmics de mínim 5 minuts), potser per ‘motius’ varis (ja s’entén). Però tot i el retard, el tren cap a Lleida recupera el temps perdut però a l’últim tram redueix la velocitat arribant de 5 a 10 minuts més tard, fet que perjudica la gent que treballa o estudia a partir de les 8:00h per aquests retards que a sobre s’han de recuperar. Però tot i el munt d’excuses barates per justificar-se, està demostrat que, quan volen, poden arribar a l’hora com s’ha vist alguns cops (depenent del/a conductor/a). Però, llevat d’honroses excepcions, el pitjor és la prepotència d’algun personal d’atenció al públic (de Tàrrega i Lleida), que ‘responen’ dient-nos que enlloc de queixar-nos tant agafem el bus que surt més d’hora (les 6:30h), que anem a viure a la capital, etc. I ara ni tan sols es pot demanar justificant de retard, enviant-nos d’una oficina a una altra de l’estació de Lleida sense ningú saber res al respecte. Malauradament aquestes actituds donen ales als qui volen privatitzar, obrir a la ‘competència’ un servei bàsic o satisfer lobbys d’automòbils; però si no s’és capaç de complir amb un bon servei o atendre millor els usuaris, potser millor aplicar certes ‘mesures’. Però la classe política local podria impulsar la millora del transport públic (entre altres sectors faltats d’inversions), tot i tenir aquesta altres ‘prioritats’, però un país sense bones xarxes de transport no fa circular la saba de l’economia.
Toni Yus Piazuelo