I ja el tenim aquí. Un nou Any Nou farcit d’incògnites, dubtes, temors, i també esperances, però. Intento estar, més o menys, al corrent d’allò que passa i pot, de ben segur, afectar al meu petit país i, de rebot, a mi, com a un dels seus habitants que sóc. Se’m fa molt difícil saber si estem avançant en el temps, o estem reculant cap a moments pretèrits, de fosc i dolorós record. Les reflexions que fan algunes persones, que són molt més sabedores que jo, d’allò que succeeix entre bambolines del món judicial no són, precisament, esperançadores. L’entramat de la dreta per efectuar un retorn al passat, a aquell passat ranci d’aquell gloriós imperio espaÑol, és, cada dia que passa, més evident, a la vista de les opinions d’aquelles persones que saben molt bé de què parlen.
Ara i aquí, però, aquest primer dia del primer mes d’aquest darrer any de la segona dècada d’aquest segle, vull enfocar el meu futur i vestir-lo amb robes que em resultin alhora atractives i còmodes de portar. Hi ha moltes coses que vull continuar fent, perquè em resulten força confortants, agradables de fer, estimulants … i en vull mantenir i, si pot ser, augmentar-ne la realització. Vull també, i això ja no serà feina tan fàcil, ser més exigent amb allò que pugui rebre d’altres activitats. Hi dedico hores, esforços i inversions econòmiques i vull cercar la manera de fer-les més rendibles. I això implicarà canvis, ho tinc clar. I una presa de decisions delicades, també. Però sé que ho he de fer. Són somnis, cert, i no vull, per res del món, deixar de somiar, però també cal tocar de peus a terra per tal que, aquests somnis, tinguin unes bones arrels per poder-se nodrir i fer-se més reals.
No sé pas si la vida em seguirà regalant temps per poder-la viure, i fins quan en rebré aquest regal. Lo que tinc molt clar és que, el temps que em quedi per viure-la, l’espremeré al màxim i, del suc que en surti, no en deixaré ni una gota
Bona nit, gent bona !!
Joan Ramon Buixadera