SENYOR DIRECTOR;
En un entorn econòmic cada vegada més competitiu, globalitzat i incert, el talent s’ha consolidat com el principal actiu estratègic de les organitzacions. Més enllà dels recursos financers o tecnològics, són les persones —amb les seves habilitats, capacitat d’adaptació, resolució de problemes, creativitat i actitud— les que impulsen la innovació, la digitalització, el creixement i la sostenibilitat empresarial.
Segons diversos estudis internacionals, més del 70% dels directius consideren l’escassetat de talent com un dels principals riscos per al creixement empresarial. El debat empresarial fa anys que gira al voltant de com captar bons professionals. La famosa “guerra pel talent”. Però la realitat és tossuda: el problema no és tant atreure talent com saber-lo retenir. I aquí és on moltes organitzacions fallen. Al cap i a la fi, les empreses no són edificis ni balanços. Són persones. I les persones,
El talent no es perd de manera sobtada; es dilueix progressivament. Es dilueix quan no hi ha oportunitats de creixement, o no hi ha bon ambient laboral, o per motius de falta de conciliació entre la vida personal i professional, o quan les persones no se senten escoltades Quan això passa, les persones més valuoses acaben marxant. De fet, prop del 40% dels professionals que abandonen una empresa ho fan per manca de projecció, no per motius salarials. El talent que no es reconeix, marxa. El talent no es reté amb paraules, sinó amb oportunitats.
Les empreses amb alts nivells de retenció no només redueixen els costos de rotació —que poden oscil·lar entre el 30% i el 150% del salari anual d’un empleat—, sinó que també incrementen la productivitat i la innovació. Els equips compromesos poden ser fins a un 20% més productius i generar nivells d’innovació significativament superiors. El talent no es compra: es cultiva.
Aquesta realitat obliga a replantejar els models de gestió. Les noves generacions valoren especialment la flexibilitat, el benestar, el propòsit i el desenvolupament professional. Més del 60% dels joves professionals prefereixen un entorn laboral saludable i amb sentit, abans que un salari més elevat. El talent no demana permís, demana espai.
En aquest context, el talent femení representa una gran oportunitat encara infrautilitzada. Tot i que les dones superen el 50% de la població universitària, la seva presència en càrrecs directius sovint no arriba al 30%. A més, la bretxa salarial a Europa se situa al voltant del 13%.
La igualtat no és només una qüestió ètica, sinó també un motor d’innovació i progrés econòmic. No podem prescindir del 50% del talent. La competitivitat del futur depèn d’un talent que no té gènere. La igualtat no enfronta: equilibra, suma i enforteix la societat.
Diversos estudis indiquen que les empreses amb més diversitat de gènere en els equips directius tenen fins a un 25% més de probabilitats d’obtenir millors resultats financers. Quan una empresa perd una dona amb talent, no només perd una professional: perd perspectiva, una sensibilitat, capacitat d’innovació i una manera de liderar que enriqueix el conjunt. El talent femení no és una opció, és una necessitat i, a més a més, no es compra: es cultiva. El talent femení no és una qüestió de quotes ni de discursos, sinó de justícia i d’intel·ligència empresarial.
Cal, doncs, passar de les declaracions a les accions: implementar polítiques efectives de conciliació i flexibilitat, garantir la igualtat d’oportunitats, impulsar lideratges inclusius i fomentar cultures corporatives basades en la confiança. No són mesures accessòries, sinó requisits essencials. El talent necessita confiança per florir i creix allà on se sent valorat.
La retenció del talent, que és una aposta pel futur i per la igualtat, no és només responsabilitat de les empreses. Requereix una visió global que impliqui institucions educatives i administracions públiques, per alinear la formació amb les necessitats del mercat en un món que canvia constantment. Igualment, s’ha de fomentar l’aprenentatge continu.
JOSÉ LUIS SOLANS PUEYO. DOCTOR EN DRET. PROFESSOR DE L’ESCOLA UNIVERSITÀRIA DE RELACIONS LABORALS, ADSCRITA A LA UdL